Diumenge 31 Maig, 2020

La cooltura de Minguet

Més llegits

L’home que es feia passar per metge va signar una defunció per covid-19 a l’Hospital de Martorell

L'home detingut el 8 d'abril i empresonat després per fer-se passar per metge va signar la defunció d'una víctima...

La CUP insta a nacionalitzar Nissan per salvar els llocs de treball

El diputat de la CUP al Parlament Vidal Aragonès ha reclamat al Govern que mantingui els llocs de treball...

Experts estimen que hi haurà un augment de separacions i divorcis després del confinament

Experts han alertat que l'anomenat 'efecte setembre' que s'experimenta després de períodes vacacionals a l'estiu, Nadal i fins i...

George Floyd i les flames del oprimits

George Floyd no va tornar a sa casa i tota la seua ciutat va decidir que ja n’hi havia...

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les...

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Joan M. Minguet, president de l’Associcició catalana de crítics d’art, va presentar ahir, dijous, el seu nou llibre: Contra la Cooltura. Un llibre que mostra una de les preocupacions del crític davant de la cultura catalana; la seva banalització. Una banalització que Minguet explica com la cultura de la riota, i que en els seus símptomes veiem com persones del circ mediàtic, són posades al capdavant de grans institucions culturals. La presentació del llibre va constar d’un interessant diàleg entre Vicenç Altaió, antic director de l’Arts Santa Mònica i víctima de la polèmica sobre Bibiana Ballbé.

L’interessant diàleg va tocar diversos punts, la crítica, la ciutadania, però també ens va servir als presents per conèixer millor al crític català. Minguet va defensar una crítica, que no és res sense discurs i mostrà el seu llibre com un petit contrapès a les polítiques culturals de Catalunya i Barcelona que segons ell són les que han creat el caldo de cultiu perfecte per arribar en aquest estat de banalització de la cultura. Aquest estat va ser explicat en un clar exemple: Minguet va senyalar que el diàleg que tenia amb Altaió no seria televisat mai, ja que els dos estaven quiets i asseguts en una butaca, amb un públic davant. Per què s’emetés a la televisió, hi haurien d’haver plans contrapicats, tràvelings circulars, etc. I llavors es va preguntar, que vol dia això? Doncs que tractem l’espectador de ruc, ja que donem per suposat que no pot aguantar ni un quart d’hora d’una conversa mínimament elevada. Per últim va afegir que aquesta pressuposició també és falsa, bé als líders polítics se’ls entrevista llargament i només es contraposa el primer pla de l’entrevista’t amb el de l’entrevistador. La conversa va fer especial interès en les diferències entre l’alta cultura i la cultura popular. En com encaixar-les. Minguet va posar com a exemple la Riera; es va preguntar quin tipus de guionista escriu uns relats completant clàssics (ja que sempre són els mateixos conflictes) i no és capaç d’anar a buscar els nostres clàssics literaris, per saber les seves respostes i les seves resolucions als diferents conflictes, provocant així una sèrie objectivament dolenta. Potser només que els guionistes plantegessin conflictes clàssics i en copiessin el final ja milloraria i s’aproparia la gran cultura a la suposada baixa cultura, no? Així es podria elevar un gènere que alhora podria provocar inquietuds culturals a una gran part de la població.

La conversa, molt interessant i enriquidora, ens va deixar diverses perles per fer un retrat robot del president de l’ACCA. Les seves deferències cap a les seves exalumnes, anomenades en femení, excepte en l’última menció, el seu vot confés cap a la CUP i les seves propostes en cas que fos conseller de cultura: no anar a cap acte públic i deixar de fer els textos que signa el polític i escriu un negre al principi de tants catàlegs. Exigí al conseller Mascarell llegir Theodor Adorno, autor que teoritza les indústries cultuals, així com manifestà que si existeix una nova avantguarda que està completament adotzenada per les indústries culturals del país.

Entre els assistents a l’acte si va poder veure a Daniel Giralt-Miracle, David G. Torres, Jordi Bohigas i Mercè Vila entre diferents personalitats del món de la cultura. Esperem doncs, que Contra la Cooltura faci reflexionar als crítics i artistes sobre el paper real de l’art a Catalunya, en què s’està fent malament i bé, en què som i deixem de ser. Unes reflexions indispensables que podem llegir gràcies a Joan M. Minguet.

- Publicitat -

Mirall és possible gràcies al suport dels seus subscriptors i mecenes. Amb només 2€/mes podem enfortir aquesta aposta periodística sense embuts.

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Mecenes de la cultura antifeixista

Compromís amb el periodisme sense embuts

Des de només 2€/mes fes-te militant de la cultura antifeixista

Breus

Filmin, amb 2.300 títols en català, augmenta els subscriptors entre un 10% i un 15%

La pandèmia del coronavirus ha enganxat els catalans davant les pantalles. Així ho constaten les dades de totes les plataformes de visionat en línia....

ERC situa al juliol la pròxima reunió de la taula de diàleg

El coordinador nacional d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, ha defensat l'acord del seu partit amb el PSOE que facilitarà la sisena pròrroga...

Els millors de la setmana

Guerra de sexes: nova narrativa de les crisis financeres Tenint en compte el mite de la dona imposat per Simone de Beauvoir en El segon...

L’home que es feia passar per metge va signar una defunció per covid-19 a l’Hospital de Martorell

L'home detingut el 8 d'abril i empresonat després per fer-se passar per metge va signar la defunció d'una víctima de la covid-19 mentre exercia...

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca