Maiol Xercavins és un Lutier que viu la música en totes les seves dimensions. És tècnic i a la vegada artístic, però sobretot filosòfic. Les seves creacions criden molt l’atenció per la seva vistositat i varietat però també perquè s’hi aprecia en elles el treball d’una mà sensible i un esperit nascut de la còpula de l’enginyeria i el vast saber musical.

Què es necessita per ser un bon Lutier?

Sensibilitat. La lutieria és un ofici artesanal i manual. I com a tal requereix una sensibilitat «especial», o que altrament s’anomena vocació. Qualsevol persona pot esdevenir lutier, i adquirir aquesta sensibilitat, però com passa amb tots els oficis, alguns ho tenen de manera innata, i n’hi ha que requereixen tota una vida per a adquirir-lo.

A part d’aquest fet, la lutieria és un art, amb el que sempre aprens i descobreixes coses noves. Si féssim una similitud amb la pintura, abans de poder fer un quadre decent, és necessari conèixer les tècniques i aprendre a fer ús dels pinzells. Caldran anys de pràctica i experiència per poder esdevenir un bon lutier.

També és convenient tenir nocions de música i harmonia, doncs aquests coneixements són de molta utilitat a l’hora de dissenyar i ajustar els instruments. Això no vol dir que per ser un gran lutier s’hagi de ser prèviament un músic excepcional. Però tenir un bon coneixement de com es toca l’instrument que construeixes és de gran ajuda per a entendre i adaptar-te a les necessitats de l’intèrpret.

Quant de temps et pot costar fabricar, per exemple, un bon violí?

Com en tots els oficis, no hi ha un temps preestablert per a la construcció d’un instrument. Es pot dir, però, que el procés que més temps requereix són els acabats de l’instrument. Així doncs com més decoracions i filigranes té un instrument, més temps requereix. Influeix molt el tipus de vernís. Actualment hi ha vernissos sintètics que ens permeten envernissar instruments en només 2 o 4 dies. En canvi, en el cas d’un violí, si decidim envernissar-lo amb la tècnica de «muñequilla» i amb vernís amb base oli, es requereixen diversos mesos només per a l’assecat complert del vernís.

En línia general seria bo concloure que un instrument artesanal fet 100% a mà pot portar entre 3 mesos i 1 any de feina. En el cas d’un violí, penso que un període de temps d’uns 6 mesos és un termini força correcte. Això sempre parlant d’encàrrecs.

Quins instruments elabores a Xviolins?

Jo com a lutier Xviolins elaboro instruments artesanals de la família de la corda: violins, violes, guitarres clàssiques, guitarres flamenques, guitarres elèctriques, baixos elèctrics, cigar-box guitars, i altres instruments de corda.

La meva il·lusió des de petit ha estat convertir-me en un lutier fabricant de violins. Però els meus clients m’encarreguen més guitarres que no pas violins, i tot i que vaig fent violins, i algun pochette (violins de butxaca), els dos últims anys m’he dedicat més a la construcció de guitarres i guitarres elèctriques, que no pas a la d’instruments de corda fregada.

“Tècnicament es pot construir una guitarra elèctrica que tingui com a cos una caixa de puros, i que soni tant bé com qualsevol altra guitarra elèctrica del mercat”

En quin moment vas decidir que crearies instruments amb material no convencional?

Tot va començar com un divertimento inspirat en les clàssiques cigar-box Americanes. Pel taller tenia diverses caixes de vi, de galetes i de cigars que faig servir per guardar les eines, i algun material petit. I un dia em va colpir la reflexió: si els Americans fan guitarres amb caixes de puros, jo podria fer una versió Catalana usant caixes de vi del país.

I així ho vaig fer, vaig construir una guitarra amb una caixa de vi d’un celler de Gratallops. La idea va agradar molt, i des de llavors, vaig fent i venent alguns d’aquests instruments curiosos.

En aquesta línia, l’últim projecte que he engegat ha estat el disseny d’un kit per a la construcció de cigar-box guitars per al curs que estem dissenyant des de l’Associació LUTHIERS.CAT.

La idea és animar a la gent a construir instruments senzills, i portar aquesta tradició Americana al nostre país. D’aquesta manera esperem que la gent entengui i s’involucri més en el procés de construcció d’instruments, i així valori més la feina dels professionals del sector, i entengui el valor dels objectes que té a les mans.

Sona igual de bé una guitarra elèctrica elaborada amb una capsa de galetes?

És una pregunta difícil de respondre. Tècnicament es pot construir una guitarra elèctrica que tingui com a cos una caixa de puros, i que soni tan bé com qualsevol altra guitarra elèctrica del mercat. Jo sempre dic que el 80% del so d’una guitarra elèctrica és l’electrònica. I mecànicament no hi ha problema a fabricar una guitarra que sigui còmoda i que funcioni al 100% a les mans d’un intèrpret. Per tant fabricar un cigar-box guitar que sigui útil per a fer-ne un ús intensiu i professional és factible.

El que passa és que habitualment aquest tipus d’instruments s’entenen com un divertimento, i el que es busca és justament un so i unes característiques tècniques molt diferents de les que es busquen quan fabriques una guitarra professional. També hi ha un tema econòmic. La idea original d’una cigar-box guitar és la de fer servir només materials reciclats, o material que podem trobar a la ferreteria del barri.

Jo acostumo a fer instruments que busquin un equilibri entre els 2 conceptes: que tinguin el so característic d’una cigar-box, que siguin econòmiques, però al mateix temps que es puguin tocar bé, que tinguin un bon aspecte, i que tècnicament siguin correctes.

Quin és l’instrument al que li tens més afecte?

El primer violí que vaig construir es va anomenar «Ella», en honor a la diva del Jazz Ella Fitzgerald. El vaig batejar d’aquesta manera perquè només que tingués l’1% de la veu d’Ella, jo seria el lutier més feliç del món. Vaig dedicar 1 any sencer a construir aquest instrument, i vaig gaudir profundament tots els minuts que hi vaig dedicar. De cap manera volia consentir que allò fos un encàrrec com qualsevol altre.

I ho vaig aconseguir. Els acabats d’aquest violí no són ni de lluny el que a mi m’hauria agradat, però l’esperit, l’esforç i el resultat final fan del violí Ella el que més m’estimo de tots els instruments que he fet.

“Per una estranya força de l’univers, la música ens mou, ens incita a ballar, ens compassa els sentiments en les pel·lícules de terror, ens sobresalta, ens alegra, ens entristeix, ens fa estimar, i ens fa sentir”

A Xviolins també veneu marxandatge musical…

Un dia em vaig dedicar a fer inventari de totes les peces i tots els materials que tenia en el taller, i em vaig espantar, doncs havia invertit una fortuna en materials per a fer reparacions. A partir d’aquell dia vaig decidir que havia de donar sortida a part d’aquest material i vaig muntar una botiga on-line per a vendre’l. I és en aquest moment que la meva dona, saxofonista, cantant i apassionada de la música em va proposar de vendre també objectes de regal en la pàgina web.

La cosa va agradar tant que ara ella compagina la música amb la venda de regal musical, i ens hem convertit en un dels especialistes més importants d’aquest sector en el nostre país.

Ens agrada tant això que fem que ens podreu trobar a les fires especialitzades arreu del país, i a la nostra botiga on-line: www.shop.xviolins.com

En quin instrument t’agradaria treballar però encara no t’hi has atrevit?

Sempre m’he volgut construir una archet top guitar. Però per desgràcia els temps que corren no em deixen espai per a dedicar-me a la construcció d’instruments per a la meva col·lecció personal.

Sempre tinc encàrrecs i feina per fer, i quan no en tinc miro d’anar fent un petit estoc d’instruments acabats, amb diferents característiques per què el client pugui provar-los i elegir les característiques que vol per a l’instrument que vol que li construeixi.

L’últim projecte en el qual m’he embarcat ha estat muntar l’associació LUTHIERS.CAT, de la qual en sóc el president. La idea d’aquesta associació és la d’apropar el món de la lutieria i de la construcció d’instruments al públic. Tothom que tingui interès per saber com està construït un instrument, o aprendre a ajustar i mantenir el seu instrument, o que vulgui iniciar-se en la construcció d’instruments, o fabricar-se un cigar-box guitar,…

En el marc d’aquesta associació estem dissenyant conjuntament amb els lutiers Martí Romero, Francesc Planas, i Alfons Ferran Freixa una sèrie de tallers i cursos destinats a donar a conèixer el procés constructiu d’instruments musicals.

“La idea de Luthiers.cat és animar a la gent a construir instruments senzills, i portar aquesta tradició Americana al nostre país. D’aquesta manera esperem que la gent entengui i s’involucri més en el procés de construcció d’instruments, i així valori més la feina dels professionals del sector, i entengui el valor dels objectes que té a les mans”

A la fira Mestràlia, tu i jo vam parlar de filosofia i música…

Quants cops hauré sentit allò de què la música són matemàtiques? I qui no ha reflexionat mai que les matemàtiques mouen el món, la terra, l’univers… Alan Turing va dedicar part de la seva vida al disseny d’una màquina pensant capaç de definir i sintetitzar el concepte «Amor». I tot i que la història no va acabar gaire bé quan el 1954 va morir sí que ens va deixar les eines i els mecanismes necessaris per a l’estudi matemàtic de qualsevol concepte filosòfic.

Permet-me que faci esment a què Alan Turing és el pare de la informàtica moderna, i que gràcies a la seva màquina (anomenada Màquina de Turing), i al seu treball resolent el codi ENIGMA, va permetre canviar el curs de la història, i va ser de vital importància en la II guerra mundial i durant el transcurs de la guerra freda. Com a enginyer que sóc, conèixer les teories de Turing em va marcar, i em va fer reflexionar sobre la nostra forma de conèixer i comprendre l’univers.

…

La música, i les arts estan regides per valors i conceptes que sovint són difícils o impossibles de comprendre. I tot i que som capaços de definir matemàticament la mètrica d’un compàs (4/4, 3/4, …), o quants temps el formen, o quin interval hi ha entre les notes, som incapaços de definir la música, i els efectes que produeixen sobre nosaltres.

…

Per a mi sempre ha estat molt difícil de comprendre la música, i d’interpretar una partitura, i mai he comprès com algú pot tenir tots els conceptes al cap i crear noves músiques. Si et pares a pensar, els grans compositors van ser genis. I tot i que Bach, Bethoben, Mozard, Miles Davis, Charles Mingus, John Coltrane, i tants altres havien estudiat i dedicat tots els seus esforços a la vida a conèixer tècniques que els permetien entendre l’harmonia i crear noves composicions, el fet que els sortís d’una manera tan natural i, al mateix temps, esplèndida és increïble.

Per una estranya força de l’univers, la música ens mou, ens incita a ballar, ens compassa els sentiments en les pel·lícules de terror, ens sobresalta, ens alegra, ens entristeix, ens fa estimar, i ens fa sentir. Hi ha gent que la porta a dins, que la comprèn, i que d’una manera natural és capaç d’exterioritzar-la, amb un instrument, o en una composició. L’home és i serà música.