Barcelona i turisme. Una ciutat i una activitat socioeconòmica que es retroalimenten. Cosmopolita i rica en diversitat cultural. Tot i així no hi ha cap establiment turístic amb el segell de certificació halal el qual garanteix la permissibilitat de l’ús i el consum de productes i serveis que ofereix el sector del turisme català.

Catalunya és la comunitat que més visitants estrangers rep a l’any en comparació amb la resta de comunitats de l’Estat. Rep al voltant de quinze milions de turistes estrangers cada any, segons Frontur i se situa en segona posició, darrere de les Illes Balears, en nombre d’allotjaments hotelers amb més de tres-cents vint mil hostatges repartits per tot el territori.

Quan es parla de quelcom halal vol dir permès per la religió islàmica. Segons l’última anàlisi sobre aquest tipus de turisme elaborat per la Cambra d’Investigació Islàmica de Teheran, hi ha un seguit de serveis del sector turístic a tenir en compte si els professionals del turisme volen fer-se amb la certificació halal i atreure els turistes musulmans. Alguns serveis són secundaris, aplicables al sector que ja existeix, altres, per contra, s’han de crear des del seu origen. Els primers, segons la CRI, són: activitats d’oci, guies turístics, aerolínies i patrimoni o llocs d’interès relacionats amb les arts i la cultura àrab o creats per persones musulmanes. Els serveis halal des dels seus orígens poden ser: la creació d’un allotjament o restaurant, des de les persones encarregades en el projecte (musulmanes) fins a l’ús de materials i tècniques de construcció que no siguin perjudicials pel medi ambient. L´altre servei lligat al servei turístic és un model de finançament de l’activitat seguint els preceptes de l´islam, és que s’anomena la banca islàmica. Per exemple, incloure caixers per fer el canvi de divises als hotels mitjançant aquest tipus d’economia.

Pel que fa a la banca islàmica, encara queda molt camí a recórrer, tot i que fa poc d’un mes s’ha creat la primera cooperativa de finances islàmiques de Catalunya.

Des de l’Institut Halal asseguren que aquest turisme vol fer-se un lloc en el sector. No obstant això, cal dir que el turisme halal no és un mercat tancat. No es tracta d’una oferta dirigida solament a turistes de confessió musulmana, sinó que qualsevol persona pot gaudir de la seva oferta. Durant el primer Congrés de Turisme Halal celebrat a l’estat espanyol, a la ciutat de Granada, el consultor de la CRI, Djavad Mohagheghi, explicava que “el turisme halal és una referència de qualitat estàndard per tothom perquè ofereix un servei sense malbaratar els recursos naturals del medi ambient”.

Aleshores, a més d’un lector no musulmà li pot venir al cap l’ecoturisme. De ben conegut que és un turisme lligat a la naturalesa i la bona relació de l’ésser humà vers el seu entorn natural. Activitats d’esport i oci com ara el trekking, el senderisme, o fins i tot la reforestació de boscos per part d’equips voluntaris que acampen a la natura, són exemples de turisme per gaudir del lleure sense espatllar la naturalesa.

Una naturalesa, que vist des d’una perspectiva teològica, com ara el turisme halal, topa amb la idea de la bona gestió de la creació que esmenten els textos bíblics. No és un sentit nou. És un sentiment d’actuació entre Déu i la interrelació amb la seva obra: ‘l’homo’, que prové de ‘humus’ (terra fèrtil). Tanmateix, des del cristianisme, el nom bíblic d´Adam (fill de la terra). Segons el cristianisme, Déu fa una crida a l’home, que domini la terra, però no la destrueixi, per tant, li encomana el seu sentit de responsabilitat i així, neix el concepte d’ecoteologia. Una idea que necessita la cooperació entre els pobles per tal d’integrar la seva creació reconeixen la interdependència de tots amb tot i amb tots. No només una visió etnocèntrica i antropocèntrica del gaudir de l’home a la terra, sinó de la connexió de la diversitat dels pobles i la naturalesa.

Se centra a definir uns espais per les persones musulmanes per tal de mantenir les pràctiques religioses durant les seves vacances

Per tant, hi ha paral·lelismes entre el turisme halal i l’ecoturisme. Ambdós provenen de la mateixa idea, la de la teologia verda o ecoteologia desenvolupada ara fa uns anys. Per als professionals catalans del sector, el turisme halal pot esdevenir un enorme potencial socioeconòmic dins de l’ecoturisme. Segons la co-fundadora d’Alshasha Environment, una de les operadores més dinàmiques d’ecoturisme halal, María Fernanda García, les diferències entre l’ecoturisme i el turisme halal són simples. Mentre l’ecoturisme no inclou l’ús de les tecnologies durant l’estança, ni en la creació de l’hostalatge ni pel goig de les activitats al lleure; el turisme halal se centra a definir uns espais per les persones musulmanes per tal de mantenir les pràctiques religioses durant les seves vacances. Per exemple, habitacions dirigides a la Mecca per pregar, l’accés restringit de begudes alcohòliques, etc.

Després d’aquesta aclariment i veure la compatibilitat entre el turisme halal i l’ecoturisme, aterrem al territori català.

Catalunya ha estat des de fa segles, un territori interessant pels conqueridors pel seu lloc geoestratègic i amb l’arribada dels pobles nord africans a la península al segle VIII, alguns pobles de lleidatans i de la conca de l’Ebre van ser testimonis d’aquest fet. No obstant això, la història no ha pres atenció en el llegat patrimonial que varen deixar.

La primera ciutat militar fundada pels pobles berbers que van conquerir la península Ibèrica es troba a la Noguera, concretament a Balaguer, aleshores anomenada Medina Balagi que fou la marca superior de l’Al Àndalus. Punt de referència per entendre la petjada de l’islam a Catalunya.

Bé, com que el turisme halal promociona amb especial interès el patrimoni històric i artístic d’origen àrab, Balaguer, que encara conserva l’entramat de carrers d’aspecte urbanitzat àrab, des del Museu de la Noguera, el Castell Formós i el seu jaciment arqueològic del Pla d’Almatà és un municipi amb més possibilitats turístiques. Així com d’altres indrets catalans que conserven festivitats basades en la diversitat de confessions històriques relacionades amb l’islam com per exemple, Móra d’Ebre o Tortosa.

El patrocini enfocat al turisme halal d’aquests municipis queda en mans del sector turístic local, però queda clar que a Catalunya encara hi ha nínxols del sector turístic per conèixer. Per una banda, hi ha un mercat que es troba més enllà del Mediterrani. Per l’altra, la població local, fidel a la història de la seua terra, en molts casos no coneix que l’Al Àndalus va arribar fins a Catalunya abans de la creació dels feudals i el Comtat d’Urgell.