Dilluns 21 Octubre, 2019

Cao de Benós: “Demostrarem que el socialisme pot generar més riquesa que el capitalisme”

Als setze anys, Alejandro Cao de Benós va començar a interessar-se per Corea del Nord. Des d’aleshores no ho ha tingut fàcil. Només per la seva ideologia comunista ha perdut al llarg de la seva vida tres feines, alguns amics i fins i tot ha estat investigat i seguit. Però, Cao de Benós no es va desil·lusionar mai i afirma que davant els problemes i els obstacles encara té més ganes de lluitar. Actualment és delegat del Comitè de Relacions Culturals amb l’Estranger de la República Popular Democràtica de Corea del Nord.

Com va començar la seva passió per Corea del Nord?

Doncs, als setze anys –ara en farà 23– per un interès molt gran en la cultura asiàtica i sobretot en política també. Era una època força complicada, els països socialistes estaven variant de sistema i em va cridar molt l’atenció el fet que no hi hagués cap data sobre Corea del Nord. En aquest moment vivia a Granada per la feina del meu pare i vaig conèixer a un amic que em va proposar anar a una exposició sobre Corea del Nord a Madrid. I aquest va ser el meu primer contacte amb nord coreans, al 1990. Em vaig sentir identificat amb el país, en la seva manera de ser i de fer i lògicament en el seu sistema polític. Volia lluitar per aquestes idees. Aleshores, vaig crear una petita associació cultural de joves quan estava a BUP on es feien xerrades i exposicions per aprendre sobre Corea i això em va permetre crear una sèrie de lligams d’amistat amb el país i això m’ha fet evolucionar, fins al 2002 que vaig obtenir el meu actual càrrec al govern nord coreà.

Tal i com ho explica, sembla tot molt fàcil…

Són 13 anys de molta feina, d’ajudar el país en molts sectors sobretot sector agrícola i a nivell de relacions internacionals no només perquè la gent conegués Corea del Nord sinó perquè Corea del Nord pogués apropar-se també a la resta del món. Això inclou també la creació de la primera pàgina oficial del govern del país a Internet que encara no existia, feta amb un pressupost ridícul de gairebé 30 euros al mes.

“Ser comunista era gairebé com ser terrorista. He tingut molts problemes, he perdut tres feines només per la meva ideologia” 

Cobra un sou del govern?

No tinc sap sou del govern coreà ni de cap altra institució ni espanyola ni catalana. Sempre m’he volgut mantenir independent i mai no he volgut ser una càrrega per Corea del Nord perquè fins i tot un sou normal són molts diners i es poden fer moltes coses. Tinc currículum en moltes empreses i he treballat de consultor durant molts anys. Avui, però, em dedico al comerç internacional pels meus contactes.

Ha estat mai als EEUU?

Sí, de fet hi he estat treballant durant un temps.

I exportaria alguna cosa del model occidental cap a Corea del Nord?

No tant de model però potser de personalitat. A Corea falta més emprenedoria i necessitat d’arriscar-se cap al futur. El caràcter nord coreà és força conservador. El coreà té por de fer quelcom o proposar alguna cosa i que després no surti bé. Per tant, abans de dur-la a terme ha d’estar segur que sortirà bé perquè no volen perdre el seu honor davant la societat.

L’idioma és un problema?

Amb anglès vas a tot arreu. I a més a més, hi ha unes 3.000 que parlen l’espanyol i cada vegada s’estudia més.

La teva família com va viure el teu interès per Corea del Nord?

Amb preocupació al principi. Ser comunista era gairebé com ser terrorista. He tingut molts problemes, he perdut tres feines només per la meva ideologia política. I ja saps què implica quedar-se sense feina: quedar-se aïllat. Pretenen vendre’t una constitució que garanteix una llibertat i es fals. He perdut amics i he viscut situacions complicades, he estat seguit i investigat només per la meva convicció ideològica. Mai no em vaig desil·lusionar. Davant els problemes i els obstacles em creixo i vull continuar.

Els estrangers han de deixar el mòbil a l’aeroport, és cert?

Fins fa molt poc era així. Ara ja no, però en general no només mòbils sinó aparells de comunicació a llarga distància perquè quan una persona entra al país, el poble nord coreà no sap qui és. Estem en estat de guerra amb els Estats Units i no hi ha cap altra forma d’entrar al país si no és com a turista. I per evitar espionatges, fins ara, es deixaven a l’aeroport. Ara els pots portar amb tu, però no hi ha línia directa, cal comprar una targeta SIM.

S’ha de presentar un currículum per entrar al país?

Normalment sí. Si ets turista “normal” et fan signar un paper per demostrar que no ets periodista. Els periodistes necessiten un visat especial.

Es pot accedir a Internet?

Tenim algunes connexions limitades sobretot a universitats i biblioteques i normalment l’ús és per a consultes tècniques, històriques i culturals. Però en general la població no té un accés directe a Internet per evitar propaganda i les coses dolentes que hi ha a la xarxa. Allà no hi ha agressions domèstiques, ni drogues ni prostitució. No és una societat globalitzada.

Aleshores canals com la MTV, són inaccessibles?

Sí. Això és propaganda per alienar a la joventut i convertir-la al sistema de vida nord americà. La lluita no és només amb les armes sinó també la de la comunicació i la propaganda. Cada mitjà de comunicació publicarà les informacions d’una forma o d’una altra per manipular a la població, per manipular a les masses. Nosaltres com a socialistes utilitzem els mass media per educar a la població. En el capitalisme i consumisme si ets guapo i tens diners, ets el millor del món. L’MTV convertiria als adolescents nord coreans en joves estúpids.

“Fins fa poc, els turistes havien de deixar els mòbils i aparells de comunicació a l’aeroport. Estem en guerra amb els Estats Units”

Com s’informa un nord-coreà, doncs?

Té cinc diaris, tres canals de televisió i unes quatre estacions de ràdio. Després hi ha una intranet on s’agafa tota la informació que surt del món sense manipulació política i es diposita en aquesta intranet. I aquí sí que és fàcilment accessible des de casa mateix, si tens ordinador.

I qui en selecciona els continguts de la intranet?

No és una persona sola, és un consell del partit per prevenir sobretot la infiltració ideològica. La història de Catalunya per exemple no suposa un problema, en canvi la pornografia o els suïcidis col·lectius, sí.

Però si un nord coreà vol consultar, per exemple, el New York Times, pot?

No. És per aquesta lluita ideològica. La revista Time i Newsweek estan controlades per la CIA. Els milionaris i els grans mitjans són els que tenen el poder. He fet diverses entrevistes amb Time Magazine, el Huffington Post del Canadà, el Newsweek, i fins i tot la mateixa CNN que després han estat censurades. Qualsevol mitjà, sigui del país que sigui té un consell de redacció i publicaran el que els interessi.

Com es viu l’homosexualitat a Corea del Nord?

Es viu de la mateixa manera que l’heterosexualitat. És un tema molt restringit. El que fan en la seva vida privada queda en la seva vida privada. No hi ha revistes del cor, la gent no fa safareig ni té enveges. A Corea cadascú fa la seva vida amb respecte. La promiscuïtat no està tolerada, està mal vista socialment. La gent als carrers no es fa petons a la boca, ni homosexuals ni heterosexuals. No hi ha cap llei que penalitzi l’homosexualitat, però no hi ha matrimoni gay. Tinc amics que ho són i no hi ha cap problema. La persona no es valora per les relacions que té, ni pels diners ni per si és un model o no, allà es valora per la ideologia.

Aquesta igualtat pot ser dolenta o poc beneficiosa en algun punt per la societat?

No ho crec. De fet és allò just. Tothom té dret a tenir les mateixes oportunitats i tenir primer les seves necessitats bàsiques cobertes. A Corea del Nord la vivenda, sanitat, educació i menjar bàsic són gratuïts. En una societat capitalista si no tens diners o no ets guapo ja te’n pots oblidar, perquè la imatge és una de les coses més importants quan vas a buscar feina i això és una desgracia. Creiem que en una societat tothom ha de tenir els mateixos drets i que des d’aquesta igualtat la riquesa es redistribueixi de forma equitativa a tota la societat no només a un grup d’empresaris. No és fàcil, i per això aquest sistema precisa una educació a través dels mitjans de comunicació.

I no creu que és per aquest motiu que falta emprenedoria a Corea del Nord?

Sí, potser és això. No tothom té grans idees o es vol arriscar. És cert que si tens un govern que t’ho dóna tot és fàcil donar-ho per garantit. Ells no saben què és treballar tots els dies per arribar a pagar la teva vivenda perquè això allà no existeix. No es pot tenir tot (riu), però sí que és veritat que influeix.

Què fa la població nord coreana per divertir-se?

Van cinemes, teatres, centres poliesportius que a més són SPA’s, aprenen a tocar el violí etc. Allà tota la cultura és gratuïta. No hi ha impostos, no tenim IVA. Tot el que és espectacle, té uns estàndards són revolucionaris.

“Què és la llibertat? La llibertat és un concepte totalment abstracte, depèn de la persona i cada societat” 

Tot és autòcton?

Sí, de vegades es porten de l’exterior sempre que sigui interessant de contingut, res de destrucció. Una pel·lícula d’Almodòvar, problemes amb drogues sexe etc no hi té cabuda. Els joves no saben què és la cocaïna, per tant, no els podem parlar d’una realitat que no coneixen. Moltes pel·lícules vénen cedides de Rússia o de la Xina.

Hi ha llibertat a Corea del Nord?

Què és la llibertat? La llibertat és un concepte totalment abstracte, depèn de la persona i cada societat té uns límits. Això són els tòpics típics del capitalisme. Què és la llibertat? Poder caminar per allà on vols? O bé entrar en un supermercat i comprar el que et ve de gust? O bé la suposada llibertat que és la que estan venent on creus que pots escollir quan realment trien per tu i on la teva capacitat per decidir depèn de la teva capacitat econòmica. Per això aquest concepte és tan especial. A Corea sacrifiques la llibertat individualista per una llibertat comuna. Al capitalisme passa al rebés, la individual s’imposa per sobre de la resta.

Hi ha presons?

Sí, sí que n’hi ha. Des del punt de vista psicològic hi ha persones que neixen amb problemes mentals. Des que sóc en aquest país, fa 23 anys he trobat dos casos d’aquestes característiques. El problema no ha estat de robatori sinó d’abús de posició, d’interès individual. S’intenta reinserir-los utilitzant una tècnica psicològica de pertànyer al grup social. Si una persona fa un delicte i no se’n penedeix, la mateixa societat l’aïlla. En cap cas es queda tancat a la presó prenent drogues com a Espanya sinó que paga a la societat el mal que ha fet amb treballs forçats.

Com veu el fet que Google hagi introduït més detalls sobre Corea del Nord?

Han posat les denominacions dels monuments i suposats camps de presoners. Aquest geotagging l’ha fet la intel·ligència sud coreana. Si agafes la intel·ligència de l’enemic les granges apareixen com a camps de presoners. Des del satèl·lit sabem que els EUA ens estan vigilant per tant les edificacions importants i militars estan sota terra i tu no pots diferenciar una unitat militar d’una granja. Tot això és bàsicament propaganda americana. No hi ha ni una sola evidència del fet que el que diu Google sigui cert.

Com definiria la relació amb els Estats Units?

Hi estem en guerra permanent.

Què passaria si els EUA ataquessin Corea del Nord?

La resposta seria anul·lar les bases nord americanes a l’Àsia pacífiques a la illa de Guam i al Japó. Després s’ocuparia Corea del Sud en qüestió de tres o quatre dies. Si els militars utilitzessin armes tàctiques nuclears, nosaltres procediríem llençant míssils nuclears sobre territori nord-americà. Però la resposta seria immediata.

Quins aliats té Corea?

Ningú. No en té cap. Corea s’ha valgut sempre per si mateixa. Mai no ha estat sota control xinès ni sota l’antiga URSS. Com a país independent ha desenvolupat la seva pròpia indústria militar. No esperem cap suport ni ajut de ningú.

Corea del nord té un govern paternalista?

I tant. Ho és i molt. No vol que entri aquest tipus d’influència a la societat. És com un pare amb els fills. La figura del líder és molt important perquè fa de pare de la societat. No és un marxisme o leninisme clàssic. A Corea del Nord tots som una família i el nexe d’unió és el líder. Treballem tots per un únic objectiu. Sense el nexe d’unió la societat es divideix i la divisió és la ruïna.

Ningú del poble sap on viu Kim Jong-un, només la gent més propera. Els americans han intentat eliminar-lo per donar un cop al país

És una república democràtica?

S’ha d’entendre d’on ve i què és la democràcia. I la democràcia és el poder del poble si vol anar cap a un lloc o un altre. A Corea del Nord és el propi poble que treballa pel seu destí, podem parlar de democràcia. Per això es diu República Popular Democràtica de Corea del Nord. Nosaltres tenim eleccions cada cinc anys i un 99% dels vots van al Partit del Treball i tothom hi participa en els comicis.

El poder de Kim Jong-un és hereditari?

No. Totes les posicions del partit són votades al Parlament de la República on hi ha 687 diputats. Aquests diputats són escollits per votació popular a partir del 17 anys que és quan ets major d’edat.

I les seves propietats, són del poble?

Sí. No existeix la propietat privada, sí dels objectes però la vivenda pertany al poble. Viu en una residència normal però secreta per la seva seguretat. Treballa en una oficina al centre molt espartana, molt senzilla que és el Comitè Central del Partit.

Ningú del poble sap on viu?

No, només la seva gent més propera. És per seguretat. Els americans ja han intentat alguna vegada eliminar al líder, per donar un cop al país.

Creu que el govern és prou transparent?

No, és que no ho pot ser. Està bé que la gent sàpiga les coses però aleshores el teu enemic també les sabrà. Com més informació dones més facilites la teva ocupació. De portes enfora ha de ser el més tancat possible. El coneixement és força, és poder. Internament es discuteix tot mitjançant assemblees, no es prenen decisions unilaterals però tot queda restringit a les persones on es prenen aquestes decisions. El departament de turisme no té per què saber la producció d’acer.

Com serà Corea del Nord d’aquí uns anys?

La veig com un model polític i militar i esperem que econòmic. Demostrarem que el socialisme pot generar més riquesa que el capitalisme.

“Corea no té cap aliat, s’ha valgut sempre per si mateixa”

5,252FansM'agrada
976SeguidorsSeguir
15,534SeguidorsSeguir

Anàlisi | Opinió | Informació

Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca