Els jardins de Barcelona

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

L’estiu a Barcelona és una incògnita. Amb altres paraules però sense desvirtuar el significat, és el que em diu Laura Olea a la inauguració de Formal Exercise de David Mutiloa (Blue Project Fundation, carrer Princesa 57, fins al setembre). És una incògnita per què no saps si la gent està de vacances, està treballant o està a casa seva resguardada de la calor. La inauguració fou un èxit, les escultures de Mutiloa, feien un petit bosc geomètric i gris al mig de la blanca sala. Un bosc avantguardista, que en les formes de les seves peces analitzen els dissenys de l’italià Ettore Sottsass. Mig centenar de peces disposades en rengleres ocupaven la primera sala de la fundació i hom hi podia passejar entremig, com en un jardí.

Dos dies abans, el dia 28 al vespre vaig tenir la sort d’anar al concert de Mishima a la Torre de Bellesguard. Un lloc pel qual s’han de buscar totes les excuses possibles per anar-hi. L’edifici és propietat de la família Guilera i des de fa uns pocs anys és oberta al públic. L’ajuntament del districte hi ha ajudat i hi està molt interessat, com una manera d’esponjar el turisme de Barcelona i portar-lo a la perifèria. Pol Lliró, conseller del districte per Convergència Democràtica, m’ho explica a peu dret a la grava del jardí de la casa modernista. La Torre per això es remunta a Martí l’Humà que la va fer servir com palau fins a la seva mort. A principis del segle XX Antoni Gaudí la va restaurar seguint els seus postulats arquitectònics. D’aquesta manera la cosa gòtica es barreja naturalment amb el modernisme i la forta simbologia cristiana del nostrat arquitecte. El fet que sigui una residència privada i mantingui sobre tots els altres aquest ús, li dóna una pàtina real, usada, que ja no conserven les altres cases visitables del modernisme català. Potser la casa Navàs a Reus encara pot tenir aquest aire, però Bellesguard hi excel·leix. Aquest estiu com a reclam, s’han organitzat quatre concerts al jardí de la casa, amb els grups d’Andrea Motis, els Amics de les Arts, Jarabe de Palo i Mishima. Aquestes quatre nits, Nits Premium, ofereixen el concert a un cercle reduït de persones, unes 300, i es complementa amb diferents barres de begudes, una terrassa VIP i diferents opcions per menjar, totes d’excel·lent i ràpida qualitat.

El concert de Mishima el podríem agafar com a representatiu, va ser tot un encert i èxit. Un encert, ja que l’escenografia és ideal. No es podia fer res millor a Barcelona el dimarts que ser a la Torre de Bellesguard. Ens hem d’imaginar un jardí modernista. Grava a terra i arbres que suren repartint les seves fulles. Unes parets fetes de color terra, que gràcilment confonen el visitant. Si s’agafa com a referència les finestres no es poden apreciar com són els pisos de la casa, ja que semblen juxtaposats en un mateix pla. Camises, polos, bermudes, vestits llargs, molt poques samarretes. El dia es perd i els núvols del cel es confonen amb les branques que deixen veure una lluna radiant. Sona Mishima i el públic es perd entre gintònics i estrelles Inèdit. Sota els nostres peus només hi ha la ciutat de Barcelona, oportunament amagada darrere els arbres. Els sons es fonen. Potser el preciosisme de Yukio Mishima agafa un altre sentit, potser allà el barroquisme oriental era generat per les diferents experiències estètiques que podíem assaborir en un mateix moment i no en la superposició de significats ocults. L’arquitectura, la música, la beguda, la gent. El jardí.

L’exposició de Mutiloa i el concert a la Torre de Bellesguard, mostren dos jardins. Dos jardins des dels quals es veu el món d’una manera totalment diferent, des de pols oposats però que també ens expliquen la vida barcelonina. I ens l’expliquen per un fet totalment banal. En els dos esdeveniments, les maneres de vestir era massa similar, les camises es repetien, encara que eren més agosarades a la mostra de Mutiloa i en l’ambient no respirava preocupació, des dels dos esdeveniments es podia veure el món amb tranquil·litat i joia, com només es pot fer des d’un jardí.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca