El ratolí condicionat o perquè a la meva targeta de crèdit posa Pyongyang

El preu de la llibertat

Des del 2013 a Revista Mirall hem treballat per fer realitat un espai de periodisme valent, crític i combatiu. Seguim en peu gràcies al suport voluntari dels nostres subscriptors. Suma't des de només 2€/mes

Pare Noel: Què vols per Nadal?

Nena de 9 anys: La meva pròpia targeta de crèdit.

Brazil (Terry Gilliam)

A Pyongyang hi ha una màxima, viure per i per a l’estimat líder. Una societat sencera està sotmesa a la voluntat d’un dictador. Quan rebem informació sobre Corea del Nord ens sentim afortunats per la nostra situació, en certa manera. Ells viuen per a l’estimat líder, però nosaltres no estem tant allunyats d’aquells pobres desgraciats, també estem sotmesos a una màxima, viure per consumir.

Men in black

Capitalisme ferotge, crisi financera i bombolla immobiliària. El que Naomi Klein anomena doctrina del Xoc. Després dels experiments a l’Amèrica llatina, el xoc econòmic del 2007 va servir de llicència per a desmantellar el baluard de la Unió Europea, l’Estat del Benestar. En lloc dels Chicago Boys de Milton Friedman, la Unió Europea enviava i envia la troica, els homes de negre que supervisen el procés de liberalització econòmica.

Canvi de xip

- Publicitat -

Excitació social, moviments, onades i manifestacions. Les despulles d’un sistema econòmic fràgil i l’auge de la dreta política amb la connivència de la socialdemocràcia europea per a desarticular els drets socioeconòmics. Aprofitar que el malalt li fa mal el fetge per extirpar la resta d’òrgans i vendre’ls al millor postor.

En un procés de globalització constant el sector privat guanya volada. Només hi ha un fàrmac possible per a curar al pacient, accelerar exponencialment alguns dels mals endèmics: incentivar l’economia especulativa en detriment de la productiva i la compra-venda de béns de consum a base d’importar algunes de les esclavistes condicions laborals que s’apliquen en països en vies de desenvolupament.

El cas espanyol

Amb l’arribada de la “transició” i del PSOE, Espanya va desarticular l’entramat productiu del país. Un PSOE timonejat per una nova guàrdia felipista, hereva del franquisme i insuflada amb el capital del SPD alemany en un context de Guerra Freda, per a executar la major xifra de privatitzacions en la història  de l’Estat espanyol en ares d’un únic interès estratègic: Diversificar l’economia Alemanya estructurada entorn de la Unió Europea. Fent d’Espanya un puntal econòmic en el sector Turisme (especulació immobiliària, la cultura del totxo), i redirigir aquest capital a la compra de béns de consum de producció estrangera.

El PSOE i el PP exemplifiquen el que significa el capitalisme desaforat: una ficció. La falsa alternativa o la democràcia il·lusòria. Fer creure que tens capacitat d’elecció. Dues cares d’una mateixa moneda. A alguns els hi agradarà més la forma angular de la cara, mentre d’altres preferiran la perpendicularitat de la creu, però tires enlaire la mateixa moneda, pesa igual i té el mateix tacte. Una mateixa ideologia dominant, diferents matisos.

La barbàrie

El mateix succeeix amb el consum. Si tendim a obviar el passat franquista de determinats partits, també tendim a obviar les condicions del procés productiu dels béns de consum, el neoimperialisme en vies en vies de desenvolupament transportats a la Unió Europea per a competir. El sistema econòmic per sobre la persona.

Tot gira entorn al consum. El coneixement científic es posa al servei dels interessos de les grans empreses. Els sistemes educatius modelen un perfil laboral concret (el Pla Bolonya). Els sistemes de comunicació difonen el dogma, ja ho deia Paolo Vasile a l’afirmar que la seva única funció com a timoner de Telecinco era omplir espais entre blocs publicitaris. Aplacar la contestació social, immunitzar les desgràcies alienes, bombardejar la ment, per acceptar-les com a part del nostre dia a dia. El que és notícia avui demà resta oblidat.

El capitalisme ferotge maximitza sense control els seus pilars, com l’individualisme. Separa la consciència individual de la col·lectiva. Però la consciència individual es genera i retroalimenta de la realitat social. A l’hora d’intentar separar-les es genera una ficció, on prima l’egoisme. Alienació, explotació i conflicte, variables pròximes a l’imperialisme.

La cultura i la postmodernitat

Els plaers del consum són aliens a l’objecte, estan associats a la falsa creació de necessitats. Passem a idolatrar marques, o figures que representen marques. La cultura passa a un segon terme. Qui ha sigut l’últim Lorca, Dalí, Centelles o Pau Casals? Anomeno noms, però són generacions, les últimes grans figures prèvies a la barbàrie econòmica. S’idolatren models, futbolistes, informàtics, venedors de fum, no pel que són, sinó pel que representen, i representen marques, ficcions. Els centres comercials passen a ser els nous temples culturals. Arriba la postmodernitat, la conformitat de la decadència, satisfer-se amb les cendres del passat, la misèria cultural.

A Dubai, un dels últims exponents d’aquesta vessant extrema, es celebra la festa nacional: La Dubai Shopping Festival. L’oasi en el desert. La festivitat genera més de 10.000 milions de dòlars i hi passen més de 3 milions de turistes, mentre la resta de la societat, els seus treballadors explotats, immigrants pakistanesos o bengalís, es moren de gana i viuen en un context de degradació constant.

Conclusió

Quan votem i consumim som com els ratolins en un laberint, pensant que podem escollir el camí de sortida quan només hi ha un camí, condicionat per l’estructura i el tros de formatge. Prova i error. Considerem les regles de mercat com donades per la naturalesa, inherents, però són ficcions creades per l’ésser humà imperfecte i amb interessos particulars, de classe. Cal calibrar-les i ajustar-les, però la crisi econòmica, el shock, ha escombrat l’Estat d’aquest rol.

Guillem Gras

 

- Publicitat -

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web esta definida per a "permetre galetes" i d'aquesta forma oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració en aquesta web es defineix com a "permet galetes" per donar-li la millor experiència possible la navegació. Si continueu utilitzant aquest lloc web sense necessitat de canviar la configuració de galetes o feu clic a "Acceptar" per sota de llavors vostè consent a això.

Tanca