Sabíem que aquest procés portaria polseguera de l’oest. Érem conscients que la Meseta viuria un sisme de dimensions bíbliques, que passaria de la sornegueria i la incredulitat a les amenaces, els menyspreus i els insults. Era una obvietat que la falla colgada sota la línia que separa territori català del que parla LAPAO acabaria creant un tremolor a Madrid. Ni a l’independentista més ingenu se li escapava que tal moviment tectònic resultaria en un tsunami del nacionalisme espanyol més ranci. A ningú li va sorprendre que a la Razón o 13TV se’ls hi sumarien d’altres com ara el País o Antena 3. Ja ens ho advertien Mas i companyia i així ha sigut. Cap sorpresa.
No obstant això, alguns a casa sembla que s’hagin deixat emportar per l’onada. Empesos per l’odi, la ignorància o actituds gairebé xovinistes, han caigut en el parany. Qui pot defensar el seu dret quan no respecta el dels altres? Per què ara resulta que tot allò no independentista passa a ser catalogat com a traïció? Empesos per allò que vol ser una bona causa, alguns han passat a titllar, criticar i enfonsar a tot aquell sospitós de no compartir els ideals que representen les estelades que onegen tan cofoies als nostres balcons.
Senyors, si hem de viure en un país nou que s’ha d’endur allò que repudiem del vell, no fa falta moure’ns. Si es defensa la llibertat d’expressió d’un poble com a màxima democràtica, s’ha de respectar la legitimitat individual i col·lectiva d’aquells que pensin d’una altra manera. Encara que no ens agradi. Si volem alliçonar a algú, s’ha de predicar amb l’exemple, no fos cas que tan terratrèmol acabés per mostrar que compartim més coses de les que voldríem.
Fes-me saber què en penses a @Pepm_Sanz