En un context de mercat global els productes que consumim provenen de qualsevol racó del planeta. Sabates de la Xina, samarretes de Turquia o rentadores del Japó són alguns exemples quotidians que certifiquen el pes de la importació en un mercat en constant lluita de preus. Tanmateix, segons els experts, aquest sistema esdevé perillós quan la mercaderia en qüestió es tracta d’un ésser viu. Segons els Mossos d’Esquadra, en els darrers 3 anys les denúncies d’animals adquirits per engany o en males condicions han augmentat encara que ningú vol aclarir de quin percentatge es tracta. El que sí se sap és la llarga llista de malalties que comparteixen els afectats i el perfil que tenen. Són cadells compresos entre els dos i els sis mesos de vida i el ventall de patologies és tan extens com races canines existeixen. Tumors congènits, pulmonies, defectes cardíacs, cegueres o infeccions bacterianes són algunes de les més comunes.
“El principal problema és el mateix negoci. La lògica del mercat esdevé una bomba de rellotgeria per la salut dels cadells, ja que el procés de compra es converteix en una cadena de muntatge on els animals han de passar per diferents estadis abans no arriben a la nova llar”, argumenta Rosi Carro. “Primer neixen, després són transportats milers de quilòmetres fins a les nostres fronteres, després passen a mans dels distribuïdors, més tard arriben a les tendes i allà romanen fins que una família els compra. Molts es moren pel camí, i de fet els que arriben són una minoria. Aquesta dinàmica seria coherent si parléssim de telèfons però no d’éssers vius”, senyala Carro. “S’ha de comprendre que els animals també mereixen tenir drets perquè, encara que no tenen obligacions, tenen la capacitat de patir i per tant, els hi conferim una dimensió moral”, sentencia l’activista.
“Molta gent es pensa que la regulació establerta en matèria d’animals garanteix la seguretat dels cadells, perquè: ¿Com pots pensar que una cosa que és legal genera patiment?, però no és així i les irregularitats es produeixen”, afirma Carro. I això que el codi civil català és el més restrictiu de l’estat, essent també l’únic que considera que els animals com a éssers sensibles i no mercaderies. A més a més, l’ordenança de Barcelona és de les més avançades del territori. Així, Com és possible que aquests nadons continuïn desenvolupant greus patologies?
S’ha de tenir en compte que el 90% dels cadells que es comercialitzen provenen de l’estranger. Majoritàriament neixen en països de l’est com Hongria, Romania o Eslovàquia per una qüestió econòmica i posteriorment arriben a les nostres fronteres. El control comença un cop els camions que transporten els lots travessen la Jonquera, però es desconeix les condicions a les quals han estat sotmesos aquests animals prèviament. “Ens arriba certa informació sobre els llocs d’origen. Sabem que els particulars realitzen cries i després hi ha xarxes organitzades que es dediquen a recollir els animals per diferents pobles. Més tard són incorporats en un lot i s’expedeix la documentació a l’origen. Tot i així, no sé quin tipus de controls segueixen. Els lots poden arribar als 150 cadells per furgoneta i són transportats més de mil quilòmetres fins a Espanya”, argumenta un caporal dels Mossos d’Esquadra de l’àrea central de Medi Ambient, i afegeix: “si la gent sabés què compra, d’on prové i en quines condicions ha estat dubto que els negocis que recorren a aquest tipus d’importació fossin viables. S’ha de ser conscient de les conseqüències que té comprar així perquè segurament s’hauran produït irregularitats”, finalitza l’agent.
Sense anar més lluny, l’Adriana B. Denuncia que al gener del 2013, una empresa de transports li entregà un cadell de King Charles Cavalier “mullat, tremolant i brut pels seus propis excrements. No tenia aigua i el menjar es barrejava amb la caca”, relata la testimoni. A més a més, en quan va trepitjar la seva nova llar la família va detectar que l’animal mostrava signes d’abatiment i tos i com no millorava el van portar al veterinari. El diagnòstic confirmava que l’animal tenia pneumònia i un edema pulmonar. També li van certificar que li van vendre malalt.
L’Elisa, una altra afectada, va comprar un cadell de buldog francès en un establiment de Barcelona i al mes de tenir-lo a casa gairebé mor a conseqüència d’una infecció per cucs molt greu. Més tard se li detecta una llaga a l’estomac i es comprova que li manca un testicle. Quan el cadell compleix l’any i mig la família no té més remei que sacrificar-lo per culpa d’un tumor congènit heretat dels pares. Quan es varen queixar a la botiga se’ls hi va oferir el canvi de l’animal per un altre de sa i finalment quan mor, li donen la possibilitat de tornar-li els diners. “No vull que d’altres famílies passin pel que estem passant nosaltres ara. És un veritable infern i estem estudiant com podem utilitzar la llei per aconseguir que aquests impresentables no tornin a fer-li mal a ningú”, confessa l’Elisa.
A la Maite li van vendre un maltès amb un problema al cor que li ha ocasionat complicacions cardíaques cròniques. I a més a més denúncia que en el moment de la transacció se li va confirmar un preu i que més tard, se li va carregar l’IVA. Es tracta d’una estafa molt freqüent a Internet, on els particulars i establiments s’anuncien a portals de compra i venta. Publiquen un preu tancat com a reclam pels consumidors i després, durant la transacció inflen el preu al·legant algun tràmit veterinari o l’IVA. En aquest cas, l’afectada a més a més malpensa que la tenda en qüestió va donar-se moltes presses perquè el gos estigués llest per Nadal.
Precisament, en aquesta època de l’any és quan la policia se li acumula la feina perquè és quan més creix la demanda de cadells. Per tal de combatre les possibles irregularitats es realitzen inspeccions en el transport i en nuclis zoològics o establiments comercials, entre d’altres. Els problemes més freqüents són l’amuntegament en trànsit, la deficiència higiènic-sanitària i la vulneració del temps de cria (molts arriben amb menys de 2 mesos de vida, quan l’edat legal per començar a comercialitzar amb ells són els tres mesos). “A vegades, a les tendes s’hi cometen irregularitats i és perquè difícilment trobaràs comercialització nacional d’animals. El criador local, que és qui fa la feina ben feta és més inviable pel preu”, afirma el caporal dels Mossos d’Esquadra. Així, les opcions més fiables per adquirir una mascota són les gosseres, els criadors, on els interessats poden comprovar quines atencions reben les camades i en quines condicions viuen els pares, i alguns establiments comercials amb nucli zoològic visible que tenen relació directa amb els centres de cria.
“La crisi ha dut a gent poc professional a guanyar-se la vida comercialitzant amb animals i aquests contrauen malalties a causa del desconeixement dels criadors. El problema neix amb els particulars i amb els centres de cria a gran escala, també coneguts com a Puppy Mills”, argumenta Ana Estaran de l’Associació d’Advocats Iurisanimal per la defensa animal. Els Puppy Mills, també coneguts com a fàbriques de cadells, són granges creades pel rendiment econòmic de l’explotació de mascotes. “Un criador professional té un coneixement exacte de la raça que ven, només cria una espècie i el preu dels cadells ronda els 1.000 euros, una xifra molt superior a la dels exemplars importats, que se situa al voltant dels 350 euros”, explica Ana Estaran.
Aquests preus tan econòmics són possibles gràcies a la importació, que redueix el cost de cada cadell a 45 euros. Carro, l’activista de Libera, considera que les sancions establertes als comerços que cometen irregularitats no són suficientment dissuasives, fet que agreuja els casos de gossos malalts. “És avantatjós per les tendes pagar les multes –que en infraccions greus van dels 400 als 4.000 euros perquè els guanys sempre són molt superiors. Així, quan succeeix alguna reclamació la resposta és el canvi de cadell per un altre de sa. Les infraccions molt greus –com la reincidència- arriben fins als 20.000 euros però s’han de demostrar i a vegades és molt difícil”, assegura l’activista.
Els mercats ètics
Una altra pràctica de comercialització que està sent denunciada i perseguida per les associacions animalistes és la dels mercats setmanals amb paradetes ambulants. Una modalitat existent entre moltes d’aquestes fires és la de comercialitzar amb éssers de tot tipus (gallines, pollastres, gats, gossos, tortugues, porcs vietnamites…). Segons Libera, les condicions d’aquests animals són realment terrorífiques. “Romanen en gàbies rovellades i brutes, amuntegats i a la intempèrie durant hores. Després, són transportats fins al següent punt de venda i així cada dia a un lloc diferent. Hem arribat a documentar pollets i gallines morts per asfíxia.”, narra Rosi Carro. Ja han aconseguit tancar 15 dels 30 mercats denunciats.
