Res del que si descriu ha existit mai, però d’ençà que va aparèixer aquest llibre a la meva llibreria he viscut meravellat. Dic que va aparèixer un dia, ja que un llibre així no es compra o regala. Apareix. Desapareix. S’oblida i es recorda. Jo mateix em sorprenc mirant-la de reüll des de l’escriptori per saber si encara hi és, per saber si encara no m’ha deixat. Un dia es va trencar el llom, jo no ho vaig veure, ningú el va tocar, però en aquest tipus de llibres passen aquestes coses, simplement passen.

L’enciclopèdia m’enlluernava, em feia estar a terres arcaiques i oblidades. Feia que els secrets dels viatges de Gulliver (escrits per exercir la sàtira sobre els anglesos) fossin tal ment reals. Les il·lustracions de Robert Ingepen convertien la Casa de Caçadors en un lloc de malson i que tingués por del Wendingo. La llegia tota sencera, entrada per entrada i llavors em preguntava per la tristor d’un món sense tots aquells llocs, éssers i criatures xocant entre si. Però en passejar per un bosc del Vallès, en aquest cas un bosc secret, sentia una pinya caure cosa que demostrava irrefutablement l’existència, de gremlins, elfs i nans.