Equivocar-se

Ahir em vaig equivocar, no era una decisió pas gaire complicada, però ho vaig fer. Sabia que no ho havia de fer però ho vaig fer. I quan duia a terme l’acte, ho sentia en la sensació de l’ambient, sabia i tothom em deia que ho estava fent malament. Així que vaig sortir de la festa, vaig passar el semàfor en vermell o li vaig dir a una noia que l’estimava.

Potser en aquest punt hi ha qui hi veurà la mà divina, la mà del destí que mostra una drecera i no un altre. És impossible pensar que hauria passat si (if I…), però el dubte sempre ens courà. Llavors només podem pensar dues coses, la primera: el destí, déu, ens ha fet cometre l’error. La segona que podem pensar, és que la pròxima vegada ho farem millor i no ens equivocarem, encara que també hi ha qui oblida la tragèdia que és la nostra vida. Una història on els protagonistes estan condemnats a prendre decisions per les quals després seran castigats. Així si realment estem condemnats a equivocar-nos, almenys fem-ho bé, fem-ho d’una manera memorable, fem que l’error d’ahir sigui realment un fet excepcional, almenys així si realment ens vam equivocar, que es converteixi en una anècdota que valgui la pena recordar.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca