La democràcia de la Nova Política

Constantment hauran sentit el discurs de la nova esquerra per terra, mar i aire. Parlen de retornar el poder a la ciutadania, d’aconseguir una societat realment democràtica; criden al canvi. Fins aquí, tot correcte. Ara bé, el canvi que propugnen és contradictori amb les consígnes que defensen. No podem parlar de retornar el poder a la ciutadania, quan el canvi que proposen és augmentar els impostos, no podem parlar d’aconseguir una societat realment democràtica quan els impostos són, ja avui en dia, enormes i els hem de seguir pagant siguem “gent normal” o no.

Quan el sou mitjà d’un treballador és de 20.100 euros abans de les obligatòries cotitzacions socials, però diferents impostos com per exemple l’IRPF, la cotització a la seguretat social per part de l’empresari, per part de mateix treballador i per altres impostos indirectes sobre el consum, el converteix en un sou de 10.900 euros després de passar pel sedaç de l’estat, no podem qualificar a la societat de democràtica. I molt menys si pretenem apujar encara més els impostos.

Però la questió és, per què hi ha gent que vol que l’estat es quedi més de la meitat del seu sou? Només existeix una raó per la qual es permet, per part de certs sectors de la població, aquesta mena d’arrabassament.

L’única forma que hom té per entendre tal saqueig, és si fós una persona que desitja siguin els altres els qui sufragin la despesa pública, de la qual ella serà beneficiada posteriorment. Idea totalment racional, però mancada de moral i legitimitat.

Mentre es mantingui la idea d’impost, en comptes de contribucions voluntàries que elevin a la ciutadania èticament, el fet que una persona reclami impostos més alts comporta que els altres també es veuen obligats a pagar més, encara que aquests no tinguin cap intenció de proporcionar-se de majors serveis públics. Dit d’una altre manera, el fet que jo vulgui comprar dos parells de sabates per setmana, no em legitima a obligar a les altres persones a comprar també dos parells de sabates, ni tampoc a que paguin com si ho estiguessin fent.

- Publicitat -

Igual que per la Nova Política reclamar més impostos és de sentit comú,t ot i l’elevat cost fiscal, per altres ho seria utilitzar aquests diners confiscats per l’estat en alternatives a les que té avui: i res legitima a obligar a algú a utilitzar les seves propietats amb una finalitat que el propietari no comparteixi, encara que la majoria així ho pensés. S’ha de respectar la minoria més important del món: l’individu.

És potser una utopia convertir els impostos i, eliminar la coacció per donacions voluntàries? Segurament. Però, per acabar, m’agradaria recordar una frase d’Eduardo Galeano: “La utopia està a l’horitzó. Faig dues passes, ella s’allunya dues passes i l’horitzó s’allunya deu passes més enllà. Llavors perquè serveix la utopia? Per això, serveix per caminar.”

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca