El passat està sempre literalment mort, el futur mai neix. Borges afirmava que sempre vivim en un present continuu. Però els nostres records són traicioners i ens amaguen la veritat, la distorcionen. La melancolia de les velles festes, on no podíem riure per la tensió de tenir algú estimat i no correspost al costat, ens matava. Les infancies són regídes per grans terrors i plenes d’episodis patètics.

Al cap dels anys pensen que eren temps bons, oblidem tot allò dolent i ens espantem per un futur incert. Projectem en el futur la nostra melancolia del pasat i traïcionem la seva naturalesa. El futur serà diferent, serà un país per explorar, no per construir amb els nostres records.

El passat sempre serà pitjor per una simple raó, mai podem saber el que passarà, no existeixen els oracles i segurament, les coses ens aniran millor, ja que tindrem tan assumides les nostres pors, que ja podrem afirmar-les sense desenvolupar traumes.