Actualment vivim en un continu canvi televisiu tant pel que fa al visionat com a la producció televisiva. Si fem ús de les dades, ara per ara un terç dels registres d’audiència van a parar als canals temàtics, siguin de pagament o gratuïts. Un bon pastís per al mercat publicitari a què ningú vol renunciar i que està canviant fins i tot els hàbits de visionat dels espectadors.
Els canals temàtics representen actualment un terç de l’oferta televisiva actual
Un context en canvi permanent
A Catalunya, el passat mes de desembre, l’oferta gratuïta dels canals temàtics va assolir un 22,2% de quota de pantalla que juntament amb l’oferta de pagament es converteix en un terç del consum televisiu total. A la resta de l’Estat a més, les dades són lleugerament superiors. Però això només és la punta de l’iceberg; el canal temàtic Factoría de Ficción (FDF) propietat de Mediaset, va registrar l’any passat el seu màxim històric assolint un meritori 3,5% de share, fet que ens fa veure que aquest creixement dels canals temàtics no té sostre i que any rere any anirà augmentant. En aquest context on encara predomina la televisió generalista tal com la coneixem, els canals més minoritaris i amb un target comercial molt marcat van guanyant terreny. I no només això, gaudeixen d’una audiència fidel que no espera el visionat que li marqui la cadena i que utilitza les plataformes online dels canals per veure els continguts sense fer cas de la imposició de la graella televisiva. Un dels grans canvis que ha proporcionat la irrupció d’aquests canals temàtics és l’evolució que han patit alhora de com ofereixen els continguts als espectadors. Si com dèiem fa uns instants, l’espectador esperava el visionat que se li imposava des de la cadena, actualment molts d’aquests canals gaudeixen d’unes plataformes de vídeos on demand (VoD), una llibreria dels seus continguts que fidelitzen l’espectador i que li donen el poder de decidir quan i com veurà el contingut dels canals temàtics. Els casos que més funcionen a l’Estat són el de Mitele, propietat de Mediaset, el de Discovery Max (obert fa pocs mesos) i el d’Atresmedia. Aquí a Catalunya, TV3 també ha modificat la seva plataforma VoD fa pocs mesos i lidera a casa nostra juntament amb la de Mediaset, tot i que encara necessita més treballs d’actualització, ja que els visionats pateixen moltes interrupcions. Malgrat aquests problemes, la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) ja fa temps que ha copsat aquesta nova estructura dels continguts i fa un parell de temporades va estrenar “Etiquetats”, el primer programa que només es podia veure de manera online.
Actualment, molts d’aquests canals gaudeixen d’unes plataformes de vídeos on demand (VoD), una llibreria dels seus continguts que fidelitzen l’espectador
Quins continguts ofereixen els canals telemàtics?
La irrupció dels canals temàtics no va diferir la concepció dels continguts que s’oferien aleshores. Tot i que actualment Mediaset utilitza aquests tipus de canals com a simple contenidor de programes ja emesos, n’hi ha d’altres que han apostat per anar introduint programes de producció pròpia. Sense anar més lluny, Discovery Max ha emès la segona temporada de “Wild Frank”, un espai de reportatges de l’aventurer Frank Cuesta, fins fa poc imatge de Mediaset. Per altra banda, també hem pogut veure l’adaptació espanyola de “Fast&Loud” que ha produït “El Terrat” i de la que s’està preparant també una segona entrega. Tot i ser un dels primers canals alhora d’apostar pels continguts exclusius a internet, Mediaset no ha aconseguit una gran notorietat. Gràcies a la pedrera de personatges que ofereixen espais com “Gran Hermano” o “Supervivientes”, Mediaset va intentar fa uns anys crear continguts exclusius online i que es podien veure a la plataforma Youtube. Sense gaire repercussió, Mediaset s’ha resignat a emetre novament els continguts de Telecinco.
S’espera que el 2017 internet ingressi més publicitat que la televisió convencional
Però el panorama canvia en els canals de pagament. Fa un parell de setmanes, Carlos Herrán, el director del canal AXN reconeixia en una entrevista que quan l’espectador ha de pagar pels continguts d’un canal de pagament, la cosa canvia considerablement; “En el entorno de pago, la construcción de un canal lleva mucho tiempo y requiere una continuidad editorial”. Aquest és l’exemple que trobem també al “Canal Decasa”, on la producció pròpia constitueix el 65% de la seva programació.
Tots aquests casos tenen a més, una voluntat de fidelització amb l’espectador, oferint mitjançant les seves plataformes el contingut VoD sense tenir en compte un horari en concret.
Com reconeix un responsable d’I+D d’una productora catalana, “en definitiva es tracta d’oferir uns continguts a un target molt concret. I de mica en mica aquest contingut serà exclusiu de manera online”. Els canals temàtics doncs, s’han d’adaptar a un context canviant, una nova manera de veure la televisió.
Finalment, una dada per a la reflexió: s’espera que el 2017 internet ingressi més publicitat que la televisió convencional