Del perfil del votant català a l’estranger i les seves dificultats per votar

Foto / Elaine Larkin

Que la crisi econòmica ha provocat un èxode massiu de força laboral a l’estranger és un fet, tal com ens mostra la primera gràfica: entre 2006 i 2015, el nombre de catalans registrats al CERA (Cens Electoral de Residents Absents) ha augmentat en gairebé 90.000 persones. Si el cens total s’ha incrementat en un 3’5% en nou anys, el CERA ho ha fet en més d’un 80%.

Captura de pantalla 2015-09-12 a las 11.51.07

Paradoxalment, la importància d’aquest electorat és cada cop menor, passant d’una participació de gairebé el 21% l’any 2006 a tan sols un 6’75% a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2012.

Captura de pantalla 2015-09-12 a las 11.51.21

Quines són les causes d’aquest canvi de participació? Essent la no voluntat d’interferir políticament i la desconnexió territorial dos motius que expliquen la abstenció més gran dels residents a l’exterior, la reforma de la Llei Electoral l’any 2011 (amb l’aprovació de PP i PSOE però també de CiU) complica els passos a seguir per votar si es viu fora del territori. La introducció del “vot pregat”, modalitat de vot censatari, fa que els residents a l’estranger hagin d’expressar la seva voluntat de votar al consolat corresponent. A aquesta primera barrera se li han de sumar la desinformació per part de l’administració pública i les traves burocràtiques: de mitjana, més de la meitat de persones que sol·liciten el vot no acaben exercint aquest dret perquè les paperetes no arriben a temps. Si observem les tendències polítiques d’aquest electorat, veiem com CiU (o, més ben dit, CdC) va equivocar-se donant el seu beneplàcit a la reforma ara fa 4 anys. La sentència del Tribunal Constitucional que va mutilar l’Estatut de Catalunya l’any 2010 va encendre la metxa independentista, i aquesta voluntat es va accentuar en aquell segment de població exiliada. L’augment del vot a partits independentistes de les Eleccions Generals del 2011 al Parlament de Catalunya el 2012 és molt més fort entre els residents a l’exterior (+27’6%) que entre els residents a Catalunya (+12’7%). Fet i fet, sis de cada deu persones que van votar via els consolats ho van fer a favor de la independència. Així mateix, gairebé un de cada dos votants a l’exterior van optar per candidatures nacionalistes a les eleccions europees, uns comicis que s’havien caracteritzat per la supremacia del bipartidisme espanyol (l’any 2009, més del 60% dels sufragis del CERA a Catalunya van anar a parar a PP i PSOE).

- Publicitat -

Captura de pantalla 2015-09-12 a las 11.51.31

La consulta del 9 de novembre de 2014 va deixar uns resultants bastant semblants entre els votants a Catalunya i els que ho van fer a l’estranger (88’91% i 89’97% que van triar l’opció del Sí-Sí, respectivament). El més significatiu és la mobilització de l’electorat a l’exterior, i és que amb només 19 punts de votació repartits per tot el món, un total de 13.345 persones van exercir el seu dret a vot, gairebé 3.000 persones més que a les últimes eleccions al Parlament de Catalunya l’any 2012. La xifra de catalans a l’exterior ha augmentat i ho seguirà fent any rere any mentre que les facilitats per votar han disminuït. L’estat espanyol és conscient de la creixent implicació d’aquesta bossa de votants a favor de la independència i posen tot tipus d’obstacles per impedir una major participació: al joc brut dels consolats se li afegeixen els entrebancs de la Junta Electoral que no va donar, per primera vegada en la història, una pròrroga per allargar el termini de vot als residents a l’estranger i ha retardat l’enviament de les paperetes. L’argument que el pes d’aquests sufragis difícilment farà canviar el resultat final de les eleccions no és vàlid per justificar les accions de l’estat espanyol: si la participació fos semblant a la mitjana catalana, tindrien la capacitat de determinar cinc diputats dels 135 que disposa el Parlament de Catalunya. Els comicis del 27-S s’albiren claus per determinar el futur polític de Catalunya i haurem de veure el pes d’aquest electorat cada cop més gran. No sorprendria un augment de la participació que en cap cas superaria les xifres prèvies a la reforma de la Llei Electoral. Tampoc ens hauríem de sorprendre si la majoria s’inclina per les llistes en favor de la independència.

- Publicitat -

Mecenes de la Nova Cultura

Si creus en un periodisme que analitza l'actualitat sense pressa, nosaltres som la teva revista. Fes-te mecenes de la nova cultura des de només 2€ al mes.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca