“L’Islam no promou la violència ni la pau. És només una religió, i com qualsevol religió del món dependrà de com tu actuïs. Si ets violent, el teu Islam, el teu Cristianisme, el teu Judaisme, el teu Hinduisme serà violent. Hi ha monjos budistes a Myanmar massacrant a dones i nens. El budisme promou la violència? Per suposat que no. Les persones són violentes o pacífiques. Això depèn de la seva política, de la seva societat, de la forma en la que veuen la seva comunitat, en com es veuen a ells mateixos…” 

Reza Aslan,

Teòleg, professor emèrit de la

Universitat de Califòrnia

El passat dissabte 28 de febrer l’organització Pegida estrenava la seva filial britànica amb una manifestació que va aconseguir reunir a uns tres-cents simpatitzants. Newcastle era la localitat escollida per donar-se a conèixer al Regne Unit. “El carrer és nostre”, “l’Islam no és una religió pacífica” o “no ens rendirem” van ser algunes de les proclames que es van poder sentir. Banderes britàniques, angleses i retrats de Winston Churchill com a insígnies d’una marxa entre cordons policials.

De fet, el govern local va decidir reforçar el dispositiu de seguretat després que les comunitats musulmana, jueva, cristina, sij i hindú haguessin decidit convocar una manifestació paral·lela. Sota el lema “contra l’odi i el racisme” més de dues mil persones van sortir als carrers de la mateixa localitat per mostrar el seu rebuig al grup Pegida. “ No permetrem que l’odi i els prejudicis facin arrel a la nostra ciutat”, afirmava durant el seu discurs un funcionari de l’ajuntament local. “Demostrarem que Newcastle és una ciutat tolerant i amigable”, vaticinava el regidor David Stockdale.  En aquesta mateixa línia s’expressava George Galloway, ex diputat laborista, que demanava fer un gran esforç per millorar la integració entre les comunitats religioses i ètniques.

Titllava de “brossa” i “bestiar” als refugiats

Entretant, els manifestants de Pegida, recolzats pel partit ultradretà de la Lliga de Defensa d’Anglaterra, juraven fidelitat a la Union Jack alhora que clamaven contra els socialistes i comunistes britànics a qui acusen d’haver-se fet còmplices de la islamització britànica. En declaracions als mitjans locals, Sarah Roberts, anglesa de 42 anys, exigia que es tanquessin les fronteres, i es lamentava que a l’illa ja no hi cabien ni més europeus ni més musulmans. Una actitud que es reflecteix amb l’ascens electoral dels euroescèptics UKIP qui en els últims dies han estat re-piulant el compte oficial a Twitter de Pegida. Però realment qui és i que ambiciona aquesta organització?

Origen i significat

Wir sind das Volk” (som el poble) és el lema que ha donat la volta a Alemanya des del passat mes de desembre. Una proclama significativa que va ser encunyada i victorejada pel país germànic ara fa 25 anys per defensar i reivindicar la unitat d’un país que havia estat separat i dividit en dos territoris enfrontats. Ara però, l’himne té una altra connotació. I doncs, en comptes de clamar per la unió s’utilitza per diferenciar-se d’allò que alguns alemanys consideren una amenaça dels seus valors. Es tracta del moviment anti-islamista Pegida. Una organització les sigles de la qual ja constitueixen una declaració d’intencions: Patriotes Europeus contra la Islamització d’Occident. De fet, des del passat mes de gener cada dilluns es manifesten a la ciutat alemanya de Dresde. La capital de Sajonia és precisament el bressol del moviment, i el lloc on els lemes i les pancartes no amaguen el rebuig cap als musulmans. Malgrat que la comunitat islàmica només suposi el 0,1% de la població local.

Pegida té un ideari propi amb dinou reivindicacions. A tall d’exemple defensen conservar i protegir la cultura jueva-cristiana com a religió predominant a Occident; l’obligació de la integració dels immigrants en la societat germànica; o la tolerància zero amb aquells immigrants que cometin delictes. És aquest un dels punts més paradoxals, ja que el seu ex líder, Lutz Bachmann, va ser condemnat a tres anys de presó per haver comès setze intents de robatori, i  extradit de Sud-àfrica on s’havia exiliat per tal de no complir amb la condemna, segons recull el portal alemany Tagesschau. El seu historial delictiu, però, no ha estat obstacle perquè Bachmann liderés el moviment. Malgrat que recentment ha hagut de dimitir després de publicar-se una instantània on apareixia disfressat de Hitler, i a on titllava de “brossa” i “bestiar” als refugiats.

1 de cada 3 alemanys dóna suport a Pegida

Així doncs, el moviment anti-islamista defensa el seu pensament al·legant que els musulmans representen una amenaça pel seu estat del benestar. Un estat que, des del seu punt de vista, estaria en perill degut a l’ascens del nombre de refugiats i d’immigrants que acull Alemanya. A mode orientatiu, durant el darrer any es calcula que el país germànic ha acollit a dos-cents mil refugiats. A més a més els atemptats de Paris i Copenhaguen s’han erigit com a argument i bastió dels qui s’oposen a la “multiculturalitat d’Alemanya”. De fet, el dilluns següent  de l’atac a Charlie Hebdo Pegida va obtenir el seu rècord de participació arribant als 25.000 manifestants a Dresde. No obstant això, cada marxa és contestada per una concentració.

Rebuig majoritari

Alhora que Pegida viu el seu moment àlgid arran dels fets de França i Dinamarca, creix l’oposició de qui els titlla de racistes i xenòfobs. Així doncs, paral·lelament a les concentracions dels anti-islamistes, ciutadans anònims han estat organitzant manifestacions que han omplert els carrers de Leipzig, Múnich, Dresde, o Hannover amb una gran superioritat numèrica. El seu objectiu és mostrar-ne el seu rebuig, i demostrar que no tots els alemanys estan a favor de les proclames de Pegida. També a Berlín, la comunitat musulmana s’ha congregat en vàries ocasions davant la Porta de Brandenburg per protestar contra el terror islamista i deixar clara d’aquesta manera la seva condemna a la violència i a l’extremisme que Pegida els hi vol atribuir.

La plataforma ciutadana Avaaz també s’ha afegit a la repulsa organitzant una performance amb un photocall on persones de procedències i ètnies diferents es fotografiaven juntes. Aquesta organització berlinesa situa l’origen de Pegida en la imatge distorsionada que els mitjans de comunicació estan donant dels països musulmans. De fet, un dels comuns denominadors d’aquestes manifestacions de rebuig a Pegida és l’atribució de certa responsabilitat als professionals de la informació. I doncs, lamenten, la majoria de notícies que reben els ciutadans d’occident sobre les societats musulmanes estan lligades al terrorisme, el que provoca una imatge distorsionada d’aquelles.

El 57% dels alemanys no musulmans reconeix sentir-se amenaçat

Malgrat que les contra manifestacions han estat més nombroses que les organitzades per Pegida, un recent estudi realitzat per YouGov afirma que un de cada tres alemanys els recolza. Així mateix, en un moment on les enquestes són el pa de cada dia, un altre sondeig realitzat per la Fundació Bertelsmann revela que un 57% dels alemanys no musulmans reconeix sentir-se amenaçat per l’Islam, i un 61% creu que la religió no té cabuda a Occident. Aquest fet es podria explicar per la teoria de la comunicació de l’Espiral del Silenci de Noelle Neumann.

En l’àmbit polític, cap partit amb representació al Bundestag els recolza. Tot i que el partit euroesceptic Alternativa per Alemanya (AFD) ha reconegut haver mantingut converses amb l’organització, a qui ha qualificat “d’aliat natural”. Per la seva banda, Angela Merkel, ha mostrat en vàries ocasions la seva preocupació per aquest moviment. També ha afirmat, referint-se als seus líders, que tenen prejudicis, fredor i fins i tot odi en els seus cors. Cal recordar, que a la república alemanya hi viuen quatre milions de musulmans. També el diari Bild publicava ara fa unes setmanes un reportatge on més de vuitanta personalitats rebutjaven l’ideari de Pegida. No obstant això, l’ascens dels islamofòbics no ha remès sinó que s’ha estès a altres ciutats alemanyes (Bärgida a Berlin o Dügida a Düsseldof), i també europees. Ara, pretén desembarcar a Catalunya.

Proper objectiu: Catalunya

La plataforma Pegida ha estat planejant el seu salt europeu després del seu èxit a Alemanya. El passat 28 de febrer feia la seva presentació en societat a Anglaterra, i a L’Hospitalet de Llobregat el passat mes de març. S’ha creat la divisió Pegida España amb seu a Madrid, i Pegida Catalunya que vol arrelar-se a L’Hospitalet. La seva primera mobilització fou l’onze de març, coincidint amb l’aniversari dels atemptats d’Atocha. Amb el suport de Plataforma Per Catalunya,  la cúpula del partit va viatjar a Dresde per assistir a la manifestació que Pegida va promoure en condemna dels assassinats a la seu de la revista Charlie Hebdo.

Terrassa, Santa Coloma de Gramanet i l’Hospitalet de Llobregat localitats on es vol instaurar el moviment

En referència aquesta qüestió, l’actual secretari general de PXC, Robert Hernando, declarava al digital Vilaweb: “aquesta gent són un nucli reduït, que està en contacte directe amb la direcció de Pegida a Alemanya, i que demanaven al partit ultra consell i assessorament sobre com actuar. La majoria són alemanys afincats aquí, amb residència a Màlaga, Cadis, Almeria… I també n’hi ha que viuen a Catalunya. Són alemanys i amics seus catalans.” A més a més,  Hernando, afirma que el col·lectiu estava pensant en tres localitats per instaurar-se i guanyar popularitat (Terrassa, Santa Coloma de Gramenet i l’Hospitalet de Llobregat) però que a consell de PXC van decidir apostar per la localitat del barcelonès sud, alhora que declara haver-los  ofert suport.

De moment emperò, la penetració del moviment a Catalunya s’ha traslladat únicament a la xarxa, ja que la intenció de la plataforma seria estendre’s i créixer abans de fer el salt mediàtic. En aquesta línia, s’hi referia el líder de PXC en una entrevista a la televisió russa Sputnik “els membres de Pegida no volen comunicar-se de moment amb els mitjans, ja que prefereixen centrar-se en l’expansió del grup”. Així doncs, en el moment d’escriure aquestes paraules, Pegida Catalunya té el suport de 848 seguidors a Facebook i quatre mil a Twitter.

Haurem d’esperar però al proper onze de març per esbrinar quin és el suport real de la població catalana a aquesta plataforma. La convocatòria, que ja ha estat sol·licitada a la conselleria d’interior, segons informa Europapress, tindrà lloc a les 20 hores a la plaça de l’ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat sota el leitmotiv: contra la islamització d’Europa i per les víctimes del terrorisme jihadista.  Finalment, esmentar que es declaren contraris a tot conflicte bèl·lic, i demanen la col·laboració amb Rússia alhora que volen fomentar la pau.

Una espurna d’esperança

Aquesta imatge ha donat la volta al món, i ha aconseguit emocionar a propis i estranys. El passat 22 de febrer,  prop de mil tres-cents musulmans, van decidir mostrar la seva solidaritat amb el poble jueu. Com? Envoltant la sinagoga d’Oslo durant l’acte religiós del final del Sàbat. La concentració, que havia estat espontània, va sorgir de les xarxes socials com a resposta de l’atemptat de Copenhaguen. Davant aquesta acció, el rabí de la sinagoga va decidir fer la missa a les portes del recinte, on en silenci tots van escoltar les pregàries. Després, Ervin Kohn, líder de la comunitat jueva a Noruega, va afirmar sentir-se emocionat pel gest i va significar que aquest podria ser l’inici d’una nova relació entre les dues religions.