“Escrivim en català, estimem a Catalunya per que volem ferla més lliure pera l’home lliure. No la volem pas subjectar a cap jou estrany, però tampoc volem que cap tirania subjecti a l’home que viu a Catalunya. Aimants de la llibertat de l’home, no podíem pas ser defensors de l’esclavitud dels pobles, però una lliberació i l’altra tenen que marxar a l’ensems: separar-les es un engany més, una mentida monstruosa.”
En llegir aquest paràgraf suposo que una bona part dels lectors se n’adonarà de com relliga, ras i curt, la llibertat col·lectiva i la llibertat individual.
Potser algú , llegint aquestes paraules, sospiti el mitjà que les va publicar, però és poc probable. Es tracta d’una columna editada en el número 1 i únic de “Tramontana” el 1913. Una publicació que, sota el lideratge de Salvador Seguí, el sindicalista més important probablement d’Europa, pretenia reprendre la publicació de la mítica “La Tramuntana” de Llunas i Pujals, desapareguda els darrers anys del segle XIX.
Tot just en aquest moment ens trobem davant opcions polítiques que volen separar ambdues problemàtiques, la nacional i la individual, com si la llibertat de la persona fóra quelcom més que una entelèquia si hi viu al bell mig d’una societat, país o nació, sotmesos.
Durant anys, hem escoltat de forma reiterada i pesada fins la nàusea, com aquests dos eixos eren incompatibles, o si més no, d’impossible simultaneïtzació. No veuen, perquè no hi ha pitjor cec que qui no vol veure, que ambdues han de ser formar conjunt indestriable, que l’una sense l’altra està mancada, falta de quelcom indispensable, de l’aire que les dóna vida.
Davant d’aquestes properes eleccions sembla que alguns volen repetir aquesta malaltia intel·lectual d’enfrontar el que inevitablement va junt. En nom de la ciutadania del món, desqualifiquen els que no podem més que entendre l’home com a únic i social alhora. Pretendre ser ciutadà del món, sense ser profundament fill del teu país i la teva societat, esdevé un egoisme de qui no té res a aportar, o un parany de mentides per negar un altre nacionalisme vergonyós.
Cloc amb paraules de la mateixa publicació:
“Volem una Catalunya per la llibertat Volem llibertat per Catalunya. Volem una federació universal de pobles lliures. Volem que no hi hagi altres fronteres que les del respecte a les costums i la llengua patries. Volem una transformació social, que’l treball no sigui una explotació humiliant i si una dignificació del home.”
Doncs això.
