20-D: silencis que parlen

“Els que ara res no tenen a dir, perquè l’acció té la paraula, continuen parlant. Qui tingui alguna cosa per dir, que faci un pas endavant i que calli”*

Karl Kraus

Front a l’hospital de Sant Pau, Josep Rull i Marta Rovira van fer pública la voluntat de concórrer a les eleccions generals espanyoles per separat. CDC havia apostat en un primer moment per repetir la fórmula de Junts pel Sí i ERC no havia descartat l’opció de la CUP: no presentar-se. Segons Esquerra i Convergència l’objectiu és defensar el mandat democràtic del 27-S, el full de ruta independentista, i eixamplar el sobiranisme.  

Molts són els que opinen que el sobiranisme català no hauria de presentar-se a les eleccions del pròxim 20 de desembre. Si la sobirania recau en el poble català i el seu mandat democràtic és la independència, el que caldria fer és desobeir l’autoritat espanyola. En paraules de la CUP, no presentar-se a les eleccions acceleraria la desconnexió amb l’Estat espanyol.

Però diferents factors han jugat un paper clau per a que les forces independentistes s’hi presentin. Primerament no deixar (ni regalar) que la veu catalana estigui representada únicament per forces unionistes. A més, el resultat del passat 27-S ha impossibilitat la ruptura immediata amb l’Estat, es a dir, una declaració unilateral d’independència, i ha forçat un procés de separació gradual (de 12 a 18 mesos segons quin sigui l’acord entre JxSí i la CUP). En conseqüència caldrà influir (per poc que sigui) en les decisions que encara puguin tenir un impacte sobre territori català. Finalment, i més rellevant, cal considerar que la formació parlamentària que surti escollida el pròxim 20 de desembre tindrà un impacte directe en com evolucioni la ruptura i desconnexió amb Espanya.

Per tant, mentre seguim formant part de l’Estat espanyol, Catalunya té dret a dir i defensar els seus interessos. Però com? Fundador de la revista Die Fackel (La Torxa), l’escriptor alemany Karl Kraus no va dubtar en criticar la manipulació de l’escriptura en temps de guerra. Convertida la realitat en una sàtira, adoptà el silenci com argument. La força del silenci contra la manipulació d’escriptors i periodistes que justificaven el militarisme i la supremacia alemanya com a garants de la llibertat durant la Gran Guerra. Que el pròxim 20 de desembre el silenci sigui significatiu.

 

* Martí, J. “En aquesta gran época…les paraules són punys”. Ed. Edicions del 1979 (2015)
- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

“Tothom pateix per qui tindrà més vots, més cadires i més pastís”

L'eurodiputada de 'Junts', Clara Ponsatí, no veu "cap urgència" per celebrar eleccions i aposta per esgotar la legislatura si el Tribunal Suprem inhabilita el...

“Els prostíbuls són autèntics camps de concentració”

"Els prostíbuls són autèntics camps de concentració exclusius per a dones empobrides que dormen es espais asfixiants on, durant hores, la repetició de la...

La PIMEC demana eleccions

El president de PIMEC, Josep González, creu que si el president Quim Torra és inhabilitat calen eleccions a Catalunya perquè "hi ha un panorama...

“Molt a punt” l”aforament del 66%-70% dels espais escènics

El Govern podria satisfer "probablement" dilluns vinent la petició del món escènic perquè se suavitzi la limitació dels aforaments, ara del 50%, fins a...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca