‘Els peus van on va el cor’
Les persones no trien on viuen, ni les circumstàncies que envolten el seu naixement. Només neixen i intenten sobreviure amb les condicions que els hi ha tocat viure. El món gira a velocitats dispars. I avui ho fa en torn a Síria. Un indret més antic que la nostra pròpia civilització. L’estat en si, va ser una creació artificial. Però la zona va ser el bressol de la humanitat. Mesopotàmia va néixer a Orient. Heu sentit a parlar de la Torre de Babel? Doncs era allà. Més enrere encara, els sumeris van créixer a Orient Pròxim. Ells són la primera civilització coneguda. L’Imperi persa, l’Imperi grec, l’Imperi romà, l’Imperi islàmic, l’Imperi otomà, i l’imperi francès. Tots ells han lluitat per fer-se amb el control d’una regió que connecta Àsia, i els recursos naturals que s’hi troben, amb el mediterrani. Avui, el món torna a mirar aquest petit mar. El darrer en sumar-s’hi ha estat Gran Bretanya. En els darrers dies David Cameron ha obtingut l’aval de la càmera britànica per bombardejar Síria. França, Itàlia, Alemanya, Estats Units, Turquia, Rússia, Austràlia, Canadà, Iran, Iraq, Jordània, Bèlgica, Dinamarca, i Holanda. Tots ells han atacat durant aquest darrer any el país persa. Un estat que alhora viu la seva pròpia guerra civil. Defensors i detractors del dictador Bashar Al Assad es disputen el control del país. No menys importat és Daesh, el grup terrorista, que ha fundat el seu propi estat dins del territori sirià i que ha fet tremolar Occident. També una part important de la població kurda resideix a la zona i s’enfronta a Turquia. Síria és un aliat important d’Iran, alhora enemic d’Aràbia Saudita i Israel. És el centre del pols entre els dos grans estats que volen liderar la política regional. Sense deixar de mirar a Ankara. Un país que és la meitat de gran que Espanya i que avui, igual que ahir, intenta sobreviure.
La tardor ens ha portat un debat ètic que ha estat àmpliament discutit arreu. Els refugiats sirians han tocat a la porta d’Europa. I aquesta ha respost de manera dispar. El pitjor i el millor del premi Nobel de la pau s’ha publicitat pels diferents mitjans de comunicació. Fotografies que ens han colpit el cor, murs que s’han aixecat, alcaldes que els han ofert les seves ciutats, polítics que els han abandonat. El fred hivern, complica la situació d’una gent que fuig de casa seva. D’una llar que mai els hi han permès tenir. L’esperança dona força a qui ho aconseguirà i a qui no. Enrere, deixen un poble que segueix en guerra. En una lluita on es sobreposen els conflictes. Els propis, i els aliens. És per això que no ens podem oblidar, tampoc, dels qui es queden. Aquells qui per voluntat han decidit seguir lluitant per una causa o una altre, o perquè no han tingut alternativa. Moltes de les ONG’s que avui coneixem estan treballant per assistir als milers de desplaçats. Envien ajuda humanitària als països veïns que alberguen milers de refugiats com ara Jordània, el Líban o Turquia. També es destinen esforços i energia als estats que són trànsit de les víctimes del conflicte com Grècia, Hongria, o els països dels Balcans. Però ben poques són les que actuen al territori. Un indret que porta cinc anys en guerra. Morts, fam, escassetat d’aigua i dificultats per accedir als serveis sanitaris són el despertar de cada dia. És difícil saber amb exactitud quantes són les víctimes mortals o els desplaçats. És per això, que vull utilitzar aquestes línies per donar a conèixer la tasca del Comitè de Solidaritat amb el poble sirià, l’Associació siri-catalana per la llibertat i la democràcia i l’Associació de recolzament al Poble Sirià.
Totes elles han decidit coordinar-se per poder enviar ajuda als seus conciutadans. És per això que han engegat una campanya de recollida d’aliments i material escolar per fer arribar al territori. Aquestes organitzacions compten amb una ruta ja oberta i amb la col·laboració de la població civil al país per fer arribar a destí allò que es pugui recaptar. Malgrat moltes vegades siguin víctimes d’atacs militars. Tot i així, d’ençà del 2011 han aconseguit fer arribat a zones com Hama, Idlib, Alep, Homs i Latàkia 20 contenidors d’ajuda humanitària. Durant el mes de novembre s’ha demanat llet infantil en pols, bolquers, aliments en gra i en llauna, o llibretes, bolígrafs i llapis d’escriure. L’ajuda la rebran ONG’S locals com la Plataforma Mèdica de la província de Hamma, Giras al Jer o la Unió de metges sirians. Les organitzacions estan treballant en noves campanyes de solidaritat que es duran a terme als propers mesos. L’ajuda recaptada a Catalunya s’envia a Madrid on s’organitza tot el material recaptat arreu de l’estat. Després des del port de valència s’envia a Turquia on es lliura a la societat civil a la frontera. Així mateix, Metges Sense Fronteres treballa a varies zones de Síria com Ar Raqqa, Alep, o Al Hasaka no només assistint mèdicament a les víctimes del conflicte, sinó també distribuint articles de primera necessitat. A vuit hores de vol de casa nostra es troba una regió en conflicte que requereix la nostra atenció. I a tres, i a deu, i a cinc. Les víctimes ho són independentment del lloc o del que les causi. I la societat civil hem de reconeix-les totes sense excepció. Molts són els que han parlat del conflicte, dels actors, i dels interessos. Molts són els que han parlat dels refugiats. Però poc en sabem encara del que passa in situ. Desembre ens portarà la reflexió de l’actualitat de l’any. És, doncs, un bon moment per preguntar-se que hi podem fer. Un proverbi persa diu, els nostres peus van on va el cor.