Eixos

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

“Escrivim en català, estimem a Catalunya per que volem ferla més lliure pera l’home lliure. No la volem pas subjectar a cap jou estrany, però tampoc volem que cap tirania subjecti a l’home que viu a Catalunya. Aimants de la llibertat de l’home, no podíem pas ser defensors de l’esclavitud  dels pobles, però una lliberació i l’altra tenen que marxar a l’ensems: separar-les es un engany més, una mentida monstruosa.”

En llegir aquest paràgraf suposo que una bona part dels lectors  se n’adonarà de com relliga, ras i curt, la llibertat col·lectiva i la llibertat individual.

Potser algú , llegint   aquestes paraules, sospiti  el mitjà que les va publicar, però és poc probable. Es tracta d’una columna editada en el número 1 i únic de “Tramontana” el 1913. Una publicació que, sota el lideratge de Salvador Seguí, el sindicalista més important probablement d’Europa, pretenia reprendre la publicació de la mítica “La Tramuntana” de Llunas i Pujals, desapareguda els darrers anys del segle XIX.

Tot just en aquest moment ens trobem davant  opcions polítiques que volen separar ambdues problemàtiques, la nacional i la individual, com si la llibertat de la persona fóra quelcom més que una entelèquia  si hi viu al bell mig d’una societat, país o nació, sotmesos.

Durant anys, hem escoltat de forma reiterada i pesada fins la nàusea, com aquests dos eixos eren incompatibles, o si més no, d’impossible simultaneïtzació. No veuen, perquè no hi ha pitjor cec que qui no vol veure, que ambdues han de ser formar  conjunt indestriable, que l’una sense l’altra està mancada, falta de quelcom indispensable, de l’aire que les dóna vida.

Davant d’aquestes properes eleccions sembla que alguns volen  repetir aquesta   malaltia intel·lectual d’enfrontar el que inevitablement va junt. En nom de la ciutadania del món, desqualifiquen els que no podem més que entendre l’home com a únic i social alhora. Pretendre ser ciutadà del món, sense ser profundament fill del teu país i la teva societat, esdevé un egoisme de qui no té res a aportar, o un parany de mentides per negar un altre nacionalisme vergonyós.

Cloc amb paraules de la mateixa publicació:

- Publicitat -

“Volem una Catalunya per la llibertat Volem llibertat per Catalunya. Volem una  federació universal de pobles lliures. Volem que no hi hagi altres fronteres que les del respecte a les costums i la llengua patries. Volem  una transformació social, que’l treball no sigui una explotació humiliant i si una dignificació del home.”

Doncs això.

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca