Se li atribueix a Plató la frase “es coneix més a un home en una hora de joc que en un any de converses”. L’editorial Devir converteix aquesta sentència en la seva màxima apostant per un sortit de jocs de taula no només divertits sinó també pedagògics, la majoria d’ells amb un marcat estil estratègic i tots ells força originals. Joaquim Dorca, soci-director de Devir, ens obre les portes de l’editorial amb filials a Espanya, Portugal, Brasil, Estats Units, Xile i des de ja Itàlia.
Devir disposa d’un catàleg de jocs de taula molt ampli. Quines són les condicions perquè un joc entri a formar part de l’editorial?
La llegenda urbana diu que és que jo haig de guanyar la primera partida, però no és cert. Busquem els millors jocs que surten al mercat d’entre els molts que surten cada any. Tema, autor i editor original són els tres paràmetres més importants, abans de posar-nos a provar-los.
Un dels jocs més representatiu de la casa és l’il·lustre joc de cartes Magic…
Màgic va ser una revolució. Un joc de cartes per a dos jugadors on aquests trien les cartes que incorporen a la baralla. Semblava molt estrany fa vint anys, oi? Doncs es tracta d’això. Cada jugador tria quines cartes posa a la baralla, i cadascuna d’aquestes cartes té uns poders i capacitats especials que s’han de saber combinar entre si.
Quins jocs de taula recomanaríeu a un grup d’amics que no hagi jugat gaire però que vulgui quelcom elaborat?
Depèn del “gaire”. A un grup que hagi tocat Catan i Carcassonne, Andor i Illa Prohibida, els hi recomanaria que s’atrevissin amb una partida de Terra Mystica.
“Hi ha dues raons per treure jocs en català: per oferir una bona oferta de jocs i per un acte de normalitat en un moment en què cap empresa ha mostrat interès”
I jocs per jugar tota la família…?
Si la família no vol anar directament als jocs infantils del catàleg, tots molt bons, com Laberint Màgic o l’Escala encantada, aniria cap els cooperatius, on els adults poden ajudar a la resta del grup a assolir els objectius. Així que recomanaria, per exemple, un Desert Prohibit o un Pandèmic.
Devir és una companyia que destaca per llençar al mercat jocs en llengua catalana…
Hi ha dues raons per treure jocs en català. El primer de tots és que som una empresa i que considerem que hi ha un públic que agrairà i comprarà una oferta de bons jocs en la seva llengua. La segona raó es que considerem que és un acte de normalitat, i veient que pràcticament ninguna empresa hi ha mostrat interès, fins i tot, podrem convertir-nos en una empresa líder dins d’aquest aspecte de la cultura en català. El públic català ho reconeix, mentre que el públic d’altres contrades ho pot arribar a considerar fins i tot ofensiu.
A part de normalitzar l’ús del català, l’empresa disposa d’un catàleg de jocs temàtics amb Catalunya com a protagonista. En són un exemple jocs com 1714: El cas dels catalans o el joc Victus basat en la novel·la homònima de Sánchez Piñol. Considereu útils els jocs de taula per aprendre o entendre la nostra història?
Els jocs són jocs i serveixen per a entretenir les persones. Dit això, els jocs són sempre una porta oberta a tenir interès per diversos aspectes culturals, de la matemàtica a la història, o de la literatura a les lleis de la probabilitat. És clar, els jocs històrics ben documentats son un camí cap a l’estudi en profunditat del tema, sempre.
“Els jocs històrics ben documentats son un camí cap a l’estudi en profunditat del tema”
Qui considereu que són els millors dissenyadors de jocs catalans i espanyols de l’actualitat?
Més que anomenar-te a algú o a algú altre, entre els publicats i els encara no publicats, el que sí puc dir és que els autors d’aquí són una mina d’idees extraordinàries, i que cap d’ells ha acabat d’editar encara els millors i més treballats dissenys que mai faran en tota la seva carrera. Tots tenen encara el calaix plens de projectes meravellosos, doncs encara no els han pogut editar. Ho farem, espero, nosaltres.
Fa poc ha sortit el joc de guerra Combat Commander basat en conflictes de la Segona Guerra Mundial…
Combat Commander ha tingut una molt bona rebuda per part dels afeccionats, malgrat hem tingut un parell d’errates que hem hagut de solucionar a corre cuita i que ja estan arreglades. El wargame té una base de jugadors molt entesa i sòlida, que li agrada disposar dels jocs traduïts a fi i efecte de convèncer més fàcilment a nous jugadors. Hi ha gent que voldria aprendre a jugar wargames, però el fet d’haver de fer-ho en anglès els frena. Combat Commander és un joc senzill pels jugadors “durs”, però prou representatiu del combat tàctic d’infanteria de la segona guerra mundial com per que els jugadors habituals en siguin fans. És un bon joc introductori al que jo, personalment, considero el cim del disseny de jocs: el wargame.
També hi figura al vostre catàleg el joc de guerra Conflict of heroes amb diversos premis i diferents expansions que afegeixen jugabilitat al joc bàsic. Devir publicarà alguna d’aquestes expansions?
I tant, volem traduir tot el que podem de Conflict of Heroes perquè és un joc extraordinari. El problema és que les dimensions de l’editor fan que li costi entrar en el procés d’internalització de les seves expansions d’una manera regular. Les expansions són un tema delicat, perquè fins que no hi ha una massa crítica important de jugadors del joc bàsic no és rendible editar-ne, ho intentem sempre que podem.
“Tant el nostre director editorial, en Xavi Garriga, com jo mateix, hem estat involucrats en l’arribada i difusió dels jocs de rol a Espanya des dels anys 80”
Un altre producte estrella de l’editorial han estat els jocs de rol. Actualment només disposeu de dues línies de joc El Anillo Único i Pathfinder. A què es deu la reducció d’aquesta línia de jocs?
Tant el nostre director editorial, en Xavi Garriga, com jo mateix, hem estat involucrats en l’arribada i difusió dels jocs de rol a Espanya des dels anys 80. Hem adaptat i traduït el més gran i poderós de tots ells, Dungeons and Dragons, durant 25 anys. Malauradament Wizards of the Coast va decidir no donar els drets en altres llengües a ningú. El rol segueix tenint un públic molt compromès, però les noves generacions de jugadors creades a l’entorn del videojoc –on tot et ve cuinat- no disposen de les eines culturals suficients per a crear una història per ells mateixos. És un drama intel·lectual de proporcions gargantuesques, contra el qual poca cosa pot fer un editor de jocs. Probablement li hauríeu de preguntar als responsables polítics d’ensenyament i cultura.
El director de traduccions d’aquests jocs és en Jordi Zamarreño, tot un veterà…
El millor compliment que li puc fer es que quan jo hi vaig arribar a tot això…. “ell ja hi era” i “ja en sabia més que jo”.
Alguns aficionats es queixen de què sovint es publica la informació de les novetats roleres a través del seu blog i no mitjançant canals o oficials de Devir. Heu pensat a actualitzar el web i adaptar-lo al format 2.0?
Estem focalitzats en fer-ho possible, hi haurà moltes novetats en aquest camp en els propers mesos.
