La historia de la televisió a l’Estat espanyol no es pot entendre sense Televisió Española. Encara ara, diferents generacions recorden alguns moments televisius que formen part de l’imaginari col·lectiu; Des de “Los Payasos de la Tele”, “El 1,2,3”, “El Gran Prix” o “Barrio Sésamo”. Aquests són alguns dels exemples que poden il·lustrar la història de la primera cadena de televisió que va entrar a les llars espanyoles però que, des de fa un temps, sembla que no s’ha sabut adaptar als canvis que exigeix el panorama televisiu actual.
Poca innovació, pèrdua constant d’audiència
Com ja vam avançar fa uns mesos a la Revista Mirall, Televisió Espanyola viu actualment en una pèrdua gradual i constant d’audiència. En poc més de dos anys, l’ens públic ha passat de ser l’opció més seguida pels espectadors a veure’s superada per cadenes privades amb molt menys pressupost i recursos. Si analitzem més acuradament aquestes dades a Catalunya, TVE és avui dia, la cinquena opció per darrere de TV3, Telecinco, Antena3 i La Sexta. Fins i tot, alguns dies també es veu superada per 8tv i Cuatro. Però quines són les causes d’aquesta davallada d’audiència de la cadena pública?
Continguts passats de moda?
A l’inici d’agost, Televisió Espanyola va emetre una gala titulada “Sábado Sensacional”, produïda per José Luis Moreno i presentada per Ana Obregón. L’espai va comptar, entre altres artistes, amb l’actuació d’Isabel Pantoja i el seu fill Kiko Rivera. Qui veiés aquest programa especial emès a la franja del prime time, de ben segur que li va recordar sospitosament aquell espai que va amenitzar les nits dels dissabtes de finals dels 90 i principis dels 2000 i que es deia “Noche de fiesta”. “Aquell programa representava l’Espanya “cañí”, era un format car, antiquat i que representava un tipus de televisió poc moderna”, reconeix un director d’un important programa de televisió actual que prefereix no anunciar el seu nom. I afegeix: “Noche de fiesta” era un format poc evolucionat i l’estiu passat hem vist que TVE encara recorda aquella època. Però encara hi ha més continguts d’una altra època a la televisió pública estatal?
Fa menys d’un mes, “la televisión de todos” (eslògan que va popularitzar la cadena fa uns anys), va anunciar que les campanades d’enguany les conduirà Ramón García. El veterà presentador bilbaí torna a la televisió pública on els anys 90 va presentar diferents formats d’èxit com “El Gran Prix” o “Qué apostamos”. Torna doncs, una de les cares representatives d’una de les èpoques de més èxit de la cadena pública. I no només això; a Garcia se li busca un nou projecte de més durada de cara l’any 2015. “El retorn de Ramón García és el signe que els directius de TVE aposten per uns presentadors que van ser representatius en una altra època. S’haurà de veure si tenen l’èxit que van tenir aleshores”, ens diu la nostra font amb una llarga trajectòria televisiva. I conclou; “La televisió canvia ràpidament i a Televisió Espanyola sembla que vagin cap endarrere buscant unes fórmules que van triomfar fa dues dècades i que malauradament, ara ja són caduques”.
El cas de Ramón García i el d’Ana Obregón fa uns mesos, no són els únics canvis que afectaran la cadena pública. L’humorista José Mota també tornarà a la televisió pública que el va fer popular. L’ex integrant del grup humorístic “Cruz y Raya” conduirà un espai especial per a les festes nadalenques després del seu pas per Telecinco. A més, ha anunciat que amb tota seguretat, també tindrà un programa propi a la graella el primer o segon trimestre de l’any vinent. Una altra fórmula del passat que torna doncs, a la cadena pública amb la intenció de remuntar les audiències.
Unes audiències que han girat l’esquena a Toñi Moreno. La periodista andalusa, qui va saltar fa un parell d’anys a TVE amb el magazine “Entre todos” ha vist com se li ha cancel·lat l’espai que presentava fins fa uns dies. “T de T” no ha mantingut els resultats de ”Entre todos” (font de moltes crítiques i fins i tot, denunciat per la Fiscalia per promoure la mendicitat infantil) i ha estat enretirat de la graella de l’ens públic. Si a tot això li sumem el fet que la cadena també ha reduït la partida de pressupost destinada a l’adquisició de pel·lícules d’estrena, fa que TVE hagi vist com els seus resultats d’audiència hagin caigut en picat.
