“L’Estat i la màfia van de la mà, Nàpols esdevindrà una ciutat de ningú”

Antonietta Marazzo m’ha citat a l’hamburgueseria italiana la Vespa al cor de Gràcia. Res sembla haver canviat sis anys després d’haver abandonat Barcelona. Aquesta jove napolitana que s’ha instal·lat a Roma, està de visita a la ciutat Comtal aquests dies. Entre somriures em confessa que a vegades es sent com una gitana. Una vida que certifica la seva intenció de no quedar-se a Nàpols, i de no conviure amb la Camorra. Llicenciada en comunicació, inusual al seu país haver acabat els estudis superiors als vint-i-cinc anys, va viure el seu primer amor amb un membre de la família de la màfia napolitana. Amant de la seva ciutat natal, Marazzo destaca per la seva actitud crítica. Una virtut que tal vegada ha heretat del seu tiet avi Joe Marazzo, periodista, cèlebre per ser l’autor de valents reportatges sobre la Camorra. Intransigent amb la política de Berlusconi, preocupada pels problemes del seu país, compromesa amb els moviments socials, i catòlica són alguns dels trets característics d’aquesta italiana que veu a Barcelona un miratge de la seva entranyable Nàpols.

Fa quatre anys vas desafiar la Camorra amb la teva entrevista a la Contra de la Vanguardia. Aleshores, asseguraves que no conviuries amb la màfia napolitana perquè no et quedaries a Nàpols. Ho has complert, Barcelona, Urbino, Barcelona i ara Roma. Aquests canvis els ha condicionat en bona part la màfia?

Sí, és un dels motius. La Camorra no és només una organització criminal. És també una manera de pensar. La gent s’ha aliat amb la Camorra, per tant Nàpols no ha pogut posar fi a la seva història amb la màfia. Tot i això, l’actual i desfavorable situació econòmica i política italiana també n’és una de les raons.

La Camorra és realment un tipus de màfia com la que tots podem identificar al cèlebre film de Francis Ford Copola El Padrí?

És molt diferent. La Camorra en sí és diferent del concepte de màfia. Parlem d’un grup de criminals que busquen centrar l’atenció pública. Això vol dir que volen ser els protagonistes de tota l’activitat pública napolitana. Protagonistes quan caminen pel carrer, quan estan al seu barri. En definitiva, volen governar-ho tot. Són homes que responen a un estereotip viril i masclista. També el seu vestuari ostentós, sempre a la última moda italiana, és una manera de fer-se veure.

Penses, en canvi, que Roberto Saviano sí immortalitza fidelment el que és la màfia napolitana?

La història que ell descriu és certa. Però no ha estat l’únic que ho ha denunciat. La majoria de la població no sap que amb anterioritat a Saviano ja hi havia una altre professional treballant en l’assumpte. La periodista Rosaria Capacchione va dedicar tota la seva vida a investigar la Camorra. Va començar treballant al diari local napolità “el Matino”, on escrivia articles d’investigació sobre el tema. Quan la màfia, però, va adonar-se que parlava d’ells van començar a emprendre represàlies: robatoris, destrosses a casa seva, danys als seus pares. En definitiva, Saviano ha denunciat allò què havia de denunciar, però no ha estat l’únic.

Què creus que ha motivat a Saviano a escriure aquest llibre?

Mira, quan algú està sol només busca trobar algú que el recolzi, que l’escolti, que el faci sentir-se acompanyat. Ell es sentia així a Nàpols. Després de reflexionar molt de temps sobre aquest tema, crec que és un crit d’algú que no vol sentir-se sol i que cerca l’ajuda de l’estat italià.

Està amenaçat Saviano?

Sí, a dia d’avui continua amenaçat per la Camorra. A diferència de Capacchione, que resideix a Nàpols, de Roberto Saviano no és sap on és.

No tem per la seva vida Rosario Capacchino sent tant crítica i vivint a Nàpols?

Bé, ara la seva vida es redueix a ella mateixa. Viu sola, no té pares, no té parella. Ha dedicat tota la seva vida a la denuncia de la màfia. No té res més.

Com creus que Roberto Saviano ha aconseguit tanta informació de la màfia?

Roberto Saviano no té cap font interna de la màfia napolitana. Tot el que ha explicat ho sabem tots els napolitans i napolitanes. Les seves narracions són fets que succeeixen a diari. Només t’has d’asseure al carrer i observar.

Un turista se n’adonaria?

Home, no! Un turista no viu la ciutat, només la visita. No entra dins la rutina de la ciutat. Viure i visitar són dues coses diferents.

D’on treu els diners per subsistir la Camorra?

Principalment de les empreses immobiliàries, però també del negoci del reciclatge o de les escombraries. De fet tot és de la Camorra. Tot i això, la màfia està emigrant del sud d’Itàlia cap a Roma a la recerca de nous negocis.

Com conviuen les màfies de les quatre regions del sud d’Itàlia?

Viuen en un conflicte permanent. Cadascuna treballa per la seva regió i pel seu negoci. No es barregen. No tenen acords, ni mantenen compromisos conjunts. No formen coalicions, ans el contrari es “maten” entre ells.

I cap d’elles ha intentat fer negocis en una regió que no era la seva?

