Compra’t un gat, Antonio

Assossega’t, Antonio, t’imagino tens. Deu costar relaxar-se entre tanta jovenalla rebel i els torpedes de Rahola i companyia. Et trobes ben bé entre l’ska i el tietisme. I si resulta que ets com Polònia, eternament embotida entre Alemanya i Rússia? Explicava Kapuscinski que els polonesos sempre han tingut estima pels seus antics reis, que van governar tan pocs anys i que mai els tractaren pitjor que prussians i eslaus. Però la corona pesa, Antonio, i quan l’avenç se sustenta en petites i ineludibles traïcions –carregar-te Mas alhora que acceptes tesis capitalistes; legalitzar el Partit Comunista Espanyol mentre arracones ERC– encara pesa més, mira a Adolfo Suárez.

 

Si entres en el joc dels escons, abandona tota esperança, hauria titulat Dante, probablement amb raó. Tot aquest batibull, és clar, tu ja te’l coneixes. Per això jugues a un funambulisme de cabaret màgic. Entre bambolines, intentes enraonar amb les assemblees: potser una sindicalista com Neus Munté a la vicepresidència i un activista a Sanitat farien passar bou per bèstia grossa. Mala peça al teler, Antonio. Són condicions que ja posaran Junqueras i les entitats civils.

Les ideologies són perilloses quan toca negociar perquè sempre miren prim, handicap important per la CUP. D’entre els diputats electes anticapitalistes tu n’has de ser el més pragmàtic. Fent un petit repàs de qui t’envolta n’hi ha prou per adonar-se’n. Crec fermament, Antonio, que als pragmàtics se’ls ha de vigilar d’esquitllentes. Observant-te així m’ha semblat distingir una mirada maquiavèl·lica, de les que gasta Felipe González. Els moviments suaus i felins, vistos de gairell, també recorden a l’andalús, puny alçat, dels anys vuitanta. Trampejar qüestions shakespearianes (com l’OTAN) i sortir viu de l’escorxador és una qualitat de certs escollits, qui sap si també la tens, Antonio.

Evidentment, González tenia una guàrdia pretoriana encimbellada per Alfonso Guerra, el defensor dialèctic de les essències de Suresnes. Una capa de pintura que compraven l’imperi PRISA i RTVE, al cap i al final. Si permetessis una tercera legislatura de Mas, per moltes concessions que ell fes, confiaries l’esquena a Anna Gabriel? Si CDC no transigís i ens encaminéssim a uns nous comicis al mes de març, t’atreviries a anar a cal Basté?

- Publicitat -

Et sento sol, Antonio, ets un llop estepari. Confesso que he estat a punt de citar algun cop el títol d’aquell conte de García Márquez sobre una mort poc sorprenent. Perdona’m si se m’ha escapat algun altre tic pueril.

Mentrestant, i per facilitar les accions i els pensaments a prussians i eslaus, per si ets l’últim rei de Polònia, ves fent cara de malvat, vesteix amb barret i capa. Aconsegueix, si és possible, una poltrona giratòria per passar de mirar una finestra a mirar l’interlocutor, amb un dramàtic gir, mentre acaricies un felí, d’aquells que coneixes tan bé. Compra’t un gat, Antonio.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca