No cal pas recórrer, però, als llibres perquè la meva raó resplendeixi
La ciutat cansada, Pere Calders
Caos Normatiu és la llei dins del desordre, l’ordre submergit en l’anarquia. Caos Normatiu és la perfecció de la geometria amagada sota el prisma de la inspiració. És allò que desgavella tota l’obra, aquell element que fuig, que és fugaç. És allò que Gorka Piñol amaga i nosaltres veiem com el seu enigma. És la contradicció de base de la seva pintura, és la dialèctica que la fa viure.
La teoria del caos ens porta inexorablement a la dissolució en una fatal barreja. Per construir un edifici, ordenat i estable, alt i poderós fan falta anys. Destruir-lo és cosa de segons. Admirar la seva perfecció és relativament senzill. Però a vegades ens trobem amb un element distorsionador. Un element imperceptible que fa ballar tota l’estructura al ser detectat. Així, seguint la teoria anomenada, aquella imatge que lentament hem construït, es desfà. Per què? Perquè un element ha estat disposat de forma errònia, potser per demostrar que res és perfecte, però pensarem que és per demostrar que la bellesa és imperfecta i que obeeixes a lleis superiors a les nostres.
Les pintures que s’aglutinen al voltat d’aquest títol, prenen tots aquests aspectes i els exploren. Teixeixen camins, xarxes, paradoxes. Pintures en què el color no és el fet important o no se li dóna massa importància, on cada línia ha de ser diferents i no ha de portar a cap lloc. La mostra exhibeix tres sèries de la creació de Piñol, la primera es distingeix per una malla petita i barroca, la segona una exploració sobre la profunditat de la tela, engrandint el teixit i mostrant grans creus. Per acabar en la seva última (per ara) sèrie en què els angles de les línies són torçats creant cercles que no són res més que la suma d’angles oberts. Cada una d’aquestes sèries explora una inquietud seva, una visió sobre la seva pròpia pintura, volguda estudiada o simplement pintada.
També és el seu procés de creació, en què les seves línies tenen uns valors assignats, fent així series, xocant entre elles fent malles i xarxes impossibles, pintant capa a capa i protegint la resta del llenç amb cinta de pintor, quan acaba pot descobrir la pintura, fins aquell moment un petit misteri. Gorka Piñol fa servir la perfecta matemàtica per simular el caos. Això és Caos Normatiu. De la seva pintura en surt un enigma, una pregunta que costa de respondre, però que s’entén fàcilment. Aquesta pregunta és cabdal. Aquesta és la pregunta que es fa un sistema quan s’ensorra. És l’organització plena de fissures, tal com diu el mateix artista, és la vulnerabilitat de l’ordre que no pot sobreviure al caos i del caos que no pot ser ordenat. Caos Normatiu, però, és una mostra que s’explica a ella mateixa i té com a inici i final l’obra de Gorka Piñol. És el seu inici, ja que al admirar les seves obres ens podem remetre a tractats de matemàtiques, lleis còsmiques i llibres de geometria, passant per diferents teòrics de l’art, però també és el seu final, ja que llegits aquests llibres, tractats, i articles filosòfics, tornarem admirar la seva obra i ho veurem a dins seu.
A Caos Normatiu Gorka Piñol presenta una dialèctica que es resol en un enigma. El problema com sol succeir, és que no sabem la resposta ni la pregunta. O sabem la resposta i no la pregunta. La pintura no és res més que aquesta tensió. Norma i caos, Caos Normatiu. Una estructura que s’enfonsa per fissures insignificants, una pintura que ens ho explica i un pintor que ha aconseguit realment aprofundir en aquest gran problema.
Us esperem el dia 23 d’octubre a les 19:30h a l’espai AnGram, carrer La Granja 23 (Barcelona)
