Estadella: “La millor improvisació és la que està guionitzada”

Guillem Estadella arriba a la ràdio de Sants com si no n’hagués marxat mai. Amb divuit anys a la motxilla l’humorista cunitenc s’obre pas en el món de l’humor i l’espectacle català. Rialler, conscient del seu atractiu i proper encapçala, ara, una campanya per a convertir-se en el proper representant d’Espanya  a Eurovisión.

Un humorista neix o creix?

No ho sé, és una pregunta complicada i molt típica. Jo em vaig adonar que feia riure a la gent de ben petit. La primera vegada que vaig simular el meu primer monòleg va ser quan va haver-hi el desastre de New Orleans.  Va ser aleshores quan  vaig pujar sobre la taula amb set anys, i amb tota la meva família al voltant vaig dir: “Òstia no entiendo porque se llama New Orleans si está hecho una mierda ahora”.  Evidentment no és un bon inici, però la sensació d’haver fet riure em va agradar, i entenc que d’aquí va néixer la meva passió per fer riure.

Dit d’una altre manera, on es forma un còmic o humorista?

Des del meu punt de vista el còmic/humorista es forma sobre l’escenari, treballant i passant-ho malament. Crec que s’ha de ser constant i no decaure mai, fa més qui vol que qui pot!

Guillem, quin creus que  és el secret per arribar a ser un bon humorista?

- Publicitat -

Improvisar  constantment, ser un gran observador de la realitat i escriure molt. La base d’aquesta professió es crea sobre l’escenari, i per tant ella n’és la clau.

Segurament el teu primer acudit va ser negre. Creus que l’humor no té barreres? Pot parlar-se de qualsevol tema?

L’humor és una eina que et permet poder dir veritats sense que arribin a ofendre. L’humor és l’eina que ens permet  criticar i opinar sobre tot el que passa i ens envolta.  Encara que hi hagi gent que fa mal en nom de l’humor, l’humor no hauria de ser mai així. En definitiva,  no n’hi hauria d’haver de tabús. Tot i això, la societat actual encara no està preparada per abordar-ne tots els temes.

Creus que als polítics els hi falta més sentit de l’humor?

I tant! Si es riguessin de  si mateixos, mostrarien una cara molt més humana i propera i aconseguirien arribar més al seu electorat. Jo crec que Pepe Rubianes hagués esta un excel·lent president!

estadella1

Parlant d’un gran de l’humor, Quin és el teu referent?

El meu referent és el Terrat. Berto Romero o Andreu Buenafente. Tot i que també m’agrada molt Xavi Franquesa.

I amb quins còmics t’agradaria compartir escenari?

Per mi seria un somni compartir espectacle amb el Berto Romero. Però també amb el Raul Alcaraz, un monologuista de l’Hospitalet de Llobregat amb el qual penso que faríem una bona parella artística.

T’imagines traspassant la línia de l’humor a la serietat, com ha fet Jordi Évole?

Ho veig molt complicat. A mi em costa molt posar-me seriós. En algun moment trauria la meva vis còmica. És inevitable. Per exemple, vaig entrevistar a Oriol Junqueres i la primera pregunta que li vaig fer va ser  per quin nivell del Candy Crush anava. Jo sé el que sé fer, i no voldria entrar en un terreny com el periodístic que no domino.

Aquest passat mes de juny vas participar i organitzar el primer festival d’humor de Cunit. Explique’ns com va ser l’experiència? Esteu pensant en una segona edició?

La veritat és que va anar genial; la intenció del festival era crear una cultura de l’humor al municipi i crec que ho hem aconseguit. Ara la gent espera més monòlegs i més humor. L’any que ve hi haurà festival de l’humor, segur!!

També formes part del grup Fórmula Còmica, fes-nos-en cinc cèntims?

Fórmula Còmica és un grup d’humoristes amb moltes ganes de fer riure a la gent. Format per joves de Cunit, Calafell, Barcelona i Badia del Vallés ens dediquem a fer espectacles d’humor on s’hi pot veure des de monòlegs, fins a trucs de màgia, sketchs, paròdies, etc.

Aquest estiu et quedaràs sense vacances?

Doncs sí. Tindrem molta feina, espectacles a “xiringuitos”, pubs i locals d’humor! Però, ja va be tenir un estiu mogut i ple d’humor.

Ets més d’improvisació o de guió ben estructurat?

La millor improvisació és la que està guionitzada. Tot i això, la meva manera particular de treballar consisteix en elaborar un guió sòlid i després sobre l’escenari anar improvisant sobre aquest guió.

T’hem pogut veure en alguns programes de televisió, com l’APM o l’”Ahora Caigo”. Tens més amics d’ençà que surts per la TV?

Tinc els mateixos amics de sempre, els que mai fallen. Això sí, ara tinc més coneguts, que perquè no, també son bona gent!

Molts artistes tenen rituals que realitzen abans de sortir a l’escenari, tu en tens algun?

Parlo amb mi mateix. Això m’ajuda i em tranquil·litza. Fa que els nervis s’esvaeixin.

Per altre banda, quin és teu pitjor temor quan puges a un escenari?

Que la gent no marxi contenta o no marxi amb la sensació d’haver desconnectat, encara que només hagi estat per un instant.

Per a tu, el públic difícil, aquell que li costa riure, és un repte o un inconvenient?

Un repte. Quan fas riure algú que saps que no ho fa amb facilitat, o sovint, et dona més motivació, és més gratificant. Fer riure al ministre “Wert” ha de ser la canya!

Guillem Estadella sempre porta Cunit amb ell. T’agradaria ser ambaixador de la localitat a Catalunya i al món?

Seria tot un honor! Cunit m’ho ha donat tot, em va donar la possibilitat de pujar per primera vegada a un escenari,  de parlar per les ones radiofòniques i de saber qui sóc i que vull ser.

També ets aficionat a versionar amb un to humorístic cançons del moment. De fet, tens el teu propi canal de Youtube (GestadellaTV). Em crida l’atenció que sempre utilitzis una perruca rosa. Perquè?

Doncs, perquè em va costar molts diners i s’ha d’amortitzar. 3.5€ són molts diners! De totes maneres, ja li he agafat afecte. Una parodia sense aquesta perruca ja no és parodia. I l’he d’introduir sempre sigui com sigui.

Quina és la pròxima cançó que parodiaràs?

Doncs, una que ara està molt de moda. La de Chandelier. Em posaré en un “body”, perruca rossa i seré chandelier.

És cert que et presentes a Eurovisió?

Sí, em vull presentar a Eurovisió. Si chikili4 ha arribat lluny, jo tinc esperances. De fet ja he creat un coixinet per a que els internautes em recolzin. ·#Gestadellaeurivision. Vull crear una cançó amb Rafael Felino i presentar-la.

Els humoristes tenen vergonya?

Si i tant, jo tinc vergonya quan m’he d’enfrontar en situacions femenines. És a dir, el tema de lligar el porto molt malament. Per exemple, jo tinc menys moviment a la pelvis que Falete, així que quan en un Pub posen cançons llatines jo més que ballar faig el cranc. Després d’aquestes situacions quasi humiliants en fem monòlegs.

Per acabar, un somni professional?

Tenir un “Late-night”  diari propi. Tot  i que fer actuacions i monòlegs arreu del territori també em realitza. Perquè coneixes llocs nous, gent nova, i sobretot comparteixes escenari amb altres monologuistes amb els que aprens molts. En definitiva, viure d’allò que t’agrada.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca