Mentre milers de mares procedeixen a retirar els embotis i el pernil dels menús familiars està naixent un mercat negre de carn processada per satisfer el desig morbós de menjar fuet, ni que sigui a mossegades i mig amagats en un portal. Els llauners es reinventen i ofereixen fuets i llonganisses pel carrer i molts senyors amb corbata i moltes senyores, que han prohibit la carn a casa, cedeixen a la temptació. No trigarem a veure-ho, això.
Al final tindran raó els fanàtics de l’alimentació sana, ara en diuen ortorèxia, i serà veritat que l’única manera de salvar-se és tornar-se una miqueta boig i renunciar a tot allò que no sigui 100% natural.
Una societat cancerígena?
Però voleu dir que no hauríem de treure alguna conclusió de tot plegat? Si la carn vermella i la processada és cancerígena, si el tabac ho és, si la contaminació mata, si el sucre (en excés) és perjudicial, si l’imperi del plàstic i dels productes químics és una amenaça… Voleu dir que el problema no és la nostra manera de viure?
Hem evolucionat com a societat i ara sens dubte vivim millor que els nostres avis però en algun moment aquest progrés s’ha corromput. Hem deixat de comprar productes frescos i cuinar-los perquè ens falta temps però també perquè no volem dedicar el poc temps d’oci que tenim a comprar verdures o cuinar-les. Ens hem tornat insolents, pensem que som joves i que vivim en una societat avançada, creiem que la medicina ens salvarà. Potser per això ens amoïnen tant les retallades en sanitat…
Deia Voltaire que la medicina entreté el pacient mentre la natura el posa bo. És un comentari provocador però ve a dir que els hàbits saludables, el consum responsable, poden ser molt més decisius que el millor quiròfan del món.
El comunicat de l’Organització Mundial de la Salut no és més que un recordatori, molt subtil per no ofendre la indústria alimentària, que nosaltres som responsables de les nostres vides i n’hem de ser conscients. Disposem d’una àmplia oferta de productes alimentaris, la més gran de la història segurament, però molts d’ells no són recomanables i ja que és impossible prohibir-los, per la raó que sigui, hem de saber que consumir-los més del compte és perillós. Les autoritats deleguen en nosaltres la responsabilitat de triar.
Podem discutir si és lícit vendre o anunciar amb publicitat enganyosa determinats productes però sempre ens quedarà la llibertat de triar amanida.