Polític i activista, Adrei Sannikov va ser candidat a les eleccions presidencials de 2010 a Bielorrússia aconseguint el segon major percentatge de vots, només per sota d’Alexander Lukashenko, l’actual president del país des del 1994. Sannikov va ser empresonat en un centre de la KGB de Minsk per participar en una manifestació pacífica en senyal de protesta després dels comicis. Es va enfrontar a una pena de 15 anys. Sannikov va patir tortures i amenaces dins la mateixa presó. A l’abril de 2012, fou alliberat i perdonat per Lukashenko.
Com són les eleccions a Bielorrússia?
A Bielorrússia no hi ha eleccions, les eleccions no són democràtiques i com que aquí no ho són, la gent no hi té interès. En les presidencials d’aquest any, després de votar, et donaven cerveses o bé tiquets per comprar menjar. Això només s’ha fet per engreixar la participació, perquè el que era important en aquests comicis era demostrar que la gent havia anat en massa a votar.
I l’oposició?
S’ha de partir de la base que Lukashenko no ha estat escollit com a president. Tothom sabia que guanyaria. L’oposició no està permesa aquí. No hi ha canals de televisió, ni diaris, ni ràdios que ens permetin comunicar un missatge diferent. L’oposició, la poca que hi ha, ha estat molt en contra i de manera unànime, contra aquestes eleccions.
Lukashenko té una popularitat alta com la de Putin?
Les enquestes a Bielorrússia no són fiables. Lukashenko confia en la violència, en la violència del KGB i de la seva policia.
Aleshores, Lukashenko controla a la població amb violència?
La situació econòmica al país és un desastre. El ruble bielorús ha caigut moltíssim des de la crisis d’Ucraïna. Els productes que comprem als supermercats han perdut qualitat. A més a més, tampoc tenim el dret de protestar. Sense bons canals de comunicació la gent ni tan sols surt al carrer perquè tenen moltíssima por i no saben què s’hi trobaran.
Rússia ha retallat el seu suport a Bielorrússia?
Sí, definitivament. Es nota molt perquè tot va començar a partir de la guerra amb Ucraïna i perquè Rússia no té prous diners per fer front a les dues coses.
La UE hauria de fer alguna cosa?
La veritat és que nosaltres hem demostrat una vegada i una altra que no estem contents amb Lukashenko i que volem desfer-nos d’ell però la UE no ens ha ajudat mai. En aquest sentit estic una mica decebut. Hem demostrat el desig tot i que crec que mai no ens han entès gaire.
Però els mitjans de comunicació en parlen poc de Bielorrússia…
Sí, recordo el període del 2010 i 2011 quan Lukashenko va guanyar de nou les eleccions i el meu company Bandarenka i jo vam anar a la presó després d’unes protestes duríssimes. Bielorússia és important per Europa i el seu tol també, sobretot ara, que Rússia ha encetat una guerra contra Europa, perquè no és contra Ucraïna, és contra Europa i la UE.
Per què l’acord de Minsk es va celebrar precisament a Minsk?
Un parell de setmanes abans de celebrar el primer acord de Minsk, s’havia parlat de fer-lo a Almaty (Kazakhstan) però Putin va insistir en què fos a Minsk i així va ser. Ell havia de donar una imatge de control i de poder no només de la situació si no també del país.
Lukashenko té el mateix instint de líder que Putin?
Potser hi va haver un temps en que la gent donava suport a Lukashenko perquè creien que els aportaria estabilitat després de la dissolució de la URSS i una bona economia. El cas és que actualment diria que fins i tot Putin és més popular a Bielorrússia. Aquí mirem la televisió russa, la gent no té un anglès prou bo com per mirar altres canals i no deixar-se entabanar per la propaganda del règim. I les autoritats lluiten de manera permanent per tancar pàgines webs transgressores que busquen donar nous punts de vista als ciutadans.