De lluny, la ciutat nocturna ens ofereix un conglomerat de punts encesos sense ordre ni sentit, construït a partir de biografies individuals. Perquè cada llum és una història que neix, una que acaba o un moment amb tu mateix. Avui et convido a viure moments que il·luminin la negra nit sota l’atenta mirada d’espelmes i bon menjar. T’apuntes?

Lolita, carrer Tamarit 104

Tanco els ulls. No em baixo la visera del casc. Sé que se m’escorrerà el rimmel i no m’importa. Vull sentir la velocitat a la cara, a les mans, a la faldilla. Aniré despentinada quan me’l tregui i no em molesta. Tothom sap que quan gaudeixes de la vida acabes despentinat: fent l’amor, ballant, practicant esport, pintant quadres, en un bon bany a la platja o dormint. Avui, per variar, no escullo jo el lloc. És hora de volar i em deixo anar.

Els colors ho inunden tot, encara que tenyits pel negre de la nit. La barra és de ceràmica i la fusta és restaurada de trinca. Les tapes fan molt de goig, com la bona presència que exhibeix ell: camisa ajustada, recent afaitat i mocador al coll posat amb gràcia. Tot i que no estem a Gràcia, sinó a Sant Antoni. Les veus del voltant sonen molt fort. Potser així descansa el discurs que fa dies que m’acompanya, que no calla: l’estimo, no l’estimo. Potser el vi ajudarà a què ho vegi clar. No sé si m’agrada més l’olor de les tapes o l’olor de la seva colònia. I visca les olors que et vénen ganes de menjar a mossegades!

La Robadora, carrer Robador 18

La vida se separa entre qui es fa el llit i qui no se’l fa. I així, potser si parlem de gustos gastronòmics, trobarem els amants de les tapes o els de plats complerts. Avui toca assaborir un trosset de cada cosa i no arribar al final de res.

I avui, en ple Raval ens decantem per les tapes. El bon vi és un ‘must’ i en tenen una àmplia carta. No només per acompanyar unes tapes plenes de sabor i textures sinó també lubricar la conversa. El clima és íntim i convida a la profunditat de les coses modernes, on l’essència es difumina entre l’efemeritat de la forma i la fotografia que compartirem. Si demanes els quatre cargols a la llauna els encenen davant teu, fent una simfonia en directe del foc, que representa gràficament la passió que ho arrasa tot i que qui sap on va després.

Restaurant- cafè La Central, c/ Mallorca 237

Fas tard. T’espero i em serveixen la copa de vi mentre penso que el vi és com l’amor. Pots olorar-lo i veure la pinta que fa, però fins que no el tastes no saps el que hi pots trobar. I perquè sempre surt el sol, li proposo una cita diürna després de la primera discussió. Diuen que la llum del dia ajuda a veure-ho més clar. Miro com va vestida la gent i hi abunda la vestimenta bohemia i taules habitades per ombres individuals. Finalment arriba amb el seu millor somriure Colgate.

Ens decantem pel menú del migdia, molt ben conceptualitzat, mentre els llibres del voltant ens fant l’ullet. L’ambient és reconfortant i convida al diàleg dels clàssics. Prendrem les postres i el cafè a fora la terrassa. Perquè hi ha tertúlies que necessiten oxigenar-se.

En cada racó neixen històries. Cada cafè, cada copa de vi, pot ser una excusa fantàstica per compartir un trosset de vida a la llum d’una espelma. Si tens amb qui compartir-lo genial, i si no, mentrestant, fes una copa amb la vida!