Joc de miralls

Aquest inici d’octubre es planteja molt animat al panorama artístic barceloní: d’una banda trobem la fira Swab d’art contemporani, i de l’altra el Barcelona Gallery Weekend, on s’impliquen algunes de les galeries més potents de la ciutat per exhibir la seva musculatura cultural. Tanmateix, aprofitant aquest context d’efervescència, la major part del teixit artístic i cultural de la zona s’ha activat per ensenyar múscul, i molts espais alternatius a aquestes dues ofertes han organitzat esdeveniments aprofitant aquestes dates, tal com succeeix amb les grans fires com ARCO o la Documenta (a poc a poc ens hi aproparem, ja ho veureu).

Un d’aquests espais alternatius és la Fundació Arranz-Bravo, que aquest passat dijous dia 1 d’octubre va inaugurar l’exposició Contra Arranz-Bravo demostrant una vegada més que és possible realitzar projectes interessants si sabem gestionar a favor nostre l’escassetat pressupostària i l’existència de talent. En aquesta ocasió, aquest percentatge talentós va recaure sobre les espatlles de la comissària Aina Mercader, junt amb les dels tres joves artistes que integren aquesta contra: Lluc Baños (1985), Gerard Ballester (1990) i Natàlia Giné (1986).

A diferència d’altres ocasions en què la FAB ha apostat per impulsar exposicions autònomes d’artistes i comissaris novells, amb Contra Arranz-Bravo s’ha dut a terme una intervenció en la totalitat de l’espai i, el que és més important, s’ha involucrat en el discurs artístic l’obra del mateix Eduard Arranz-Bravo. A més, cal dir que en aquesta ocasió tant la comissària com els artistes ja compten amb una carrera – no gaire extensa, però ja començada – a les seves espatlles, un bagatge que sens dubte contribueix de manera positiva al resultat final.

12042885_427414494127638_7828332127276530226_n

Des d’obres que impliquen la intervenció de vida – petits insectes que de mica en mica devoren l’escultura de pa dins una urna – fins a performances interactives de vídeo en que l’artista acaba fent una conga virtual amb sí mateix, passant per l’objet trouvé, l’obra d’aquests creadors interpel·la fermament la matèria pictòrica i escultòrica consolidada d’Arranz-Bravo. Les obres actuen com a miralls unes de les altres, essent a voltes miralls translúcids que permeten veure-hi a través modificant la percepció visual del que hi ha a l’altra banda.

- Publicitat -

En definitiva, aquests jocs d’espills proposats per la comissària Aina Mercader s’assenten sobre la sòlida base del corpus de l’artista que dóna nom a la Fundació, però sobre aquest alcen una construcció que permet lectures de nivells diversos: des de l’anècdota dels insectes o l’autopersecució que va protagonitzar l’alcaldessa de l’Hospitalet Núria Marín a la performance Interaccions d’en Lluc Baños, fins a la reproductibilitat de l’obra d’art o la manera en què aquest ha d’interpel·lar al públic. És en aquest punt on trobo que rau el quid de tot plegat: l’art contemporani és viu i en tant que ens vivent necessita interacció, i no pot interactuar amb cap altre subjecte que no sigui sí mateix (entrant així en l’habitual discurs solipsista i críptic que s’empra sovint com a arma llancívola contra la contemporaneïtat artística) o el visitant. A Contra Arranz-Bravo es donen totes dues coses, subtilment i sense caure en barroquismes discursius, però sobretot, de manera atractiva per l’assistent.

Cal recordar, a més, que el passat dijous, en ser una inauguració, l’espai fabril de la FAB bullia amb activitat extra-artística; en altres paraules i com succeeix en tot esdeveniment d’aquestes característiques, van desfilar per les blanques parets personalitats diverses que sovint tenen a veure amb l’esfera artística, i d’altres que només hi coincideixen per la seva vessant pública, com és el cas de la ja citada cap del consistori de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat. Entre els assistents més destacats vam poder veure al mateix Eduard Arranz-Bravo, qui als seus quasi 74 anys va restar assegut observant atentament la desfilada de públic amb gest afable tot xerrant amb tot aquell que s’apropava a donar-li l’enhorabona. A més també s’hi va poder veure el crític d’art David G. Torres, així com l’artista David Lorente, protagonista d’ IT, la passada exposició organitzada per la FAB a principis d’estiu.

11219588_427414480794306_494752070274256693_n

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca