Herman Melville és un escriptor genial, d’això no hi ha dubte. A La sociedad del cansacio de Byung-Chul Han casi bé hi ha un capítol dedicat a la famosa frase de Bartleby, l’escribent; I would prefer no to. En el llibre de Han aquestes paraules casi bé tenen una connotació divina, cabalística. Hi ha qui diu que anticipa a Kafka, pel punt d’absurd o bogeria. Però Han al repetir la frase fins a la sacietat li treu tot el significat possible, i n’hi dóna d’ocults.

Moby Dick, però, té la que per a mi és la millor frase i més tòpica; Suposem que em dic Ishmael. Fill bastard d’Abraham, desposseït, explica una ficció que comença com una suposició. Tota ficció és una suposició, uns fets que  s’expliquen per aventurar el destí del protagonista, una lliçó moral o cap de les dues. Una aventura on el color blanc és el color terrible.

El pas dels anys no ha sigut indiferent amb la novel·la, les maneres d’explicar una història varien, però el mar, segueix fent espuma blanca, els gran cetacis encara inspiren la nostre mitologia i el mar encara és desconegut.