Un camp de futbol

Ara que se’n va l’estiu, rumio sobre una frase que tendeix a la hibernació. Ho fa de retruc, per viaranys secundaris, però segueix sent de temporada canicular. Destaca d’entre les altres que restaran ocioses perquè se sol declamar en textos periodístics –descartem, així, la cèlebre i lapidaria “fa una calor de tres parells de collons”. Podria ser relativa a les onades de calor o la temperatura, com la dels parells de collons, encara que, si s’esmuny de rebot, l’hem de refusar.

De fet, més que una frase pròpiament dita, n’és un retall, la cua del lluç. És la mesura de la informació prèvia, aquell “aaah” afirmatiu  murmurat amb la satisfacció d’haver entès, finalment, la magnitud de la tragèdia. Parlo de “l’equivalent a catorze camps de futbol”. Catorze, tres, quaranta-set o tres-cents seixanta-sis, ja ens entenem. Pocs segons abans l’ha precedit la dada: “han cremat ves-a-saber-quantes hectàrees de bosc”, i tots els que no som pagesos hem fet cara de babaus. Tant de sistema mètric decimal per res.

Sorprèn com, un cop més, el futbol és la mesura de tot plegat. Una hectàrea de bosc llegida o escoltada no deixa de ser un subjecte intangible, deliqüescent, com el linx ibèric o les vendes en curt a la borsa de Barcelona. És quan es transforma en un camp de futbol que aquesta hectàrea pren forma i gairebé en podem mastegar la gespa. Perquè ningú sap quants conills vivien en aquella hectàrea de bosc, i en un camp de futbol perdut ja mai hi pasturaran màgicament Messi, Iniesta o Cristiano (lamentar-se perquè ja mai s’asseuran a l’ombra d’un arbre a escriure rèpliques a Plató sembla massa optimista).

Té certa perversitat que un esquinçall dialèctic faci gravitar tot un paràgraf informatiu entorn seu. Al cap i al final, paraules de farciment. Si es va curt de temps o d’espai, seria el primer a caure. El segrest semàntic i futbolístic d’un drama ecològic i humà és pertorbador. Potser aquesta pelleringa semàntica és la nostra almoina de l’estiu, que ens eleva i ens separa durant uns instants –encara ens fa somiar– dels altres camps que minen els informatius els darrers mesos. Potser un camp de futbol és la mentida envernissada d’il·lusió que ens separa d’un camp de refugiats.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca