Miles Davis, Se7en i Johnny Cash

The Autobiography (Miles Davis, 1989)

No sóc un amant de les biografies. Certament, són una molt bona font d’informació sobre personatges concrets, però literàriament no són quelcom que m’atregui en especial. No obstant això, avui recomano molt vehementment la lectura de l’autobiografia de Miles Davis, sorgida de les converses d’aquest amb el també músic Quincey Troupe. En aquest llibre, un Davis madur – tot just dos anys abans de morir – narra en perspectiva i sense escrúpols la seva ingent trajectòria musical i vital: molta música, per descomptat, però amb dosis abundants de sexe, drogues de tot tipus, i un caràcter i una mala llet que enganxen al lector pàgina rere pàgina. Ja que la seva vida és una línia paral·lela a la vida del jazz, veiem una perfecta història d’aquest gènere i la seva evolució; als primers capítols ja trobem l’eclosió del bebop als anys 40, i per a què us en feu a la idea, en Miles ens diu això sobre la música inventada per Dizzy Gillespie i Charlie ‘Bird’ Parker: “La sensación más fuerte que he experimentado (con la ropa puesta) fue cuando por primera vez oí a Diz y Bird juntos […] Tío, la mierda que tocaban era tan fuerte que asustaba. Algo grande. Y yo allí arriba tocando con ellos”. Estimats i estimades, reitero que no m’agraden les biografies, però m’agraden les bones històries, i aquesta n’és una de collonuda.

Se7en (David Fincher, 1995)

Hi ha pel·lícules – i obres d’art en general – que marquen una època i canvien la manera de fer de la seva disciplina. Doncs bé, si ens posem al món del thriller policíac dels noranta, Se7en de David Fincher va deixar una bona empremta just al mig de la dècada i va determinar l’avenir del gènere els anys següents. La truculenta i magistralment elaborada trama d’assassinats consecutius  que protagonitza el film – juntament amb Brad Pitt, Morgan Freeman i Kevin Spacey, tots tres excel·lents – s’inspira en el pitjor de la ciutat de Nova York: fam, luxúria, peresa, supèrbia, gola, avarícia i enveja. Els set pecats capitals es converteixen en set macabres muntatges entrellaçats a la perfecció en una metròpoli plujosa, llòbrega i feréstega que només veu la llum del Sol en un desenllaç tremendament inesperat i colpidor que evitaré spoilejar per si hi ha algú que no l’ha vist en els 20 anys que fa que aquesta pel·lícula es va estrenar (potser ja va tocant). Se7en et clava a la cadira, et lliga i després et tortura, i us diré una cosa: és una tortura de les millors que es pot rebre per part del setè art: suspens i molta, molta tensió.

American IV: The Man Comes Around (Johnny Cash, 2002)

- Publicitat -

Avís a navegants: aquest d’avui no és un àlbum alegre. El d’avui és un àlbum de l’home de negre. Avui toca Johnny Cash. Amb una carrera que agafa ben bé cinquanta anys, és difícil escollir un disc d’aquest creador d’Arkansas; no obstant això he optat per triar-ne un dels últims que va  publicar en vida: American IV: The Man Comes Around. Aquest disc, de 2002, és un dels últims d’aquest carismàtic músic, i per culpa de la malaltia que va patir al coll el 1998, és també un dels més introspectius i reflexius. D’aquest American IV cal destacar-ne principalment la veu de Cash, que profunda i contundent, greu i madura, es conjura màgicament amb el so metàl·lic de les cordes d’una vella guitarra i atorga un aire nou – i fosc – a grans clàssics del country i del rock, com Hurt (Nine Inch Nails, 1994) o Personal Jesus (Depeche Mode, 1989). Johnny Cash es va caracteritzar durant tota la seva carrera per un caràcter inusual, molt més introvertit melancòlic que contemporanis seus com el mateix Elvis o Jerry Lee Lewis, que eren una mica més cràpules que l’Home de Negre, com s’anomenava en una de les seves cançons el mateix Cash.  Podeu sentir American IV aquí.

*Recordeu que podeu seguir la llista de les recomanacions musicals de Revista Mirall a spotify!

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca