Foto de José Javier Román Prados / www.jjroman.es

Joan Tretze (Vilanova i la Geltrú, 1975) es defineix a sí mateix com a dibuixant de tebeos, ninotaire i topògraf. Enginyós i fresc ens presenta periòdicament vinyetes carregades d’humor àcid al seu blog Sistema d13. L’èxit de les seves publicacions han portat l’editorial Holocubierta a publicar un còmic seu amb el mateix nom.

Qui és realment Joan Tretze?

Un tio que volia fer còmics i que quan menys ho esperava s’ha posat a fer-ne.

Què és El sistema D13?

El Sistema D13 ara per ara és el títol sota el que publico els meus còmics… No m’agradaria acotar-ho molt més perquè no sé on anirà a parar. De fet originalment era el nom que tenia el meu blog que va quedar mig abandonat i quan vaig tenir el rampell que em va portar a fer un còmic en lloc de fer un blog nou el vaig recuperar i així em vaig quedar amb el títol.

Però més que els circumstancials inicis el que valoro, i el que ara per ara ho fa possible, és la perseverança i aquesta només s’entén per l’addicció que em provoca la tensió creativa. Gaudeixo molt fent el que faig.

Aquest blog té un alt contingut de referències a jocs de rol…

El Sistema D13 no és només un webcòmic sobre el món del rol. És un webcòmic que sovint tracta el món del rol… I m’hi he trobat com una conseqüència natural. Jo sóc “roler” i el còmic va sobre mi, motiu pel qual en algun moment tenia que tocar el tema. Quan ho vaig fer per primer cop va agradar així’ que en vaig fer més… Al final les tires “roleres” es van convertir en les més característiques i les que em portaven més lectors i de forma natural potser han acabat resultant el nucli del meu còmic i cada setmana intento fer-ne alguna. Però també m’agrada poder parlar d’altres coses i quan em ve de gust ho faig. La gent potser no n’és conscient però la majoria de les meves tires no són de rol.

Descriu-nos una mica els personatges principals del Sistema D13

Jo sóc el protagonista. Tot i que el meu personatge s’inspira directament en mi, està farcit de veritats a mitges. No és un cru retrat de la meva persona, més aviat me’n ric una mica de mi mateix. Com que em trobava molt sol de seguida vaig crear Paloman. Paloman és un ninot de pal que parla en hoygan, aquest pseudollenguatge tan característic a internet en el k la yent es komunika am una hortografia miyoravle. Com que Paloman era un imbècil profund i em calia algú amb qui xerrar no va trigar en aparèixer Padme. Almenys amb ella es podia xerrar. Una trekkie amb un rampell violent i aparentment molt segura de sí mateixa, però només això, aparentment.

Detritus en canvi va aparèixer per votació popular. Abans del còmic jo ja feia servir el pseudònim de Detritus per a treure a passejar la meva incorrecció política parlant de jocs de rol. Vaig preguntar als lectors quin personatge volien incorporar a la tira i els més veterans van votar que volien un Detritus. No sé com donar-los-hi les gràcies per la decisió, ell és una vàlvula d’escapament per a la meva mala gaita. Detritus és el meu Mr. Hyde i de carrer el personatge més divertit de guionitzar.

I per acabar amb els personatges principals hi ha la Norma. Ella és la noia normal, de fet d’aquí li ve el nom. Norma no és gens friki però mica a mica entén que potser no és tan dolent ser-ho. Molts dels meus lectors diuen que coneixen algú com ella i té la seva lògica, cada cop és més fàcil trobar gent que sense ser afeccionada de tota la vida consumeix puntualment subcultura, ja siguin jocs de taula o sèries com Joc de trons. Les nostres aficions no són tan minoritàries com anys enrere.

I repassant personatges no em puc oblidar dels meus nebots, ells em donen les tires fetes. Sóc molt fan d’ells.

“Al meu cap hi ha una encigalada brutal que no es pot destriar”

Detritus és una persona molt maquinadora. Existeixen jugadors de l’estil de Detritus o és una exageració elaborada amb tòpics del món del rol?

No és que existeixin jugadors com Detritus, és que fins i tot hi ha grups on tots els jugadors són d’aquest estil! Grups de joc en què les regles s’estudien molt bé per treure’n avantatge i en què el jugador vol acumular poder com sigui. M’he trobat lectors fans de Detritus per la seva forma de jugar, admiren el seu talent per retorçar-ho tot al seu favor i això és molt indicatiu.

Com sorgeix la idea d’elaborar un còmic inspirat en El sistema D13?

Ja sigui en paper o en web, tot és El Sistema D13. Són suports diferents, hi ha diferències… Però res més. No m’agrada posar un per damunt de l’altre ni dir quin inspira quin, es retroalimenten. En qualsevol cas era del tot natural que arribat el punt en que la web ja té certa quantitat de visites em decidís a fer el salt al paper i com que el rol és el que més tira, doncs vaig decidir fer un còmic centrat en el rol, ho vaig proposar a Holocubierta que és una editorial especialitzada en el sector dels jocs i tot va venir rodat. De moment sembla que la decisió ha estat correcta.

A la teva biografia descrius que has sobreviscut fins l’actualitat a base de Tintín, Pitufos i jocs de rol”. Ens ho podries explicar una mica?

M’agraden moltes coses però suposo que el que més destaca entre les meves aficions és que sóc un apassionat dels còmics i dels jocs de rol. El que millor sé fer són partides de rol i llegir tebeos i em va semblar una bona forma de resumir-ho.

Quan va néixer el meu primer nebot li vaig regalar un Milú de peluix i quan va néixer el segon un Barrufet. Deixant les coses clares, de bon inici.

Tintín representa la meva fascinació infantil per les vinyetes… Va ser amb ell que em vaig adonar que els tebeos no només eren divertits, és que a més podien ser molt bons. I els Barrufets representen un punt més irracional, més fan. Jo sóc fan dels Barrufets, m’agraden els personatges i el món que va crear Peyo tot i que sovint em trobo gent que els infravalora, cosa que m’obliga a defensar-los molt aferrissadament. El cert és que amb els seus alts i baixos deguts a una excessiva comercialització no es pot negar que Peyo ens va deixar alguns tebeos excel·lents.

Quins són els teus referents del còmic o de l’art ninotaire?

Sovint em fan aquesta pregunta i dic que Tintín i Los caballeros de la mesa del comedor per sortir del pas, però va sent hora de deixar de fer-ho que algun dia prendré mal.

Potser tinc algunes preferències però qui pugui dir que té clars els seus referents o té una visió massa reduïda del còmic o és que no ha llegit res o simplement ho diu per dir. Tinc centenars de còmics que em marquen i són referents, aprenc de tots, de Liberty Meadows però també d’aquella puta merda que un dia va fer Rob Liefeld , i no només dels tebeos, també aprenc veient The Wire o Verano Azul. és massa injust dir uns pocs noms… Al meu cap hi ha una encigalada brutal que no es pot destriar.

A “El sistema D13” no pares de publicar vinyetes carregades d’humor. Tens pensat publicar històries d’un altre registre?

M’agradaria fer quelcom més introspectiu en algun moment però no tinc temps. En tot cas, sempre aniria amb un punt d’humor, crec que l’humor és l’engranatge del meu fil discursiu i no crec que l’abandoni mai. Però no em veig fent una història trista, o potser sí, igual em passa “algo” molt gros i m’hi veig abocat. De fet crec que podria fer una història totalment diferent i seguir titulant-la El Sistema D13.

Tens algun projecte a curt o mig termini de tornar a publicar algun còmic o llibre en paper?

Doncs tinc un munt d’idees per a la web, que és d’on surto i, al contrari del que és més habitual, la prioritzo per damunt del paper. Però a més em trobo fent el segon volum de El Sistema D13, amb més pàgines roleres. El primer ha funcionat i la editorial vol que en faci un altre, i jo encantat. Per desgràcia meva la mà és més lenta que el cap i no puc fer tan ràpid com voldria tot el que m’agradaria.

També tinc pendents col·laboracions amb altres autors… I a més he buscat ajuda per a fer una cosa que em fa molta il·lusió i que ja es veurà… A veure com ho tiro tot endavant. Temps, vull temps!

Des de fa uns mesos ofereixes a la teva web la possibilitat d’il·lustrar personatges per encàrrec…

Sí, és una idea collonuda perquè permet als jugadors de rol tenir un dibuix del seu personatge més estimat, i això és com un diamant, perquè és per tota la vida. Conyes a part, la idea és que els lectors s’enduguin alguna cosa de El Sistema D13 al mateix temps que ajuden a fer viable el meu projecte com a autor… Jo accepto encàrrecs de tota mena, m’involucro en diferents projectes, però sovint et trobes lectors que no aporten econòmicament a la web perquè en realitat més enllà dels teus còmics creuen que no tens res que els pugui interessar.

Quan vaig dir, “ei nois, si voleu us dibuixo el vostre personatge” molts van caure en què volien un dibuix de Joan Tretze a la seva vida, i jo encantat de fer-lo. El rol és una activitat en que prima la imaginació i el fet de tenir un dibuix del teu personatge és un plus molt agraït. Ara m’agradaria que els personatges dibuixats no morissin mai, però això ja no depèn de mi, això és cosa del seu màster.

Que ens dibuixaries un personatge per a la Revista Mirall?

*Podeu veure les tires còmiques de El Sistema D13 a: http://www.elsistemad13.com/

**Podeu comprar el còmic a: http://www.mathom-store.com/flavor/38133/El-Sistema-d13.es.html