Les converses per correu o whatsapp tenen dos grans problemes. El primer és la impossibilitat de poder dotar d’un to la frase escrita, el segon és que l’explicació d’un fet a vegades és tan complicat d’entendre per a l’altra part que al final s’acaba traient de polleguera a un dels interlocutors.

En el primer cas, molts acostumen a acabar les frases amb una cara somrient, trista o fent ús d’aquell “XD” que sempre que intento reproduir amb la cara acabo sofrint una embòlia. En el segon, sempre és recomanable deixar el mòbil apartat i comptar fins a deu o resoldre la situació amb una trucada (sense alterar-se…).

Hi ha moments en què el que exposes és tan fàcil d’entendre per a tu, que la barrera de l’altre es redueix a la metàfora de l’alumne de classe que no vol entendre que 2+2 és 4. Per a tu és tan fàcil, que l’altre sembla dir: però 2+2 no era 5? No! No, no és 5! Deixar el text i utilitzar la veu. Truca’m! Més ràpid i aclaridor.