Sí. De fet durant els anys noranta la Camorra va voler fer tractes amb la màfia siciliana. Però al final no va resultar bé perquè una facció de la Camorra s’hi oposava, i va pressionar perquè s’acabés. Així que al cap de dos o tres anys la seva incursió a Sicília va acabar.

Perquè creus que els italians i italianes en general, i els napolitans i napolitanes en particular, no es rebel·len contra la màfia?

Per por. Fa tres dies va ser l’aniversari de la mort del jutge Giovanni Falcone. Ell va donar la seva vida per acabar amb la màfia siciliana. I com a conseqüència, algun membre de l’estat es va aliar amb la màfia siciliana per acabar amb ell. Falcone va morir en un atemptat quan conduïa per una autopista italiana. La carretera va acabar totalment destrossada. Es necessita una quantitat de dinamita enorme per fer això. El mateix li va passar al seu company Borsellino. Dos exemples que ens mostres perquè el poble té por.

La màfia necessita del recolzament de l’estat?

És Clar! La màfia ha estat Giulio Andreotti. Un home que ha treballat amb la màfia. La Camorra no és una organització criminal excepcional, molts països tenen les seves. El problema, o la diferència, és que sempre ha tingut el recolzament de l’estat.

Continues tement, després de la teva sortida de la Camorra, i de la teva entrevista, que la màfia emprengui accions contra tu?

No, ara no. Jo ara ja sóc una napolitana més. Això vol dir que em poden demanar diners si, per exemple, faig obres a casa. Però com ja no visc a Nàpols, ni això. No crec.

Després de concedir l’entrevista vas tenir por?

No, estava tranquil·la, molt tranquil·la. No vaig tenir por. No vaig dir res que no fos realitat, o res dolent. Tu dic després de cinc anys, no vaig dir res dolent. Estava tranquil·la, i ho continuo estant. Vaig dir la veritat.

Creus que algun dia Itàlia aconseguirà alliberar-se de la màfia?

No. No ho crec. Avui més que ahir l’estat i la màfia van de la mà. Són com marit i muller, una parella en què un no pot viure sense l’altre, i viceversa. Per tal de canviar les coses hi hauria d’haver una revolució. Però una revolució tan gran que fos capaç d’acabar amb aquesta xacra.

Itàlia ja no només és un estat. Ara, també és un estat dins d’una unió d’estats: la Unió Europea. Europa, mira cap a un altre cantó?

Jo crec que Europa no entén el que passa a Itàlia. És un òrgan polític, i sobretot econòmic, de gent que ve d’altres països, i que no és capaç d’entendre el que passa, quina és la problemàtica. Per això no poden fer res.

Els napolitans i napolitanes podeu tenir un vida tranquil·la a la ciutat, o sempre esteu a l’aguait, aneu amb por?

Estem acostumats a la por. Per això quan surts a voltar per la ciutat sempre estàs atent a tot, tens les teves pertinences vigilades. De fet, per exemple, quan algú se m’acosta desconfio. I com a conseqüència, aquesta és una reacció que expresso a tot arreu. Aquí, a Barcelona, també. Quan algú em pregunta alguna cosa ràpidament faig que no amb el cap i continuo el meu camí.

Vosaltres sou capaços d’identificar-los pel carrer?

La màfia no s’amaga sinó que es mostra. Parlem de persones ostentoses. Homes professionals que llueixen cotxes cars, roba cara… I tot això, sense una educació superior i una professió que es correspongui amb aquests luxes. Gràcies a això els identifiquem.

La màfia és racista?

Són racistes amb la comunitat gitana. L’any passat, un gitano va intentar robar a una nena a Nàpols. Com a conseqüència, la màfia va anar al seu camp i ho va destrossar tot, tot.

Què els hi diries als teus veïns i veïnes de Nàpols?

En realitat, no els hi vull dir res. Crec que Nàpols d’aquí a trenta o cinquanta anys serà un lloc de ningú. La gent que està cansada d’aquesta situació o que vol estudiar se’n va. És per això que penso que Nàpols serà una ciutat amb una població envellida, no educada, i dolenta.

Algun dia tornaràs?

Home, sí. És la meva ciutat, hi viuen els meus pares. Però no hi tornaré a viure. Tot i així, mai se sap.

DONAR

- Publicitat -

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

El PSC contra la gestió de les residències d’El Homrani

El PSC-Units vol que el Parlament reprovi la gestió de les residències de gent gran durant la pandèmia de la covid-19 feta pel conseller...

El PSC qüestiona la capacitat de Vergés per encapçalar el departament de Salut

El president del PPC i diputat del Parlament, Alejandro Fernández, ha demanat la dimissió de la consellera de Salut, Alba Vergés, per la seva...

Primers retrets de Colau al Govern per les mesures per frenar els rebrots

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha demanat aquest dimecres a la Generalitat una reunió perquè informi l'Ajuntament sobre els detalls del dispositiu de rastreig...

La Vall d’Aran supera el brot de Covid-19 detectat a finals de juny

El Conselh Generau d'Aran ha assegurat aquest dimecres que "dona per tancat el brot de covid-19 que es va detectar a final de juny"...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca