El meu pare sempre em recorda que la glòria no és inmediata, que res del que fas avui donarà fruits demà, els fruits només sorgeixien al cap de setmanes i mesos. Cap projecte, cap empresa minimament ambiciosa, correcte i de qualitat triomfarà des del primer dia, de la mateixa manera que un contrabaix de fusta necessita cent anys per que les seves fustes s’acomodin i puguin donar el só óptim.

De la mateixa manera, un artista, un escriptor, qualsevol persona creativa no pot suposar un éxit instantai de la seva obra, per que ell, com el contrabaix s’ha d’anar amoblant, s’ha d’nara posant bé i en aquest procés passa pel dubte, descobreix que allò que fa no està bé, que allò que fa no està a la seva altura i continua treballant. Descobreix que és només gràcies a la constància que pot seguir treballant i fent coses que valguin la pena, ja que con em va dir un amic meu, només podem dedicar el temps suficient per excel·lir a una cosa que ens agrada, ja que al agradar-nos la seva pràctica li podem dedicar tot el nostre tmeps. Li podem dedicar el temps suficient així per excel·lir.