Una aventura és una aventura. No té més sentit. Un noi surt de casa seva. Té una missió, no l’aconsegueix i cau en mil i un paranys. Un oracle fa una profecia. Tots els seus esforços són en va i quan està a punt de rendir-se troba forces en els altres i aconsegueix el seu objectiu. Torna a casa i ja és un heroi.

Si hi ha interpretacions cabalístiques del Senyor dels Anells és perquè algú no ha entès que és una aventura. Però també perquè Tolkien era una persona culta i tenia certs referents com a professor universitari, catòlic i anglès.

És normal que davant de l’holocaust de les guerres mundials escrivís sobre mons imaginaris. També ho feia Jules Verne, en el seu cas no suportava la seva dona. Això no treu mèrit a la seva obra, però tal com va dir ell mateix, l’anell era un mecanisme per accelerar l’acció. Les aventures són per gaudir-les, si després les podem analitzar simbòlicament sempre és millor, però estan i són fetes per llegir-les no per estudiar-les.