El meu nom és Andres da Silva, i escric per denunciar uns fets que van passar sobre les 08:40h del matí a l’estació de metro de la Pau, el propassat dilluns 16.
Com cada matí feia servir aquest servei públic, fins que en aquesta parada, el metro s’aturà. Un ciutadà de raça negra, fora de si, probablament amb una alta dosi d’estupefaent consumits, es trobava tirat al terra, mig adormit, fins que el conductor, en el moment que baixava per fer el canvi de torn, l’indicà que no podia jeure allà. L’home s’aixecà i va començar a cridar que ningú li havia de dir què fer. Es posà dempeus, un peu al comboi i l’altre a l’estació, impedint que es tanquessin les portes.
El conductor avisà seguretat, i baixà un dels vigilants del metro. Aquest es mostrà impassiu. Per sorpresa de tots els presents, que estavem sent fortament amenaçats i insultats, el senyor de seguretat no va fer baixar aquell home, que estava fent-nos sentir tant incòmodes, al crit de “putos blancos de mierda, racistas”.
El metro continuà, amb unes 30 persones compartint vagó amb algú que podia perdre el cap i agredir en qualsevol moment. Així ho havia volgut, per acció o omissió, el vigilant de “seguretat”.
Van ser moments de tensió, amb gent amb el cap cot per evitar atreure l’atenció i la ràbia de l’individu en qüestió. La màxima tensió arribà quan una dona gran, just abans de baixar li espetà “deje de decir estupideces”, mentre ell continuava insultant a tothom. L’home s’apropà, amb intenció d’encarar-se a la senyora, que tindria uns 70 anys d’edat. Fins a 5 persones van haver d’envoltar-la per protegir-la.
No fou fins que l’home decidí baixar-se que cap de nosaltres ens vam tornar a sentir segurs.
I ara, passades unes hores dels fets, jo em pregunto; en el cas que el ciutadà de raça negra hagués agredit la senyora, qui hauria estat responsable? Segurament la baula feble, el vigilant a qui no se li atorga prou protecció legal com per actuar en aquests casos. Però, no en tenen més culpa aquells que es reuneixen un cop al mes cobrant milers d’euros de TMB? O potser els que ens cobren una tarifa quasi confiscatòria de 2,15€ per bitllet, sense oferir, als milers de persones que emprem aquest servei públic, cap mena de protecció?
Si hi hagués hagut alguna agressió, tots ens escandalitzariem per la manca total de protecció i indefensió dels que anavem en aquell metro. Però com no ha passat res no ens preocupem. Fins que passi, senyora alcaldessa. Seria hora que l’Ajuntament de Barcelona encarés aquest tipus de fets. Ha arribat ja el moment d’incrementar la seguretat als metros de la ciutat, o fins que no passi res greu, no ens hi posarem?
