El conegut historiador de l’art era homosexual, cripto-comunista, fill d’un sacerdot evangelista, bon-vivant i espia del KGB a Anglaterra durant la Guerra Freda. Era espia tenint accés directe al Palau de Buckingham. També era espia per l’MI5.

Era un cavaller anglès i com a tal duia un doble vida. Es descobriren abusos a menors, seducció d’alumnes, robatoris d’autoria, autentificacions de falsificacions (perdó per l’oximorón) estafes, la responsabilitat sobre la mort de 49 agents, xantatges al duc de Windsor, etc…

Al ser desemmascarat per Margaret Tatcher el 1979, ningú podia creure que un home tan elegant pogués ser un espia roig, un traïdor a la pàtria. Un noi nascut a la flor i nata de la societat, un noi que ho tenia tot per davant. Potser és allò que diuen, que els règims només cauen quan es corrompen al seu interior, quan es podreixen per dins i els cucs surten a la pell. O simplement creia en el comunisme. Així, només ens queda llegir Anthony Blunt. El espía de Cambridge de Miranda Carter