Una davallada històrica d’audiència
Aquí a Catalunya, Televisió Espanyola ha caigut en picat. Aquest any acabarà lluny de les principals opcions televisives i mirant pel retrovisor a cadenes privades amb molt menys pressupost com és Cuatro. Una dada que ens porta a reflexionar de tot plegat és la del passat 2 d’octubre, quan La1 va assolir una de les pitjors dades de la seva història amb un 5,3% de quota de pantalla a Catalunya. Però, a part d’uns continguts poc innovadors i que ens recorden a èpoques passades, hi ha cap altra explicació a aquesta davallada d’audiència imparable?
Canvi de directius, davallada dels informatius
Una de les principals causes del poc seguiment que té actualment Televisió Espanyola podria ser la pèrdua de confiança que han tingut els seus informatius. Durant l’última legislatura de Rodríguez Zapatero, els informatius de la cadena pública eren líders d’audiència per davant dels dos grans grups privats de comunicació estatals. Cas a part és clar, de Catalunya on TV3 és, amb diferència, l’opció més seguida. En aquest context, s’han produït diferents canvis a la cúpula directiva per intentar capgirar la situació. En primer lloc, Leopoldo González-Echenique, fins ara el director de l’ens públic, va dimitir el passat mes de setembre després de no prosperar la injecció econòmica de 130 milions d’euros que havia promès el govern del Partit Popular i que no s’ha produït avui dia. El seu substitut és José Antonio Sánchez, qui ja havia presidit RTVE durant l’última legislatura d’Aznar i que fins ara era el director general de Telemadrid. Amb aquest canvi a la cúpula de l’ens públic, era inevitable el canvi a l’àrea d’informatius de la cadena. Julio Samoano ha estat cessat tot i que continua a la cadena presentant “El Debate”, un espai quinzenal de matinada. El seu successor a la direcció d’informatius ha estat José Antonio Gundín, fins ara, el subdirector de la secció d’opinió i d’economia del diari “La Razón”. Un canvi realment explícit que també s’ha vist reproduït als informatius del cap de setmana: el nou editor de l’edició serà Pedro Carreño, qui fins ara era el responsable de l’espai “La Tarde en 24h”. A més, Carreño es farà càrrec de la presentació del mateix informatiu i substituirà a Oriol Nolis. El periodista català va informar via twitter de la seva sobtada substitució, entreveient que era una decisió presa a cuita-corrents i que té, segons fonts oficials de l’ens públic, la intenció de redreçar les audiències. Tot i aquesta premissa, és curiós que també s’hagi substituït a la directora que hi havia fins ara, Ana Marta Ersoch. La raó d’aquest canvi és, segons hem pogut saber, l’oposició que Ersoch va manifestar al tractament del 9-N que se li imposava i que ella va refusar. Una font que prefereix mantenir-se en l’anonimat ratifica aquesta versió i a més, explicita que des de la cúpula de l’ens públic es va donar l’ordre de “no mostrar a gent votant” durant el procés consultiu del passat onze de setembre. Tot plegat, ha provocat que els treballadors de TVE hagin expressat el seu malestar mitjançant una consulta realitzada el passat mes d’octubre; el 77% dels professionals consultats (745 de 1684 treballadors) van estar en desacord amb el nomenament de Gundín com a nou director d’informatius de la cadena pública estatal, superant fins i tot, els registres que havia aconseguit Julio Samoano quan va arribar a la direcció. Resumint: RTVE torna al passat amb professionals de l’era Aznar per intentar redreçar la situació que viu l’ens públic. Una dada per a la reflexió; Des de l’arribada d’Echenique a la direcció de l’ens públic, els informatius del cap de setmana de la cadena han tingut fins a cinc editors diferents. Paral·lelament, el govern central estudia la possibilitat del retorn de la publicitat als canals de la corporació per minimitzar les pèrdues econòmiques. Mals temps per a Televisió Espanyola, una cadena que actualment és lluny de ser “la televisión de todos”.
