Vivim en una societat oberta i allunyada dels temps on la discriminació i els prejudicis inundaven els caps dels ciutadans. L’homosexualitat està àmpliament acceptada, poca gent s’escandalitza quan veu dues dones o dos homes agafats de la mà passejant pel carrer. El matrimoni entre persones del mateix sexe és legal a Espanya des de fa una dècada, la cartera de serveis de la seguretat social segueix incloent -tot i les retallades- algunes operacions de canvi de sexe, i el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment la Llei dels drets de les persones gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals, qualificada per alguns com una normativa més que pionera en aquest àmbit. Tot sembla indicar que la societat catalana del segle XXI podria presumir de ser més que inclusiva en aquest sentit, però el cert és que segueixen produint-se greus discriminacions envers el col·lectiu LGTB.
La Memòria Antidiscriminatòria 2013 de l’Observatori Contra l’Homofòbia, l’última disponible, alerta que es van registrar un total de 384 casos de discriminació en diversos àmbits. Aquesta xifra, però, està probablement allunyada de les dades reals; recull només aquelles que denuncien els que s’adrecen a l’entitat. L’informe detalla que es van comptabilitzar 158 casos d’agressions i discriminacions a la via pública; 36 a les xarxes socials, 94 en l’àmbit de l’Administració Pública i 20 a l’habitatge, entre altres. Avisa també que un 17% del total dels casos de discriminació es van produir en l’àmbit laboral; l’any 2013 van rebre 66 denúncies de persones que havien patit assetjament a la feina o que havien estat acomiadades presumptament pel fet de ser homosexuals, bisexuals o transsexuals. La xifra representa un augment de només un cas respecte a l’any anterior, que alhora va registrar un cas més que el 2011. L’increment pot ser mínim, però hi és. I cal tenir en compte que l’informe només registra aquells casos que comuniquen els afectats, i no contempla aquells que ocorren però les víctimes prefereixes guardar silenci.
L’any 2013 van rebre 66 denuncies de persones que havien patit assetjament a la feina
La responsable de l’àmbit LGTB de Comissions Obreres (CCOO) de Catalunya, Raquel De Haro, lamenta que “cada vegada hi ha més denuncies per discriminació des de l’àmbit LGTB”, que han anat agafant més visibilitat els últims anys. Tot i això, avisa que “ni de bon tros arriben totes les denúncies que haurien d’arribar”. El fet que els informes depenguin de la voluntat dels afectats de denunciar, provoca que les dades puguin estar lluny de la realitat, i és per aquesta raó que l’especialista de CCOO reclama un registre més exacte. “Necessitem una radiografia més nítida per veure la situació i perquè amb les xifres podrem avaluar la tendència real de l’assumpte”. Per això, demana que les entitats treballin conjuntament amb l’administració per a crear sinergies que permetin avançar en un registre que permeti un control més exhaustiu.
En aquest sentit, celebra que la nova llei contra l’homofòbia aprovada al Parlament representa un avenç destacable, especialment pel fet que està liderat per l’administració i acompanyada pel col·lectiu LGTB i les entitats, encara que recorda que la normativa recull “mesures que encara s’han de desenvolupar”. Tot i això, assenyala la importància de les millores que planteja en l’àmbit laboral. Entre d’altres, contempla formar els inspectors de treball en l’àmbit específic dels drets del col·lectiu LGTB. Així, explica De Haro, els inspectors podran observar si hi ha risc de discriminació en una empresa encara que la inspecció sigui referent a un altre àmbit. “Actuaran d’ofici, i podran notificar risc de discriminació encara que treballin en un altre cas”, explica.
De Haro posa èmfasi també en la necessitat d’impulsar mesures inclusives i codis de conducta pensats especialment pels col·lectius LGTB. Tant CCOO com la UGT han elaborat guies per la prevenció de l’homofòbia i sobre la protecció de la diversitat sexual en l’àmbit laboral i el lloc de treball, i ambdós coincideixen en assenyalar el procediment i la forma d’actuar en casos de discriminació, assetjament i ‘mobbing, i en defensar que cal incloure en la negociació col·lectiva específicament aquest àmbit. L’experta de CCOO sosté que aquestes mesures permetrien avançar cap a la total normalització, i també recomana crear un conjunt d’indicadors d’igualtat per a poder prendre una millor i exacta fotografia de l’actual situació d’aquests col·lectius. “No són grandíssimes coses, però d’una a una van sumant per avançar significativament en un àmbit on fins fa pocs anys no hi havia absolutament res”, remarca.
“No són grandíssimes coses, però una a una van sumant per avançar significativament en un àmbit on fins fa pocs anys no hi havia absolutament res”
I és que arribar a aconseguir una radiografia que s’apropi a la realitat no és una tasca precisament fàcil. El portaveu del Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) i president de l’Observatori Contra l’Homofòbia, Eugeni Rodríguez, avisa que moltes de les persones que pateixen assetjament al seu lloc de treball per la seva orientació sexual “acaben per no denunciar per por que no els agafin després en una altra feina”, pel que hi ha molts casos que no queden registrats en els informes que elaboren les entitats. Explica que recullen casos en què un treballador ha desenvolupat durant temps la seva feina amb normalitat i, en conèixer la seva orientació sexual, companys comencen a assetjar-lo i a fer-li ‘mobbing’ per aconseguir que deixi la feina. Però, per què aquesta aversió cap al col·lectiu LGTB? Molts dels que els discriminen no saben donar les raons ni argumentar la seva postura en contra de l’homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat. “És antinatural”, diuen alguns, i difícilment aconsegueixen donar explicacions racionals per defensar la seva repulsió cap als que tenen una orientació sexual diferent de la seva. El mateix sindicat CCOO tampoc els posa als homòfobs moltes facilitats ni els dóna pistes per argumentar-se, ja que sosté que l’homofòbia és una aversió obsessiva cap a les persones homosexuals, una por irracional a les persones amb orientació sexual diferent de l’heterosexual.
Però, encara que amb prou feines ho puguin explicar, hi ha qui rebutja el col·lectiu LGTB sistemàticament i no tolera compartir el seu lloc de treball amb persones a les qui considera diferents. Quan es produeix aquesta situació, companys comencen a expressar rebuig cap a qui deixa d’amagar la seva orientació sexual, i el treballador es converteix en víctima d’assetjament i de comportaments homòfobs. Alguns, en aquest punt, decideixen abandonar la seva feina per no haver de suportar la situació, mentre que altres la resisteixen. En casos extrems, l’empresa pot arribar a acomiadar el treballador o, tal com alerta Rodríguez, “moltes vegades, quan es coneix l’orientació sexual d’una persona del col·lectiu LGTB, no se li renova el contracte si era un treballador temporal”. “És una manera molt sibil·lina i molt subtil de discriminació laboral” que difícilment es pot combatre, alerta el president de l’OCH.
“La crisi i la precarietat laboral han perjudicat notablement el col·lectiu LGTB”
Quan un treballador és acomiadat per la seva orientació sexual, l’empresa maquilla la situació al·legant altres raons, ja que fer-ho per motius homòfobs no és legal, com recorda Rodríguez. Explica que, en cas de demostrar que aquesta és la raó que ha motivat l’acomiadament, l’empresa hauria de tornar a incorporar el treballador en les mateixes condicions -tot i que les probabilitats que el treballador que ha estat discriminat vulgui retornar al seu lloc de treball són poques en aquesta situació-. No obstant això, el portaveu del FAGC lamenta que “amb l’actual precària situació laboral, et fan fora i prou, no calen massa explicacions, i n’hi ha prou amb una indemnització”. Amb la ja relativament nova legislació laboral només cal argumentar que el treballador no rendeix el que caldria o que el seu perfil no encaixa en el que necessita l’empresa per acomiadar-lo. “La crisi i la precarietat laboral han perjudicat notablement el col·lectiu LGTB”, que ha quedat desprotegit amb la nova legislació del PP, segons critica Rodríguez.
Molts dels que els discriminen no saben donar les raons ni argumentar la seva postura en contra de l’homosexualitat, la bisexualitat o la transsexualitat
Parla d’un cas que ha tractat l’entitat durant l’últim any, en el que els companys d’un treballador d’una empresa d’hoteleria es van assabentar que era homosexual i seropositiu. En aquell moment, va començar a ser víctima d’un ‘mobbing’ sever per part de la resta d’empleats. “Ser homosexual i tenir sida constitueix un doble estigma i provoca més discriminació i assetjament per part dels homòfobs”, lamenta el president de l’OCH, que avisa que aquest és “un front de lluita molt complicat”.
El col·lectiu trans
Però tant Rodríguez com De Haro ho tenen clar: el col·lectiu més estigmatitzat i que més dificultats presenta en l’àmbit laboral és el dels i les transsexuals. Les dificultats que han d’afrontar aquestes persones a l’hora de poder ser contractades són cabdals, i les amenaces d’acomiadament que pengen sobre elles quan fan pública la seva condició sexual acostumen a ser comunes i severes, alerten.
Rodríguez avisa que, en la seva majoria, les persones transsexuals no accedeixen a una feina, pel que dóna especial importància en incidir en aquest àmbit per avançar cap a la normalització. De Haro especifica que “al voltant del 90% de persones d’aquest col·lectiu no accedeix al mercat laboral ordinari”. En la seva majoria, “formen part d’un grup ara gairebé sense possibilitats, pel que s’ha de fer una injecció potent per donar-li justícia a l’assumpte”, diu l’experta de CCOO.
És una manera molt sibil·lina i molt subtil de discriminació laboral que difícilment es pot combatre
“Cal defensar mesures d’ocupació inclusives especialment en el col·lectiu de transsexuals, que és el més afectat, però també s’ha de seguir treballant en la protecció dels treballadors homosexuals i bisexuals”, on encara queda molt camí per recórrer, tot i que s’ha avançat molt amb la nova llei contra l’homofòbia, insisteix De Haro. Una societat que es defineix com a moderna, cosmopolita i avançada no es pot permetre que es produeixin casos de discriminació per raons d’orientació sexual en el mercat laboral i en cap altre àmbit. Poden ser pocs els casos, però mentre se’n produeixi un de sol, la societat seguirà tenint en què pensar i haurà de continuar reflexionant sobre com aturar els prejudicis i la discriminació envers qualsevol col·lectiu.