L’alarmant augment de la taxa d’atur juvenil provocada per la crisi econòmica està desafiant les polítiques nacionals, així com les polítiques europees. Amb més de 5,5 milions de joves dins la UE que lluiten per trobar feina, hi ha una necessitat urgent a l’hora de desenvolupar estratègies per tal de combatre aquest problema amb la finalitat d’evitar una generació perduda de joves amenaçats per la prolongació de desavantatges en termes de mercat de treball i de posició social.
Espanya té una taxa d’atur juvenil del 54%. Malgrat tot, no és l’únic país amb aquestes taxes tan elevades. Grècia té una taxa fins i tot superior, amb gairebé el 58%, i Croàcia i Itàlia també tenen greus problemes perquè l’atur entre els joves ha superat el 40%. Però, com hem arribat fins a aquest punt? Com afecta la crisi als joves europeus? Quina és la solució a aquest problema? Què fa la Unió Europea? Existeix una generació perduda? Per què hi ha tantes diferències entre els Estats membres?
Fa uns mesos, el secretari d’Estat Europeu del govern alemany i membre del Partit Socialdemòcrata (SPD), Michael Roth, explicava la intenció de posar en marxa diferents programes de formació dual, és a dir, formació professional teòrica complementada amb unes pràctiques. També sobre els diferents convenis que el govern alemany ha establert amb l’espanyol per tal d’aconseguir que joves estudiants de Formació Professional puguin realitzar les seves pràctiques a Alemanya.
Darrerament es parla molt sobre la formació dual i les possibilitats que aquesta ofereix. Apareixen sovint afirmacions com “els coneixements adquirits no són els adequats a l’hora d’aplicar-los al món laboral”. Hi ha qui diu que els joves d’avui no troben feina perquè surten de botellón fins a les cinc de la matinada tots els dies. Tot i que podrien sortir moltes raons que justifiquin –o no– l’elevat atur juvenil com per exemple la falta d’habilitats particulars o un mal sistema educatiu que no s’adequa a les necessitats del mercat laboral, la qüestió és que hi ha moltes persones altament educades, formades i qualificades que tampoc poden trobar una feina. Sí que existeix una generació crisi, una generació perduda, una generació de joves que han dedicat temps i esforç per preparar-se pel futur i que malgrat tot, no aconsegueixen encaixar en el mercat laboral. L’atur juvenil i aquestes elevades taxes provoquen canvis importants dins la nostra societat: els joves se senten deprimits i forçats a desplaçar-se amb la finalitat de complir amb les seves expectatives laborals.
Però, quines són les raons d’aquesta situació? És evident que existeix un gran dèficit entre l’educació i la formació. Es podria arribar a pensar que qui té més estudis pateix en menor mesura aquests símptomes. De vegades és cert, d’altres no. També s’hauria de constatar que les ensenyances impartides siguin les que el mercat demanda per evitar així la falta de qualificacions però també, la sobreoferta de persones capacitades per a un determinat tipus de feina.
La Comissió Europea ha participat activament per tal de combatre l’atur juvenil des de fa diversos anys, tot i que les responsabilitats principals segueixen sent de cada Estat membre. Dins l’estratègia Europa 2020, la reducció de l’atur juvenil i fer front a l’abandonament escolar són els objectius principals. Per tal d’aconseguir-ho, el focus s’ha posat en el desenvolupament de la formació professional dual i en l’augment de la mobilitat dels joves entre els Estats membres. En aquest cas, la plataforma EURES ofereix informació sobre oportunitats d’aprenentatge i oportunitats laborals als països europeus. D’altra banda, també es va posar en marxa l’any 2013, una Aliança Europea per tal de promoure i millorar diferents programes d’aprenentatge.
Una resposta insuficient?
Per fer front a la recent crisi, la UE ha posat en marxa el pla de Garantia Juvenil. Aquesta iniciativa ja compta amb un pressupost de 241 milions d’euros a Catalunya fins al 2020 dels quals el Departament d’Empresa i Ocupació n’inverteix, enguany, 80. I en què consisteix la Garantia Juvenil? Doncs, ni més ni menys que, una iniciativa per tal de reduir l’atur juvenil adreçada a joves d’entre 16 i 24 anys (coneguts com a ninis) que no hagin treballat, ni estudiat, ni rebut formació durant els darrers 3 mesos. Tot i aquestes promeses, fins que el govern de Mariano Rajoy no presenti a Brussel·les un pla per combatre aquestes xifres estratosfèriques per lluitar contra aquest problema, la UE no pagarà aquestes inversions en matèria d’atur juvenil. Encara que el pla espanyol per combatre aquestes elevades xifres no suposaria una solució immediata sí que hauria de facilitar les primeres experiències laborals dels joves i evitar, en certa mesura, aquesta fuga de cervells que Espanya està experimentant en els darrers anys.
Aleshores, quina és la solució per als que formen part de la generació crisi o la generació perduda? Com introduir-se en el mercat laboral sense perpetuar fins als 30 anys unes pràctiques no remunerades? De moment, no sembla que es pugui donar una resposta ràpida a aquesta pregunta i tampoc una solució que acontenti a tothom. Els dirigents europeus i també de cada Estat membre però haurien d’estudiar què és el que falla fins el sistema educatiu de cada país perquè les xifres d’atur continuïn pujant sobretot als països del sud. S’han de buscar respostes en allò que s’ensenya i veure si és el que el mercat laboral demanda. No només en el que correspon a la formació professional dual, si no també en graus i màsters universitaris ja que al precarietat laboral, també abunda en aquests camps.