Pizarnik al Caixaforum, parlem?

Enfilat a la falda de Montjuïc i custodiat ben de prop Ludwig Mies van der Rohe i Arata Isozaki,  trobem el CaixaForum, que està consolidat ja com un dels punts de referència de l’àmbit privat del circuit artístic barceloní. Egipte, Mesopotàmia, el Siglo de Oro… La Història de l’Art amb majúscules es va fent el seu lloc a la ciutat gràcies sens dubte a l’omnipotència de l’entitat bancària; però… i l’art contemporani? La Caixa sempre ha apostat fortament per l’actualitat creativa del país, per això van crear la Col·lecció de la Fundació* i es va aliar posteriorment amb el MACBA.

El que ens interessa ara, però, és com des de la potència que concedeix tenir aquesta fortalesa a la Muntanya dels Museus es dinamitza aquest art més actual i que interactua de manera molt més propera amb la nostra realitat. El projecte COMISART, en el que s’obre un concurs públic perquè comissaris treballin amb la vastíssima col·lecció de l’entitat, ha demostrat ser en les seves últimes edicions – de manera reeixida en general – una aposta encertada, i probablement per això aquesta temporada s’ha tornat a dur a terme, recaient la responsabilitat sobre les espatlles del crític i comissari Juan Canela.  

Sota el títol “Parlo, sabent que no es tracta d’això” Canela planteja una reflexió sobre un dels grans temes de la contemporaneïtat intel·lectual: el llenguatge. Wittgenstein va exposar al seu Tractatus que “els límits del meu llenguatge són els límits del meu món” i a partir d’aquesta idea germinal, el segle XX créixer amb la llavor del dubte i la desconfiança vers el que al llarg de la història s’havia considerat un aliat, la pròpia llengua, que al mateix temps que ens permet comunicar-nos entre individus posa límits a allò que som capaços pensar. Davant aquesta opressió virtual del pensament, les ments creadores han de treballar per doblegar els límits que sí que podem concebre, i intentar mirar més enllà d’allò concebible.

Foto Dora Garía: Dora García. Valladolid, 1965. Bolsa dorada [Bossa daurada], 1995. Polietilè i pigment daurat Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani © Dora García​
Foto Dora Garía: Dora García. Valladolid, 1965. Bolsa dorada [Bossa daurada], 1995. Polietilè i pigment daurat Col·lecció “la Caixa” d’Art Contemporani © Dora García​
És això el que trobem a l’espai expositiu dels pavellons de la Casaramona que s’ha dedicat a Parlo, sabent que no es tracta d’això,  un corpus d’obres d’artistes nacionals i internacionals (Asier Mendizábal, Félix González-Torres, Abraham Cruzvillegas, Juan López, Jonathan Monk, Dora García, entre d’altres)  que en un fòrum de debat – la sala en què es troben les seves obres – s’interpel·len les unes amb les altres donant lloc a potencials reflexions que ampliaran els límits del coneixement d’aquell que es capbussi en aquest magma creatiu.

Tanmateix, més enllà del rerefons teòric – el qual he d’admetre que no arribo a comprendre totalment –, el que planteja aquesta mostra és un altre debat també de rigorosa actualitat en el món de l’art contemporani: la rellevància del comissari. Molt recentment aquest debat s’ha obert en relació amb la mostra del MACBA Miserachs Barcelona, en què el comissari Horacio Fernández ens planteja una reconstrucció tridimensional de l’obra del fotògraf barceloní, intervenint directament les imatges, recreant-les, redistribuint-les i, per tant, dotant-les de nous sentits. Entre els sectors més puristes i conservadors, aquest tipus d’intervencions sempre aixequen polseguera: “el comissari no ha d’excedir els seus límits”, “l’obra d’un artista no es pot tocar”, i un llarg etcètera de mantres en contra de la pràctica curatorial entesa com a disciplina quasi artística. El que veiem en el cas de Juan Canela i la seva mostra al Caixaforum no és altra cosa que l’obra d’un artista, un artista que treballa amb una matèria primera molt concreta i delicada: l’obra d’altres artistes; que combina de manera que creïn un discurs nou, en aquest cas apel·lant a la complexitat del llenguatge i els seus límits.

- Publicitat -

En qualsevol cas, jo us escric, sabent que no es tracta ben bé d’això. No és una mostra senzilla, i probablement genera més interrogants dels que soluciona, però al capdavall això és també una finalitat en sí mateixa. Parlo, sabent que no es tracta d’això, és una exposició que convida a interrogar-se, sigui pels límits del llenguatge, pel paper del comissari o per per què has escollit passar la tarda entre obres d’art contemporani.

No vull acabar aquest article sense fer referència als versos que donen títol a la mostra, un poema d’Alejandra Pizarnik (1936-1972), una poetessa argentina que el mateix Juan Canela ens iguala a William Faulkner, Hugo Ball o Antonin Artaud pel que fa a la reflexió sobre la paraula i el llenguatge com a mitjans restrictius de la comunicació. Ara a títol personal, m’agradaria agrair-li a aquest curator el fet d’haver-me descobert aquesta autora, que com veureu, planteja una poesia més que interessant. Sense més, us deixo amb els versos que conformen el nucli del títol de la mostra, un fragment del poema En esta noche, en este mundo (recopilat dins de Textos de sombra y últimos poemas, 1982):

Hablo
sabiendo que no se trata de eso
siempre no se trata de eso
oh ayúdame a escribir el poema más prescindible
el que no sirva ni para
ser inservible
ayúdame a escribir palabras
en esta noche en este mundo

 

*Ja en vam parlar a l’article sobre l’anterior exposició del cicle Comisart, Tres Narratives: Participació Memòria i Llenguatge.
- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

L’ANC inicia aquest dilluns la consulta per ratificar la seva estratègia per incidir en les eleccions

L'ANC ha iniciat aquest dilluns la consulta telemàtica perquè els socis de l'entitat votin per ratificar l'estratègia per incidir en les eleccions catalanes del...

Forcadell no creu que superar el 50% dels vots independentistes canviï “res” pel que fa al Gobierno

L'expresidenta del Parlament Carme Forcadell ha admès aquest dilluns que és important que els partits independentistes superin el llindar del 50% dels vots en...

Calvet i Borràs rebaixen la importància de superar el 50% dels vots

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, i la portaveu de JxCat al Congrés, Laura Borràs, tots dos candidats a les primàries de...

L’ANC adverteix de l’augment de discursos i delictes d’odi contra “la minoria catalana”

La presidenta de l'ANC, Elisenda Paluzie, ha advertit aquest divendres de l'augment dels discursos d'odi i de l'ús de delictes d'odi "contra la minoria...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca