Quan a començaments del segle XVIII, en plena guerra de Successió, Carles III va voler ocupar Castella, les personalitats del seu entorn d’origen castellà li van dir que no ho fes mai des de l’Aragó i Catalunya, sinó que portés l’ofensiva des d’Andalusia. Els castellans, li deien, no acceptarien mai un rei vingut de l’espai catalano-aragonès.
Tot i que aquest és un fet ben conegut, encara resten persones que, no sé si des de la innocència o des de la ignorància, actuen sense tenir en compte aquesta premissa bàsica.
Primer va ser Roca i la seva operació reformista, i ara Albert Rivera i Ciutadans. Ciutadans, aquest diumenge, s’oferia als espanyols com una dreta moderna, sense taques de corrupció importants, que sense implicació en la política de retallades i, a més, amb un programa que havia merescut els elogis l’Ibex i d’un diari de la importància en el món dels negocis com The Economist, per qui Rivera era la seva aposta.
Però tota aquesta racionalitat xoca fatalment amb el nom del candidat, Albert, i el seu origen, Catalunya. Potser podria mantenir el nom, si fóra, poso per cas, valencià. Però encara que et diguis Carmen, si véns de Barcelona ja has begut oli.
Certament, de no tenir cap representació al Congrés, els Ciutadanos d’Albert Rivera han assolit 40 escons, que no és poc. Però el problema no és d’on venia, sinó quin era l’escenari que es dibuixava abans dels comicis. En concret, i durant setmanes , opinadors i sondejos donaven al partit taronja un segon lloc a les eleccions que els farien estar amb opcions de Govern.
En comptes d’això, han quedat quarts i a 29 escons dels tercers, que també es presentaven per primer cop. No es descarta una futura dreta espanyola moderna, però amic Rivera, no pot venir de Catalunya.
Em produeix l’Albert Rivera un cert sentiments de misericòrdia, de compassió. Estic lluny del seu ideari nacional i social, però m’entristeix veure un fill rebutjat per la mare. Un fill que ha fet tot el que ha pogut, i més, per ser objecte d’estima i apreci, per ser acollit al costat dels altres fills, si més no, amb igualtat de tracte.
Deixo la meva espatlla a en Rivera i alhora l’obro la mà. A casa, encara que no combreguem amb les teves idees, sempre seràs considerat com un més; a Espanya, només Prim va ser President de Govern, i el varen matar. Algú que s’estimava Espanya com tu, al final hagué de dir-li adéu.