Jo crec que un bon president, és aquella persona capaç de trepitjar els seus ideals per aplicar allò que demana el poble, i el president Mas és més que un exemple.
S’ha acusat al president Mas d’aprofitar-se de la situació, i de ser independentista per la situació. Això és fals. Un bon president, si governa en una regió de 7 milions de ciutadans, i cada 11 de setembre, te a prop d’un milió i mig d’habitants manifestant-se al carrer demanant un objectiu comú, ha d’escoltar al seu poble. Que faríeu vosaltres si fóssiu el president? Mirar cap a una altre banda i fingir que no esta passant res? Així no funciona la democràcia. El senyor Mas va intentar prèviament sumar solucions, demanant pactes fiscals, consorcis econòmics a l’estat, fins que va arribar a la conclusió que la solució única i irrefutable era la que el poble estava demanant des de feia anys, la independència. Va fer l’ús de la desobediència, posant en perill la seva llibertat individual perquè tu, jo i tots poguéssim votar aquell 9 de novembre.
S’ha dit que no al senyor Mas, perquè era el president de les retallades. Això és fals també. No hi han presidents que retallin, sinó situacions de declivi econòmic. És molt fàcil acusar al president Mas des de l’oposició i fer l’ús de la demagògia dient que s’han fet retallades a sanitat i a educació. De veritat creieu que és una satisfacció pel president Mas prendre aquestes decisions? Per res del món. Simplement és el que s’havia de fer perquè els diners no es dibuixen, ni es planten, no neixen del no-res per desgràcia. En uns moments on la crisi afectava molt, on Catalunya era i és una de les regions del món que més pateix pel seu propi govern central, on el govern Espanyol espoliava i espolia a Catalunya més de 16.000 milions d’euros anuals, on el govern central a sobre ens va inflar el deute, que volíeu que es fes? S’havia d’estalviar per mantenir l’estat del benestar i l’única forma era fent retallades temporals. Sóc fill d’obrers i estudiant i us puc ben assegurar que jo vaig poder notar aquelles mesures de primera mà, però a vegades hem de seure i pensar que si s’actua així és perquè no hi han hagut més solucions. Es van retallar els sous als funcionaris, als càrrecs polítics, per poder llançar la llei de la pobresa energètica, on el senyor Mas va proposar que la gent que no podia pagar-se la llum i l’aigua no se li talles el subministrament, i tot perquè mesos després fos considerat només el president tirà de les retallades.
També s’ha dit que no al senyor Mas, pels casos de corrupció. Sempre he dit el mateix, no importa qui roba més o qui roba menys, importa qui ho intenta evitar i qui no. Quan es va fer el primer registre al senyor Pujol, abans de que fos imputat, Artur Mas ja havia retirat el seu gabinet, el seu despatx i les seves funcions dintre del partit. El partit popular, o el partit socialista, quadrupliquen els casos de corrupció respecte els de convergència, i sabeu quantes comissions d’investigacions han proposat fer?, zero. Artur Mas, va proposar i va fer més de 25 comissions només amb el cas Pujol.
Tot i així, crec que la CUP és una necessitat política. No hi ha res que faci més ric a un parlament que la diversitat ideològica. Considero que junts pel sí podria haver fet una gran gestió econòmica, i la CUP una gran gestió per les aplicacions socials, ja que sense una bona gestió del capital, no hi hauran grans aplicacions socials. Mai deixaré de veure la CUP com un amic, els amics a vegades s’equivoquen, però s’han de perdonar. No oblideu que som d’eixos ideològics ben diferents, però sempre tindrem l’abanderament d’un sol poble. Catalans, visca la terra, ens en sortirem.
