En les diferents reunions del món de l’art, hi ha una constant que mai falla, les capelles. Entendrem per capella a un cert grup, amb un ideari i praxi més o menys similar. Aquests grups, tenen capitosos, oficials i soldats, així com rituals propis. Els podem trobar en unes galeries i museus o centres d’art i no ens uns altres. Tenen uns interessos orgànics i cuiden els seus interessos així com els seus membres amb urpes i els seus tentacles tendeixen a engolir certes parts de l’administració. No només es troben al món de l’art. Qualsevol grup humà amb uns interessos propis també actua així.

El problema no és que existeixin. El problema és no ser-ne part de cap. Si els teus interessos són iguals als de més gent, t’hi has d’unir, ja que els interessos han de confluir, com diu la dita més que tronada, la unió fa la força. No ens n’hem d’avergonyir. Qui postula contra aquests grups, postula contra els altres grups que li fan la competència, no contra  la gent que s’uneix per uns interessos determinats. No es tracta de ser pur, no es tracta de ser cínic, es tracta de ser pragmàtic.