Nigèria, com combatre Boko Haram i la pobresa

“Si formes un exèrcit de cent lleons i el seu líder és un gos, a la guerra els lleons moriran com a gossos; però, si és un lleó el que dirigeix a cent gossos, tots ells lluitaran com a lleons”

Proverbi nigerià que ens apropa a la cultura popular i militar d’aquest país de l’Àfrica occidental. Antiga colònia britànica que ara es troba en el punt de mira internacional per la presència i acció de Boko Haram.

Recentment Nacions Unides ha fet públic un nou informe sobre la situació de Nigèria. Segons aquest, més d’un milió de persones del nord del país  s’han vist forçades a marxar de les seves llars durant els darrers cincs anys, per l’amenaça i la violència del grup terrorista Boko Haram . També l’Organització Internacional per a les Migracions (OIM) ha advertit de la possible desestabilització de la regió. “Estem preocupats per la repercussió de la crisi a la zona i les possibles amenaces a la pau i la seguretat dels països veïns, en el supòsit que s’estengui la revolta del grup terrorista”. Ha alertat el director d’operacions de la OIM, Mohammed Abdiker.

De fet, durant el passat mes de gener els milicians del grup terrorista varen cometre la seva ofensiva més letal al territori causant dos mil morts en una setmana. Un d’aquests atacs copsava l’atenció de la premsa internacional. Una nena de deu anys va morir en un mercat del nord del país, després que explotés la bomba que portava al damunt, causant nombroses morts. Experts locals apunten que aquesta tècnica s’està estenent entre els seguidors de Boko Haram. La víctima ni tan sols sap que porta lligada una bomba, i la seva curta edat allunya les sospites de la seva acció. Aquests últims atemptats han causat el desplaçament de 13.000 mil nous residents cap als països fronterers. Molts d’ells busquen refugi a les illes del Llac de Txad, on les organitzacions internacionals d’ajuda humanitària els hi ofereixen protecció. Una vegada més, emperò, el col·lectiu més vulnerable segueixen sent els nens. Així ho ha advertit la UNICEF. L’Organització, que vetlla pels drets i la seguretat dels infants, calcula que els més petits suposen el 60% dels 25.000 refugiats nigerians que viuen en el campament de Minawao, al nord de Camerun. Un segment de la població que pateix directament les conseqüències del conflicte, perd les seves llars, la seva educació i presenta una taxa alarmant de malnutrició.

L’origen del conflicte

El grup terrorista Boko Haram és relativament modern. Malgrat que és difícil saber exactament quin és el seu ideari, les fonts de finançament, o la seva organització interna, podríem establir la seva creació pel 2002. Durant aquesta primera etapa la banda es situava a l’Estat de Borno i era liderada per Mohammed Yusuf. Dos anys més tard van traslladar la seva central operativa a Kanamma, a l’estat de Yobe. Les seves primeres accions anaven encaminades a pressionar a les autoritats del nord de Nigèria perquè convertissin la Sharia (Llei Islàmica) en la norma que regís l’estat. De fet, en llengua haussa Boko Haram “significa l’educació occidental és un pecat”. Tot i la seva radicalitat en els postulats islàmics, en un primer moment, la seva idiosincràsia no era violenta.

El 70% de la població viu amb menys de 1.25 dòlars el dia

- Publicitat -

A mesura que el seu discurs guanyava adeptes a les zones marginals del nord-est del territori, i que les seves accions començaven a ser violentes envers a les forces policials, l’estat va decidir actuar. L’any 2009 les forces de seguretat van engegar una campanya de persecució cap al moviment que acabaria amb l’arrest del seu líder i la seva conseqüent execució pública. Aquest fet, i la repressió de l’estat, varen provocar que molts integrants de la banda fugissin a l’estranger, on es reunirien amb altres integrants de grups armats. Tanmateix, aquesta campanya de descrèdit va causar la desaparició del sector més moderat del grup, donant peu a la seva radicalització. És aquí on va aparèixer el seu líder actual Abubaker Shekau.

Més concretament podem situar el punt d’inflexió al juliol del 2009. El govern estatal acabava d’aprovar una norma que obligava als motoristes a l’ús del casc. El moviment va negar-se a complir amb la norma. I les forces de seguretat van reaccionar amb duresa. Va ser aleshores quan Boko Haram va decidir alçar-se en armes contra la policia de l’estat de Bauchi, i en menor mesura a Borno, Yobe i Kano. L’exèrcit va reprimir els disturbis i el conflicte es va saldar amb vuit-cents morts. Una d’elles va ser la televisada execució del seu líder Mohammed Yusuf. Com a resposta, Boko Haram va emprendre un seguit d’atacs suïcides i assassinats contra cristians, i va alliberar a més de set-cents reclusos d’una presó de Bauchi. Lluny de desaparèixer el moviment terrorista s’havia fet fort al nord del país.

L’analista nigerià Nnamdi Obassi apunta que en els últims temps el grup ha canviat la seva estratègia i ambiciona, ara ,conquerir el territori. De fet, els seus objectius són pràcticament indiscriminats, inclosa la població musulmana. Però com s’explica el seu potencial actual? Obassi senyala que l’organització terrorista s’està nodrint dels arsenals de Líbia gràcies als contactes internacionals que es van establir durant la seva fugida de Nigèria el 2009. Això els hauria permès fer-se amb una part del material armamentístic desaparegut arran de la caiguda de Gadafí. També s’apropien, continua Obassi, de les restes que queden dels enfrontaments amb les forces de seguretat locals. Òbviament, però, això no és suficient per explicar el seu potencial.

Els experts locals creuen que alguns membres de Boko Haram haurien mantingut trobades amb la branca magrebina d’Al Qaeda. Malgrat que el conflicte és local i tampoc es tenen indicis suficients per afirmar una col·laboració efectiva entre ambdues organitzacions. En aquest sentit, el govern de Goodluck creu que la secta està lligada amb la xarxa terrorista, mentre que Washington no ho creu així. De fet, ni tan sols podem saber certerament quin és el nombre d’integrants del grup terrorista. Però aleshores, si no tenen connexió amb altres grups armats d’on obtenen els diners? Nnamdi Obassi creu que del robatori als bancs, de les extorsions, d’aportacions estrangeres i també dels rescats pels segrests.

Nigèria és el país més ric del continent, el sisè exportador mundial de petroli

És per aquesta darrera acció que la banda terrorista va centrar l’atenció mediàtica d’occident el passat mes d’abril amb el segrest de 220 alumnes d’un col·legi de Borno. Actualment encara s’ignora on són. La premsa local també s’ha fet ressò de la seva campanya de segrests, en la que s’han arribat a pagar fins a tres milions de dòlars. Si tenim en compte que al nord de Nigèria un Kalashnikov costa uns vuitanta dòlars, entendrem part del seu potencial. També la inacció del govern central han enfortit al territori el poder de Boko Haram. De fet, el darrer pressupost destinat a les forces armades així ho demostra. Dels dos mil milions destinats a l’exèrcit només cent serveixen per alimentar el desplegament al nord-est del país i protegir la seva població.

Un país ric en or negre

Nigèria és el país més poblat del continent africà. En ell hi viuen 174 milions de persones i prop de 350 grups d’ètnies diferents. Es calcula que s’hi parlen uns 250 idiomes. El territori està dividit entre musulmans i cristians, i en menor mesura en sectes indígenes que aglutinen el 10% de la població total. Aquest xoc religiós continua sent un factor important en el govern del país. Tot i així, no és l’única divisió visible. Tot i tenir una renda per càpita de més de 2700 dòlars i una enorme riquesa natural, Nigèria acull una de les poblacions més pobres del món. De fet, s’estima que el 70% de la població viu amb menys de 1.25 dòlars el dia. Una desigualtat que es reflexa en la divisió nord-sud. Mentre la taxa de pobresa al sud és del 27%, al nord s’enfila fins al 72%. Una disparitat econòmica que alhora s’accentua per les tensions religioses. El nord del país la població és musulmana, mentre que al sud són cristians i també animistes.

La principal font de riquesa de l’estat és l’extracció de cru. En realitat, Nigèria és el país més ric del continent, havent sobrepassat en els darrers temps a Sud-àfrica i Egipte, i el sisè exportador mundial de petroli. La majoria dels seus jaciments es troben al sud del país, fet que ha reportat en l’últim decenni moltes inversions en aquesta part del territori en detriment del nord. Una situació que ha portat a tensar més la relació entre els 36 estats que formen el país. La darrera Conferència Nacional pel Diàleg Polític, que va reunir a mig miler de representants d’ètnies, llengües i religions, va posar sobre la taula la queixa dels estats del nord que se sentien desatesos envers els del sud. En aquell moment, l’actual president del país va mostrar una única línia infranquejable: la unitat de l’estat no és negociable.

Aquest rerefons social i econòmic explica el malestar de la població musulmana, i el fet que el discurs de Boko Haram calés en un primer moment entre els més empobrits. Tot i això, els analistes també apunten a Goodluck com a responsable directe de la seva radicalització al trencar el pacte de l’anomenat “zoning”.

Els esforços de Goodluck s’han reduït a demanar ajuda internacional, col·laboració regional i  a declarar l’estat d’emergència en tres dels trenta sis estats que formen la federació

Per tal de pal·liar les desavinences entre els musulmans i els cristians ambdues poblacions varen firmar fa anys un pacte informal d’alternança al govern. D’aquesta manera, intentarien mantenir un equilibri en l’exercici del poder. Amb anterioritat aquest pacte no escrit, els musulmans ocupaven pràcticament la totalitat dels càrrecs polítics. Segons els territoris del nord Goodluck és ara un president il·legítim. L’últim president musulmà havia de governar durant dues legislatures, és a dir, del 2008 al 2015. No obstant això, Umaru Musa Yar’dua va morir el 2010 i l’aleshores vicepresident Goodluck, cristià i provinent del sud, va pujar al poder. Un any després va convocar eleccions i va derrotar al seu rival del nord Atiku Abubakar. Segons el pacte tàcit hauria d’haver cedit la presidència al líder musulmà, però no ho va fer. Ara durant aquest mes hi tornarà a haver eleccions on si seria legítim que obtingués la presidència.

Les respostes al conflicte

La política del govern cristià no només està en entredit per la ruptura del pacte de ‘zoning’. També per l’oblit sistemàtic en la inversió dels territoris del nord, a favor de les elits del sud. A més a més, les partides destinades a l’exèrcit són escasses i sovint no arriben a destí. En l’actualitat Nigèria és un país amb un gran índex de corrupció interna. Aquest fet genera desconfiança entre els seus socis regionals. És per aquest motiu, que encara no s’ha format un exèrcit local de col·laboració per combatre la banda terrorista. La darrera matança a Baga s’explica en part per la fugida de les forces de seguretat nigerianes davant l’atac dels insurgents. La carrera cap a la presidència del pròxim 14 de febrer tampoc hi ajuda.

Els esforços de Goodluck s’han reduït a demanar ajuda internacional, col·laboració regional i a declarar l’estat d’emergència en tres dels trenta-sis estats que formen la federació. Tot i així l’actual executiu imposa les seves condicions i no vol perdre el control del conflicte. Un nou obstacle per a la formació d’un exèrcit comú entre Níger, Txad, i Camerun. Per la seva banda, la creació d’una força continental encara no està enllestida. El president de Ghana, John Mahama, s’ha sumat recentment a la necessitat que la Unió Africana creï un exèrcit conjunt. El projecto però encara és lluny de ser una realitat.

A occident l’actitud és més passiva que activa. Els Estats Units i Gran Bretanya s’han limitat a incloure a Boko Haram com a organització terrorista estrangera. Aquesta condició els permetrà investigar i jutjar als sospitosos de pertànyer al grup. La intervenció al territori no és una opció. De fet, el Departament d’Estat nord-americà ha instat en els darrers dies a Nigèria a contrarestar els grups terroristes mitjançant la llei, la participació militar i el desenvolupament de polítiques de pau. Així mateix, en un nou gest de suport cap al govern local, el secretari dels Estats Units, John Kerry, viatjarà a la capital nigeriana on es reunirà amb Goodluck i el líder de l’oposició. I entretant, Boko Haram, que segueix fent-se fort al nord-est del país, ja ha declarat la instauració d’un califat islàmic a Gwoza, una localitat fronterera amb Camerun.

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Breus

Canadell delegarà les funcions de president de la Cambra si surt escollit a la llista de JxCat per al 14-F

El president de la Cambra de Comerç de Barcelona, Joan Canadell, ha explicat aquest dijous al matí que si el pròxim 12 i 13...

Ayuso diu que Catalunya gasta en l’independentisme l’equivalent al cost de 17 hospitals de pandèmia

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, ha dit que Catalunya gasta en "accions independentistes" l'equivalent al cost que tindrien 17...

ERC retira les esmenes sobre el TC i la Casa Reial per evitar que la dreta tombi els pressupostos de l’Estat

ERC ha retirat aquesta tarda de dimecres les esmenes a la totalitat que havia presentat a les seccions dels pressupostos generals de l'Estat (PGE)...

Aragonès admet que els governs de coalició “no són fàcils”

El vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha admès aquest dimecres que els governs de coalició, com el de la Generalitat, "no són fàcils" i...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca