Fa poc vaig rellegir les memòries de Groucho Marx, Memòries d’un amant sarnós, on l’humorista americà explica les seves misèries i glories. Si el llibre no s’hagués escrit a finals del anys seixanta, hauria escandalitzat tota la crítica. Ja a la primera pàgina l’autor dedica l’obra a la seva dona, ja que ens diu que l’escriví esperant que ella s’acabés de vestir per sortir de casa. Afegeix que si la seva dona sempre anés despullada no tindria aquest problema.

Uns paràgrafs després explica el seu primer amor i es disculpa per només parlar de dos generes sexuals. Ho fa, ja que creu que totes les seves amistats el faran tornar a la caverna per parlar només de dos generes sexuals. Cíclicament la sexualitat s’obre i es contrau, Groucho segurament es va trobar en un moment de dilatació general.

Els Germans Marxs, però, tenen la lucidesa de qui només diu disbarats, els seus jocs de l’absurd són estudiats en facultats i filòsofs com ara Slavoj Zizek els usa en els seus comentaris. Más madera! És un expressió popular i l’escena del camarot és de domini públic. Així que de vegades mirant les seves pel·lícules penso, i si efectivament la dona de Groucho hagués anat sempre despullada, hauria fet acudits tan bons?