Bielorússia va viure el passat 11 d’octubre una nova jornada electoral marcada pel polèmic cinquè mandat consecutiu d’Alexander Lukashenko, president del país des del 1994. Aquesta vegada però, ha obtingut el 84% dels vots, resultat que ja predeien alguns sondejos. L’any 2010 i just després dels comicis on Lukashenko es va imposar amb el 79% dels vots, hi va haver  fortes protestes a Minsk contra el procés electoral. La jornada va acabar amb més de 100 detencions entre els quals es trobaven set candidats presidencials, incloent Andrei Sannikov, que va quedar en segon lloc a les presidencials del 2010.

L’activista Zmitser Bandarenka, formava part de l’equip de Sannikov i també va ser empresonat i titllat d’instigador i organitzador de les protestes posteriors a les eleccions del 2010. Durant la seva estada a les presons bielorusses va patir abusos, humiliacions i tortures. Actualment, viu a Polònia amb la seva família.

Per què creu que el van empresonar?

Hi ha dos motius que justifiquen el meu empresonament i el d’altres membres de l’equip de campanya de Sannikov. El primer és que vam guanyar les eleccions tot i que aquestes van ser posteriorment falsificades per donar la victòria a Lukashenko. El segon és que després de l’alarmant frau que hi va haver, més de 10.000 persones van sortir als carrers de Minsk per protestar pels resultats de les eleccions i el govern.

Quant de temps hi va estar?

Aquella vegada va ser la més temps m’hi vaig passar. Vaig entrar a la presó el 15 de gener del 2011 i en vaig sortir el 15 de abril de l’any següent, un total de 16 mesos d’infern. També he estat detingut uns vuit cops més però només em retenien per 4 o 10 dies.

Què en recorda?

Va ser una experiència molt dura, molt propera a l’esclavitud. Vaig patir moltes tortures i amenaces. La presó es trobava en unes condicions pèssimes, les temperatures eren molt baixes, de vegades, no hi havia ni vidres a les finestres! Ens negaven coses tant importants com la higiene personal.

Com és una presó bielorussa?

Recordo que tots els guardes portaven màscares i des del principi ens van dir que no hi havia cap llei dins la presó (sospira). Hi havia tortures de tot tipus que passaven per amenaces d’empresonar a la meva família si no firmava una col·laboració de silenci per les eleccions fins a estar en cel·les d’aïllament on les temperatures oscil·laven entre 4 i 6 graus sense roba o amb peces molt fines. De vegades, ens registraven les habitacions i ens portaven en unes sales on havíem d’estar dempeus de cara a la paret i els guàrdies ens anaven dient que ens apallissarien o violarien. Sovint s’acostaven amb uns aparells i ens deixaven anar descàrregues elèctriques a la nuca.

“Els guardes portaven màscares i des del principi ens van dir que no hi havia cap llei dins la presó”

Sortien al pati?

Fer un tomb pel patí es convertia també en una tortura. Ens treien a passejar amb temperatures entre 10 i 20 graus sota zero i ens estrenyien les manilles al màxim per provocar-nos més dolor.

“Patíem tortures de tota mena, fins i tot ens deixaven anar descàrregues elèctriques a la nuca”

N’és conscient la societat del que hi passa a dins les presons?

Crec que sí. Ha de pensar que si per exemple algú té un petit negoci i el govern se’n vol apoderar o bé el vol tancar, si el propietari no el vol traspassar les autoritats l’empresonen. I Bielorússia és un dels països amb més persones a les presons del món, en proporció, és clar, a la població que hi ha. La veritat és que el govern oculta les estadístiques reals i també el número de presons.

Tantes n’hi ha?

N’hi ha moltíssimes. És més, m’atreviria a dir-li que hi ha dos tipus diferents de presons. Unes estan molt ben mantingudes i són relativament noves i d’altres que són de quan existia l’URSS, i tot i que no s’han reformat, encara estan en ús.

“Hi ha presons de l’antiga URSS que encara funcionen”

És casualitat que la policia bielorussa rebi el nom de KGB, el mateix que rebia la policia oficial de l’antiga URSS?

Aquí no n’hi ha de casualitats… Lukashenko vol seguir conservant el nom del “KGB” per mantenir el simbolisme que aquest tenia en el passat. Fins i tot la Rússia de Putin ha renunciat a utilitzar aquestes sigles per referir-s’hi degut a la seva associació amb la duresa i crueltat que va patir la població en temps de la URSS. De fet, no es cap secret que Lukashenko sent una gran admiració per dictadors com Hitler i ell mateix es considera la continuació d’Stalin.

“Lukashenko es considera a ell mateix la continuació d’Stalin”

Té prohibit tornar al seu país?

Ara resideixo a Varsòvia i estic acabant d’estudiar un màster en ciències polítiques. He acabat aquí perquè em feien un tractament mèdic. Vaig intentar tornar al meu país i em van registrar i, és clar, vaig tenir molta por perquè creia que m’enviarien a la presó de nou. Tot i que no va ser el cas, en aquell moment vam decidir amb la família que no tornaríem.

I si ara hi tornés?

M’empresonarien segur. Ara sóc ex convicte i estic obligat a anar als jutjats periòdicament i fa anys que no hi vaig i per tant, estic violant les lleis.

Què fan les sancions que la UE i els EUA imposen a Lukashenko?

Són molt relatives. Les de la UE no son sancions econòmiques i, per tant, no perjudiquen a Lukashenko econòmicament. Continuen amb les mateixes ajudes a nivell monetari i amb els mateixos tractes. Les suposades sancions consisteixen en restriccions d’entrada a la UE de cert numero de Bielorussos, i a Lukashenko no li afecten gens. Si no poden sortir que no surtin. En canvi, els EUA si que han sancionat a Lukashenko d’una manera més eficient, a nivell econòmic. La reacció de Lukashenko va ser expulsar l’ambaixador dels EUA de Bielorússia i reduir la quantitat de personal a l’ambaixada dels Estats Units i Canadà.

Com es sent respecte a les seves arrels Bielorusses?

Des de petit, quan Bielorússia era part de la URSS, al col·legi ens ensenyaven que fins a la arribada de la Unió soviètica, a Bielorússia no hi havia res. Ens deien que pràcticament es vivia als boscos i que va ser amb l’URSS que va començar la “vida”. Quan vaig créixer una mica i em vaig informar amb diferents llibres d’història i d’altres que eren prohibits vaig comprovar que darrera el que ens explicaven, Bielorússia tenia la seva pròpia història. I va ser aleshores que em vaig implicar en manifestacions i protestes per la llibertat. Considero que tots tenim les nostres arrels i ens sentim identificats amb aquestes, i és per això que hem de lluitar per mantenir-les.