Diumenge 31 Maig, 2020

Sub-versió, paga la pena

Més llegits

L’home que es feia passar per metge va signar una defunció per covid-19 a l’Hospital de Martorell

L'home detingut el 8 d'abril i empresonat després per fer-se passar per metge va signar la defunció d'una víctima...

La CUP insta a nacionalitzar Nissan per salvar els llocs de treball

El diputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonès ha reclamat al Govern que mantingui els llocs de treball...

Experts estimen que hi haurà un augment de separacions i divorcis després del confinament

Experts han alertat que l'anomenat 'efecte setembre' que s'experimenta després de períodes vacacionals a l'estiu, Nadal i fins i...

George Floyd i les flames del oprimits

George Floyd no va tornar a sa casa i tota la seua ciutat va decidir que ja n’hi havia...

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

L’espai buit, blanc, quasi supraterrenal. Immensitat com a les pel·lícules de John Ford on l’habitat seria el pitjor enemic de l’ésser humà. Desestabilització, entrar a un lloc i trobar-te certa violència en lloc de trobar-hi refugi. Parlo de Lo Pati d’Amposta. Em refereixo més aviat a la seva darrera exposició, “Sub-versió”, obra de Manel Margalef.

El llenguatge de la proposta artística em recorda a les joguines playmòbil, playmòbils quan jugàvem a indis i a vaquers. Un joc en què l’important era sobreviure i en què, al final, tot el territori desplegat era foragitat i guardat a l’armari. De petits jugàvem a ser neoliberals sense adonar-nos-en. Creàvem immensitats del no-res i després les destruíem. Els habitants dels nostres mons, però, eren imaginaris.

És entrar a l’emplaçament i començar a sentir-me com un d’aquells ninos amb què jugava amb els meus cosins. Sento com si algú hagués deixat la sala a mig recollir i que jo, com a joguina, i la resta de l’atrezzo estiguéssim deixats allí de la mà de Déu. Margalef ens cluca l’ullet tot indicant-nos que algú ha estat jugant amb nosaltres. Un sofà, una portalada immensa, el crani d’alguna cabra hispànica i un voltor dissecat. Cables elèctrics, paraules soltes quasi sense sentit…. I allí al mig nosaltres. Vosaltres també, si hi aneu.

Foto / Roser Royo
Foto / Roser Royo

“Manel Margalef ens cluca l’ullet tot indicant-nos que algú ha estat jugant amb nosaltres. Un sofà, una portalada immensa, el crani d’alguna cabra hispànica i un voltor dissecat”

Per què aquest joc? Doncs explica l’artista ampostí que el seu propòsit rau a mostrar la debilitat de sentit (consciència sobre la realitat) que planeja sobre l’esfera humana. D’això Lyotard en diria “postmodernitat”, “Pensament dèbil” li replicaria Vattimo i entre mig de la discussió un constructor es fregaria les mans en veure compradors potencials de possibles llars tan oneroses com difícils d’habitar.

La casa s’ens mostraria actualment com una barca a la deriva, només que no navegaria pel mar sinó pel temps. Aquest ventre matern ultra-uterí que seria la llar despertaria, en aquest segle XXI, com un caos provocador d’estrès i de malestars superlatius. Si el feudalisme tenia en l’espai no emmurallat un lloc de  llibertat total i, per tant de perill, el món de la construcció hipertròfic ens hauria expulsat a tots a  una exterioritat permanent; inclús dintre del propi habitacle.

Durant l’època antiga es creia que hi havia una cúpula celeste, l’univers era vist com una bola de cristall d’aquestes que al sacsejar-les fan flotar quelcom semblant a la neu. El món, per aquella època, era habitable. Hi havia un marc que permetia la vida La casa era una representació microcòsmica de l’univers. Allí, un podia protegir-se del fred, dels saquejos i de la justícia fins i tot. Allí hom podia fornicar tranquil, estimar, deixar de fingir, ser un altre…

“Centenars de milers de cases romanen buides mentre altres tants viuen al carrer o estan a punt de quedar-s’hi. Pobles fantasma que algú amb un esperit ombrívol va elaborar com a taulell del seu joc d’especulacions, del seu Monopoly particular”

Foto / Roser Royo
Foto / Roser Royo

La modernitat es va encarregar de destrossar tots els límits possibles. Més tímidament als inicis, més ferotgement en l’actualitat. Avui tot sembla provisional i fràgil. Nosaltres estem enmig d’aquesta voràgine que tant descarnadament ens exposa Manel Margalef mitjançant la seva obra. Sí, dit ras, ens exposa. Margalef ens situa a l’exterior més cruel encara que sigui a través de l’art, és exagerant les coses que aquestes es veuen millor.

Centenars de milers de cases romanen buides mentre altres tants viuen al carrer o estan a punt de quedar-s’hi. Pobles fantasma que algú amb un esperit ombrívol va elaborar com a taulell del seu joc d’especulacions, del seu Monopoly particular. Jocs que semblen miralls trencats i que promouen desencís. A Sub-versió us hi trobareu amb aquest panorama quan hi aneu.

El desencant, pedra sobre pedra construït, per després ser cruelment desmuntat. Cal preguntar-nos si encara som capaços de generar sistemes d’immunitat social, si encara és possible subsistir, resistir i d’alguna manera revoltar-nos. Sub-versió és revolució i quan aquesta té lloc res pot tornar a ser com abans. Sub-versió, paga la pena.

 

Sub-versió es podrà visitar fins al 9 de gener. Més informació

 

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

ERC situa al juliol la pròxima reunió de la taula de diàleg

El coordinador nacional d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha defensat l'acord del seu partit amb el PSOE que facilitarà la sisena pròrroga...

Els millors de la setmana

Guerra de sexes: nova narrativa de les crisis financeres Tenint en compte el mite de la dona imposat per Simone de Beauvoir en El segon...

L’home que es feia passar per metge va signar una defunció per covid-19 a l’Hospital de Martorell

L'home detingut el 8 d'abril i empresonat després per fer-se passar per metge va signar la defunció d'una víctima de la covid-19 mentre exercia...

El Govern destina 5 M€ a ajudar als professionals del sector cultural que havien quedat descoberts durant la pandèmia

El Govern destinarà cinc milions d’euros als professionals del sector cultural que, com ha explicat la consellera de Cultura, Mariàngela Vilallonga, "no han tingut...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca