Dilluns 21 Octubre, 2019

L’auge dels partits pro-russos a Europa

El conflicte que involucra Rússia, Ucraïna i les potències occidentals suposa un gran focus d’incertesa per a Europa. S’ha parlat de les possibles conseqüències econòmiques que podrien afectar la regió com ara els possibles problemes de subministrament i encariment de l’energia, perjudici de les exportacions europees, impacte en els mercats, la també possible recessió de l’economia russa, l’impagament d’Ucraïna i què implicaria això pel sistema bancari europeu. Però, podrien haver-hi també conseqüències polítiques?

Dins l’escena política polonesa, un nou partit pro rus està agafant força i s’espera que pugui recollir un 12% dels vots en les eleccions presidencials d’aquest pròxim 10 de maig. Zmiana –que significa canvi– dóna suport a les polítiques del president rus, Vladímir Putin, ja que considera Rússia aliat natural de Polònia i de la Unió Europea. D’altra banda, tampoc amaga la seva forta vena anti-nord-americana. De fet, el líder del partit, Mateusz Piskorski, nega que hi hagi una agressió russa a Ucraïna i dóna suport obertament als separatistes pro-russos. Piskorski també ha declarat en diverses ocasions que el referèndum de secessió de Crimea –considerat il·legal per la UE i l’ONU– era just i crítica les polítiques confrontacionals i anti-russes de l’actual govern polonès.

“Zmiana dóna suport a les polítiques de Putin i no amaga la seva forta vena anti-nord-americana”

Per què ara?

Per a alguns, l’aparició d’aquest partit és una clara mostra de la propaganda de Putin per entrar en el panorama polític polonès i en els mitjans de comunicació. Sense anar més lluny, alguns experts creuen que la recent aparició d’Sputinik, una web de ràdio i premsa, que admet que “escampa el put de vista de Rússia” i altres llocs web com Vilnius i La República Popular de Lviv, invoquen als polonesos a recuperar “els seus” territoris a Lituània i Ucraïna.

Arran d’esdeveniments històrics com per exemple, la massacre de Volínia on s’estima que uns 80.000 polonesos van perdre la vida a la ciutat de Volínia (avui, territori Ucraïnès) durant la Segona Guerra Mundial en mans de l’exèrcit insurgent ucraïnès i altres grups armats, es creu que hi ha un sentiment anti-ucraïnès instal·lat en la societat polonesa. De fet, una enquesta realitzada el passat mes de març, revelava que més d’una tercera part de la població creu que Polònia no hauria de donar suport a Ucraïna en la crisi actual. Més de la meitat dels polonesos, estan d’acord en què el seu país ajudi a Ucraïna però que, al mateix temps, aquesta ajuda no hauria d’anar més enllà de la resposta col·lectiva de la UE. A més a més, el 75% de la població enquestada opina que el conflicte a Ucraïna podria representar una amenaça directa a Polònia. I de fet, són aquests sentiments els que Piskorski vol aprofitar per rascar aquest 12% dels vols ens les presidencials d’aquest mes.

“El 75% de la població enquestada opina que el conflicte a Ucraïna podria representar una amenaça directa a Polònia”

Què vol Zmiana?

Piskorski pretén obtenir vots dels agricultors polonesos que han patit les sancions russes com i també planteja oposar-se a la “interferència nord-americana” al continent europeu. Malgrat tot, el suport que la societat polonesa dóna a la OTAN mai no havia estat tan alt com ho és ara, prop del 80% i només un 3% preferiria veure Polònia fora de l’organització.

El cas de Letònia

El passat mes d’octubre Letònia també va viure eleccions presidencials i el possible auge del partit pro-rus, Harmonia Nacional també era un punt fort de debat. Aquest partit polític, s’identifica amb la social democràcia i també recolza l’expansió de l’educació en llengües minoritàries, especialment la russa. A Letònia hi havia una gran preocupació respecte a la intervenció de Rússia a Ucraïna i la seva possible influència i repercussió en la regió del Bàltic. Malgrat que la coalició dels partits de centre dreta va obtenir un gran nombre de vots, el Partit d’Harmonia Nacional va obtenir un total de 24 seients i va acabar sent el més votat en les eleccions. Tot i així, les opcions de govern per part del partit pro-rus eren poques davant la previsió d’aliances entre aquests mateixos partits de centre dreta com Unitat amb 23 seients i la Unió de verds i Pagesos que van acabar amb 21.

El tema central de la campanya electoral va ser la crisi d’Ucraïna. Unitat per exemple, va fer una crida fent ús de la por que senten molts letons cap al seu veí de l’est que acusen d’haver ocupat el seu país durant més de mig segle després de la Segona Guerra Mundial. Els missatges que Harmonia podria portar a la fi de la independència de Letònia van ser constants per part de tots els partits polítics, i tot i això, i potser pel sentiment anti-rus alimentat per totes les formacions sigui el que pugui explicar l’auge del vot a favor d’aquest partit.

Cal dir, però, que unes 300.000 persones es van quedar sense votar. Es tractava de russos instal·lats en aquest petit país bàltic quan formava part de l’antiga URSS i que actualment encara tenen la condició de “no ciutadà” i que els priva d’alguns drets fonamentals. Aquests “no ciutadans” que el govern ha intentat integrar al país, representen un 16% aproximadament de la població. Ara bé, la minoria d’origen rus puja fins a un terç de la població si als “no ciutadans” s’hi sumen els russos naturalitzats.

5,252FansM'agrada
976SeguidorsSeguir
15,534SeguidorsSeguir

Anàlisi | Opinió | Informació

Encara no ets de la comunitat Mirall a Facebook?

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca