Vaga a l’auditori

L’Auditori està en vaga. No és una proclama, és un fet. Els acomodadors subcontractats per l’empresa Manpower van decidir fer vaga el divendres dia 23.

Manpower és una empresa fundada el 1948 a Milwuakee, Wisconsin per Elmer Winter. A la seva mort se li calculava una fortuna de 22 bilions de dollars. Les accions de ManPower es cotitzen a 83,38 dollars a la borsa de Nova York. El conflicte amb els treballadors ve de lluny. Durant la temporada 2008-2009 els acomodadors van denunciar a ManPower i l’Auditori per cessió il·legal dels seus serveis. La demanda va ser guanyada, en primera instancia, per l’Auditori i actualment en mans del Tribunal Suprem gràcies a un recurs dels treballadors.

Des del 2009 els convenis no han beneficiat els treballadors. Ells m’expliquen que des de llavors han perdut un 62% d’hores treballades i per tant de sou. Però aquesta temporada l’empresa ha arribat a prescindir del 50% dels efectius per dur a terme els diferents torns. També, els torns han disminuït fins a ser només de dues hores i mitja, pot ser llavors que el cost d’oportunitat d’anar a treballar sigui superior al sou tenen per anar a treballar.

El detonant de la vaga ha sigut la Cantània. Un projecte de l’Auditori amb les escoles del país que porta a nens i pares a cantar. Un projecte del qual només se’n poden dir bondats. Els acomodadors esperaven que la situació d’estalvi de personal no afectés aquestes jornades que són les més viscudes per pares i petits. Però ManPower va prescindir de més efectius dels que els treballadors consideraven que era segur per dur a terme les actuacions. Els acomodadors enviaren una carta a l’empresa i en no obtenir la resposta volguda, decidiren posar tots en negre la seva disponibilitat al planning mensual que fa ManPower. El primer gir d’aquesta història tingué lloc en aquest punt. ManPower feu fora a una de les seves treballadores (el comitè de vaga no ha facilitat el nom a aquest redactor) al·legant que no havia superat el període de prova. S’ha de dir que la treballadora no era protagonista de les disputes sindicals. Manpower també feu els horaris llavors sense tenir en compte la nul·la disponibilitat que plantejaven els treballadors. El fantasma de la vaga ja havia planejat sobre els acomodadors, en la seva majoria estudiants, però després d’aquests fets es decidiren irremeiablement. La vaga indefinida estava acordada. Així des de fa una setmana no hi ha acomodadors a l’Auditori. Segons fons de la mateixa institució per fer la funció d’acomodadors només hi ha papers enganxats per indicar les files i les dues caps en plantilla a l’Auditori. Segons els treballadors, els guardes jurats actuen com a acomodadors. M’expliquen que ja ho han denunciat i un inspector laboral es personificà per comprovar-ho. L’Audtori em confirma que els guardes jurats entren a les sales però per una labor extensiva de la seva feina, controlar la seguretat dins la mateixa sala. Com hom pot comprovar la vaga té un seguiment quasi total.

Les condicions dels treballadors per deixar la vaga són poder treballar sota el conveni col·lectiu de locals i espectacles i ser treballadors fixs de l’Auditori. La justícia ha avalat a l’Auditori per què no en sigui treballadors directes, encara que hi ha treballadors que fa més de deu anys que hi treballen. Les negociacions avancen. Però per exemple la Sonia m’explica que des de ManPower la trucaren per saber si ella faria vaga, qui hi aniria, qui ho dirigeix, etc. Em confessa que s’ha sentit pressionada per no anar a la vaga. El punt però més interessants és que ella em diu que el seu període de proves és de 2 mesos, per una feina que no requereix qualificació, però l’Esther, que maten en la meva visita a la vaga, em diu que l’acomiadada al principi d’aquesta història portava ja més de dos mesos en període de proves. Els treballadors m’expliquen que aquest no és un punt clar en els contractes i que volen aclarir, ja que ells raonablement l’exigeixen de quinze dies. Manpower no ha volgut aclarir aquests punts, per decisió corporativa no han volgut fer cap declaració. S’ha insistit en què estan en negociacions i volen ser discrets.

- Publicitat -

A la sortida de les famílies de l’espectacle Cantània, els xiulets ensordeixen els nens i els pares, els guardes de seguretat s’aglutinen a la porta, fins a una desena es pot comptar i els acomodadors criden, criden a la solidaritat i a l’empatia de les famílies que tard o d’hora poden veure els seus nens evocats a la més gran de les precarietats, treballar en un teatre on no et pots pagar una entrada. Així com quixots, els treballadors arremeten contra una multinacional dirigida des de l’estranger i un sistema de subcontractacions que tràgicament farà que any a any els acomodadors tinguin, menys drets i el seu treball sigui més precari. Si aquestes institucions han de tenir un mínim de glamour i rellevància, com pot ser que no es pagui als acomodadors perquè el puguin representar?

- Publicitat -

Dona suport al periodisme honest

Som la capçalera que dona oportunitats als joves del món cultural i periodístic que les busquen. Som la revista que no amaga la seva ideologia a l'hora d'interpretar l'actualitat.

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca