Més enllà de la poesia visual

Sortosament, Catalunya ha sigut i és una terra curulla d’artistes i pensadors; fins i tot en els moments de màxima adversitat – en aquests especialment – han sorgit figures potents en tots els camps del saber. Un d’aquests temps obscurs va ser òbviament la Guerra Civil, que a banda de quaranta anys d’ominosa i pudenta dictadura, va propiciar que es generessin clústers intel·lectuals molt interessants, d’entre aquests un que en destaca amb vehemència al nostre país és sens dubte el grup Dau al Set.

Sota aquest nom es van ajuntar personalitats que han marcat la història de l’art català, com Modest Cuixart, Antoni Tàpies o Joan Ponç. Tanmateix no només es tractava la pintura, també hi havia membres del grup bolcats en l’escriptura, com Juan-Eduardo Cirlot, Arnau Puig o el mateix Joan Brossa. Aquest últim és probablement un dels artistes catalans més interessants de la segona meitat del segle passat per la seva transdisciplinarietat, i per tal de donar-lo a conèixer en tota la seva dimensió, la fundació amb el seu nom organitza periòdicament activitats per apropar el públic interessat a l’Art en majúscules de Brossa.

L’última d’aquestes activitats va ser la taula rodona “Brossa hipnagònic” que va tenir lloc a la Casa de la Paraula el passat 29 de setembre a Barcelona, on van intervenir, sota la moderació de Vicens Altaió, el jove estudiós brossià Jordi Marrugat, l’expert Manuel Guerrero (comissari de dues exposicions sobre l’artista) i el venerable filòsof Arnau Puig. Als seus vuitanta-nou anys, el membre fundador de Dau al Set va regalar als assistents – que van omplir a vessar l’espai de la llibreria – el seu sentit de l’humor i la seva prodigiosa memòria, donant així una dimensió molt humana del Joan Brossa dels primers anys quaranta, el nucli del debat.

Cal aclarir en aquest punt que el títol “Brossa hipnagònic” fa referència a una tècnica creativa d’alliberació del subconscient tradicionalment associada al surrealisme, consistent en escriure allò que passa pel cap en els moments de transició entre consciència i inconsciència (els instants previs o posteriors a caure adormit, per exemple). Els primers poemes de Brossa, apuntats a mà en petites llibretes mostren aquesta pràctica amb resultats inconnexos i il·luminadors, que evoquen imatges netament irreals que queden acotades entre els anys 1941 i 42, fins que J.V. Foix el va convèncer per encotillar aquesta capacitat creativa sota el format poètic del sonet.

Com un sender que s’obre a una banda d’un camí més ample, el col·loqui va aportar llum sobre un dels períodes menys coneguts de l’obra brossiana, que és en sí mateixa un ens cultural d’una dimensió difícil d’acotar i que en aquesta ocasió va ser només albirada en el seu més estricte inici, abans dels poemes-objecte, de les obres de teatre i dels cal·ligrames, que tanta fama van aportar posteriorment a l’artista barceloní.

- Publicitat -

No m’agradaria acabar aquest escrit sense refermar-me en la importància de la presència d’Arnau Puig (premi Creu de Sant Jordi 1992) en aquesta trobada. És una sort arribar als noranta anys. És una sort haver sigut amic de grans creadors com el mateix Brossa i col·laborar amb altres figures com Tàpies o Tharrats. Però per sobre de tot, és una sort poder arribar als noranta anys, haver viscut l’art amb aquestes personalitats i poder-ho explicar amb la claredat i dinamisme de la que Puig va fer gala entre les parets atapeïdes de llibres de la Casa de la Paraula. Amb les anècdotes personals d’excursions al Montseny, visites a casa d’en Brossa i converses amb J.V. Foix, probablement sense saber-ho, el crític i filòsof va oferir al públic allò que vindria a ser el backstage del món artístic: va apartar l’espès i pesant teló que cobreix i sacralitza l’art per veure una dimensió molt humana que és molt necessària a l’hora de comprendre creadors i creacions.

Per últim queda lloar la tasca que es duu a terme tant a Barcelona com arreu de Catalunya per part d’organitzacions com la Fundació Joan Brossa, que treballen durament per acostar el patrimoni cultural i artístic al públic, que demostra un interès clar per conèixer el que s’ha fet – i el que es fa – en aquest país, que és molt.

 

 

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca